| Popis: |
L’entrada de l’exercit franquista a Barcelona marca una ruptura en la historia de la ciutat i, per extensio, de les institucions catalanes. El funcionament de l’Il·l ustre Col·l egi d’Advocats de Barcelona (ICAB) durant la postguerra n’es un clar exemple. L’objectiu de l’article es, en primer lloc, mostrar com s’organitza el Col·legi despres de la guerra; en segon lloc, analitzar qui va constituir el nou poder en la institucio, i, en tercer lloc, evidenciar com des del primer moment les noves autoritats de l’ICAB tenien la ferma voluntat de depurar el Col·legi per assegurar-se l’absoluta fidelitat sociopolitica dels col·l egiats. La depuracio fou un llarg proces que s’inicia la primavera de l’Ano de la Victoria quan, al marge de qualsevol disposicio ministerial, la Junta de Govern incita que es presentessin denuncies per actuacions «inmorales» en l’exercici de la professio. No va ser, pero, fins a la primavera del 1940 —gracies a l’ordre corresponent del Ministeri de Justicia— que es crea el Tribunal Depurador i s’implanta un protocol depurador degudament reglamentat per mitja de les declaracions jurades i la celebracio de vistes publiques. Aquest llarg proces esporgador culmina al comencament del 1945 amb la clausura del Tribunal. Sis anys mes tard, despres d’haver resolt uns 1 . 600 expedients, el Col·legi ja era inquestionablement afecte al Caudillo i a la Nueva Espana. |
