Designing the city sound: the bells of Madrid into the hands of Llorenç Barber

Autor: María Teresa García Sánchez
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2019
Předmět:
Popis: Objetivo: Esta investigación reclama para el arquitecto el diseño sonoro del espacio urbano; un terreno ya abonado por el ámbito de la música y el arte sonoro con fructíferas propuestas de todo un siglo. Entre ellas, los monumentales diseños para campanas y campanarios alumbrados por el compositor español Llorenç, Barber, han puesto a prueba el aspecto sonoro de más de doscientas ciudades de todo el mundo hasta la fecha. De ese cuerpo de experiencias, este estudio trata de extraer aquellos aspectos que pudieran caer en una imaginación espacial del sonido, para esbozar el mapa de los dominios de oportunidad que habría a disposición de cualquier diseñador interesado en el aspecto sonoro de la ciudad. Metodología: Tomando como objeto de estudio la ciudad de Madrid, y los tres conciertos proyectados para ella por Barber (1991, 2000 y 2007), la investigación ofrece un análisis pormenorizado de estrategias de diseño ordenadas por escalas: desde el espacio de la campana hasta el territorio, pasando como muñecas rusas por el campanario, el cuerpo edificado, y el espacio mismo de la ciudad; para finalmente acotar el margen efectivo de sus alcances. Conclusiones: La aproximación de Barber al diseño sonoro del espacio sonoro ha ido afinándose y haciéndose más y más certera con los años, recogiendo aquellas fórmulas que a pie de calle se han mostrado más eficaces y desechando aquellas otras que, una vez probadas, no resultaron del todo exitosas. Leída en su conjunto, esta cadena empírica ensayo-error apunta unos márgenes aceptablemente seguros respecto a qué se emitirá y cómo lo recibirá el oyente a escala de la ciudad. Originalidad: Fijándose en un único instrumento: la campana; en un mismo espacio urbano: la ciudad de Madrid, y en una imaginación compositiva común: la del mismo Llorenç Barber, este estudio pretende contribuir a definir una cierta metodología del cómo dar forma sonora a la ciudad. Objectiu: Els monumentals concerts de campanes del compositor espanyol Llorenç, Barber han posat a prova, fins a la data, l'aspecte sonor de més de dues-centes ciutats de tot el món, apuntant a dia d'avui uns marges acceptablement assegurances respecte a què pot emetre a la ciutat i com ho rebrà l'oient. Del seu estudi, la investigació es proposa esbossar un mapa fiable dels dominis d'oportunitat que hauria a disposició de qualsevol arquitecte interessat en el disseny de el so urbà. Metodologia: De l'examen dels tres concerts de Madrid (1991, 2000 i 2007), de les seves campanes i campanars, plànols, partitures, imatges i enregistraments, la investigació identifica, classifica i analitza qualsevol aspecte que pogués caure sota una imaginació arquitectònica de el so, valorant no només àrees, pesos, densitats i durades, sinó també estratègies compositives, tècniques d'execució i qualitats sonores. Ho fa segons les escales possibles de disseny: des de la campana fins al territori, passant com nines russes pel campanar, el cos edificat, i l'espai mateix de la ciutat. Conclusions: Més enllà d'un catàleg ordenat d'efectes sonors a escala urbana, l'estudi ofereix certs llindars de complexitat a partir dels quals un o altre estratègia deixa de ser efectiva i no arriba a l'espectador. Igualment, nota que hi ha un més enllà en el qual les eines d'anàlisi deixen de funcionar. Aspectes com l'atzar, la incertesa o l'accident, dissolen tot intent d'anticipar amb precisió l'experiència de la ciutat en efectiu. Originalitat: Fixant-se en un únic instrument: la campana, en un mateix espai urbà: Madrid, i en un llenguatge compositiu comú: el de Llorenç Barber, aquesta investigació voldria contribuir a la definició progressiva de cert sistema de notació sobre el com donar forma sonora a la ciutat. Objective: The monumental City Concerts for bells and bell towers devised by the Spanish composer Llorenç Barber have put into practice the sound aspect of more than two hundred cities around the world. Nowadays, they aim at properly precise margins concerning what would be possible to be produced in the city and how it would be received by the citizen. On that basis, the research intends to outline a reliable map of those opportunity domains that could be available for any architect interested in the city sound design. Methodology: The three concerts for Madrid (1991, 2000 and 2007) serve as cases of study. Through their bells and towers, scores, images and recordings, the research identifies, classifies and analyses any aspect related with an architectural imagination of urban sound, assessing not only areas, weights, densities, distributions, and durations but also compositional strategies, execution techniques, and sound qualities. It is structured according to the potential sound design dimensions: from the bell space to the territory, going through the bell tower, the building, and the very space of the city. Conclusions: The study offers an orderly catalog of sound effects in urban space. Moreover, it shows certain complexity thresholds from which certain sound strategies could no longer be effective and would not reach the spectator. Finally, it points out an elusive scope in which our analysis tools seem to stop working. Aspects such as chance, uncertainty or accident dilute any attempt to anticipate exactly the sonic experience of the city. Originality: Focusing on a sole instrument: the bell, on a same urban space: the city of Madrid, and on the language of a single designer: Llorenç Barber, the research may contribute to the progressive definition of a project system concerning how to give sonic shape to the city.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: