Subjectivation and evidentiality: the verb amenaçar until the 19th century. A corpus study
Autor: | Jordi M. Antolí Martínez |
---|---|
Přispěvatelé: | Universidad de Alicante. Departamento de Filología Catalana, Traducció de Clàssics Valencians a Llengües Europees. Estudis Literaris, Lingüístics i Traductològics Comparats |
Rok vydání: | 2019 |
Předmět: |
Català modern i contemporani
Corpus textual informatitzat Diachronic linguistics corpus textual informatitzat Subjectivació inferència invitada Subjectivation Philosophy català modern i contemporani Evidentiality General Medicine Evidencialitat Modern and Contemporary Catalan Invited inference Inferència invitada Filología Catalana Lingüística Diacrònica evidencialitat subjectivació Computerised textual corpus Humanities |
Zdroj: | Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 203-233 RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante Universidad de Alicante (UA) RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona instname |
ISSN: | 2014-1408 |
DOI: | 10.1344/afel2019.9.7 |
Popis: | En català actual, el verb amenaçar coneix, juntament amb un valor lèxic (amb subjecte agent), un valor d’auxiliar evidencial (segons la definició de Cornillie 2016) que permet realitzacions com: amenaçava de ploure (DIEC2, s. v. amenaçar, 3; DDLC, s. v. amenaçar, 5). El desplegament d’aquest valor ha estat explicat, per al cas de l’anglès (com a epistèmic: Traugott 1997) i de l’espanyol (Cornillie 2007, 2016; Cornillie i Octavio de Toledo 2015), amb el concepte de subjectivació (d’acord amb la proposta de Traugott i Dasher 2002). Seguint aquesta línia de recerca, en aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de canvi pel qual aquest verb desenvoluparà, en català, el valor epistèmic/evidencial durant l’època moderna, en un procés que culminarà ja en el segle XIX. La recerca es fonamentarà en el buidatge i anàlisi de dades de corpus textuals informatitzats del català antic, modern i contemporani. Les dades obtingudes seran analitzades qualitativament i quantitativa, i interpretades mitjançant les eines teòriques de què ens forneix la Lingüística Cognitiva i la Gramàtica de Construccions basada en l’ús d’acord amb la proposta de Traugott i Trousdale (2013) i la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) de Traugott (2012). In current Catalan, the verb amenaçar possess, together with a lexical meaning (with agentive subject), an evidential auxiliary value (according to Cornillie 2016) that gives way to productions such as: amenaçava de ploure (DIEC2, s. v. amenaçar, 3; DDLC, s. v. amenaçar, 5). The unfolding of this value has been explained, in the case of English (as epistemic: Traugott 1997) and in Spanish (Cornillie 2007, 2016; Cornillie and Octavio de Toledo 2015) with the concept of subjectivation (according to Traugott and Dasher 2002). Following this line of research, in this study we try to describe and explain the process of change, in which the aforementioned verb will develop, in Catalan, an epistemic/evidential value during the Early Modern period, in a process that will culminate in the 19th century. The investigation will be based on the emptying and analysis of computerized textual corpus data of ancient, modern and contemporary Catalan. The data obtained will be analysed qualitatively and quantitatively, and interpreted using the theoretical tools that the Cognitive Linguistics and the Usage-Based Construction Grammar provides, according to Traugott and Trousdale (2013) and Traugott’s Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) (2012). Aquest estudi ha estat dut a terme en el marc de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] (Ref. ISIC/012/042) i finançat pels projectes següents: Gestión de la Información y Estructuración Lingüística (GestInf), del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España (FFI2017-85441-R); Variación y cambio lingüístico en catalán. Una aproximación diacrónica según la lingüística de corpus (VARIALINGCA) del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España (FFI PGC2018-099399-B-I00); projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (Ref. PRO2018-S04-MARTINES); del Grup d’Investigació VIGROB-125 de la UA; i Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció (Universitat d’Alacant, Ref. GITE-09009-UA]). |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |