La arquitectura residencial para personas mayores y los espacios cromáticos para el bienestar

Autor: Delcampo Carda, Anna
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2020
Předmět:
Zdroj: RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
instname
DOI: 10.4995/Thesis/10251/138558
Popis: [ES] En las últimas décadas, el aumento de la edad de la población está siendo una de las realidades presentes en nuestra sociedad. Este hecho conlleva consecuencias de gran índole. A escala mundial, cada segundo, dos personas cumplen 60 años, es decir, el total anual es de casi 58 millones de personas que llegan a los 60 años. Dado que actualmente una de cada nueve personas tiene 60 o más años de edad, el envejecimiento es un fenómeno que ya no puede ser ignorado. Se genera, pues, una etapa más en el ciclo de la vida. Este índice de datos presente en informes reconocidos a nivel internacional, permite plantearnos conclusiones acerca del envejecimiento de la población, que son necesarios abordar, a la hora de promover la salud y el bienestar en la vejez y asegurando entornos propicios y de apoyo. En este sentido, se hace necesaria la creación y adaptación de edificios destinados al cuidado y bienestar de las personas mayores, de acuerdo con sus necesidades y dependencias. Es decir, centros que ofrecen atención integral y vivienda permanente o temporal a personas mayores que no pueden ser atendidos en sus propios domicilios y necesitan de estos servicios. Surgen así las residencias de estancia temporal o permanente para personas mayores. A este respecto, se han ido realizando diversos estudios sobre cómo el entorno y el ambiente cromático puede influir en el carácter y el estado de las personas. Los colores y la calidad en el espacio tienen una amplia relación entre sí, y esta unión se demuestra, en su conjunción, en el diseño. Así pues, partiendo de esta premisa y atendiendo a las nuevas demandas de la sociedad, se precisa estudiar las diversas posibilidades que nos ofrece el diseño de espacios, la arquitectura y sus factores cromáticos donde habita la persona mayor. ¿Cómo influyen estos factores en las personas mayores? ¿Cuáles son sus determinaciones para conseguir estancias y ambientes que fomenten una mayor calidad de vida y autonomía personal? Para ello, es imprescindible conocer todas las necesidades arquitectónicas propias de las personas mayores para que estos espacios, estén completos. Sólo conociendo sus necesidades, podremos saber cómo definir el lugar: la persona mayor, al desenvolverse en un hábitat concreto, recibe del mismo una influencia en cada una de las etapas que se van presentando, a la vez que va dando respuesta a sus necesidades. Para conseguir que los espacios proyecten la solución a estos requisitos, se hace necesario tener presente que las características del hábitat en el que se maneja sean realmente tenidas en cuenta, enfocando sus requisitos y sus deseos. Es decir, se plantea la necesidad de realizar una investigación, acerca de ¿cómo son los requisitos de las personas mayores que se alojan en residencias y centros de día? ¿Cómo son los espacios que usan? ¿Qué influye en el bienestar del usuario dentro de este espacio, para poder dar solución a estas necesidades? Es decir, se requiere una valoración desde distintas perspectivas, además de la arquitectónica. Así pues, el estado de bienestar, la necesidad de una vida y vivienda digna para el conjunto de nuestra sociedad se verá influido no sólo por el contenedor que alberga una actividad, sino también por la percepción de su arquitectura, los objetos, el ambiente cromático, el espacio y las reacciones que se generan ante éstos. Para ello, la presente tesis doctoral se conforma, en primer lugar, de un profundo estudio teórico, acompañado, en segundo lugar, de un trabajo de campo concreto que pretende llevar la teoría estudiada al entorno donde se aplica e identifica la presente investigación, es decir, identificar la teoría en el lugar y en las personas donde se desenvuelve el fenómeno estudiado. Este trabajo de campo se enmarca en la primera fase del Proyecto I+D+i, titulado "Modificaciones del confort visual en centros residenciales para la mejora de la calidad de vida de las personas
[CA] En les últimes dècades, l'augment de l'edat de la població està sent una de les realitats presents en la nostra societat. Aquest fet comporta conseqüències de gran índole. A escala mundial, cada segon dos persones compleixen 60 anys, és a dir, el total anual és de gairebé 58 millons de persones que arriben als 60 anys. Com actualment una de cada nou persones té 60 o més anys d'edat, l'envelliment és un fenomen que ja no pot ser ignorat. Es genera, doncs, una etapa més en el cicle de la vida. Aquest índex de dades present en informes reconeguts a nivell internacional, permet plantejar-nos conclusions sobre l'envelliment de la població que són necessaris abordar, a l'hora de promoure la salut i el benestar en la vellesa i assegurant entorns propicis i de suport. En aquest sentit, es fa necessària la creació d'edificis destinats a la cura i benestar de la gent gran, d'acord amb les seves necessitats i dependències. És a dir, centres que ofereixen atenció integral i habitatge permanent o temporal a persones majors que no poden ser atesos en els seus propis domicilis i necessiten d'aquests serveis. Sorgeixen així les residències d'estada temporal o permanent per a persones majors. Referent a això, s'han anat realitzant diversos estudis de com l'entorn i l'ambient cromàtic pot influir en el caràcter i l'estat de les persones. Els colors i la qualitat en l'espai tenen una àmplia relació entre si, i aquesta unió es demostra, en la seva conjunció, en el disseny. Així doncs, partint d'aquesta premissa i atenent a les noves demandes de la societat, cal estudiar les diverses possibilitats que ens ofereix el disseny d'espais, l'arquitectura i els seus factors cromàtics on habitarà la persona major. Com influeixen aquests factors en la gent gran? Quines són les seves determinacions per aconseguir estança i ambients que fomenten una major qualitat de vida i autonomia personal? Per a això, és imprescindible conèixer totes les necessitats arquitectòniques pròpies de les persones majors perquè aquests espais, estiguen complets. Només coneixent les seves necessitats, podrem saber com definir l'entorn: la persona major, al conviure en un hàbitat concret, rep del mateix una influència en cadascuna de les etapes que es van presentant, alhora que va donant resposta a les seves necessitats. Per aconseguir que els espais projecten la solució a aquests requisits, es fa necessari tindre present que les característiques de l'hàbitat en el qual es maneja siguen realment tingudes en compte, enfocant les seves necessitats i els seus desitjos. És a dir, es planteja la necessitat de dur a terme una investigació, sobre, com són els requisits de les persones majors que s'allotgen en residències i centres de dia? Com són els espais que fan servir? Què influeix en el benestar de l'usuari dins d'aquest espai, per poder donar solució a aquestes necessitats? És a dir, es requereix una valoració des de diferents perspectives, a més de l'arquitectònica. Així doncs, l'estat de benestar, la necessitat d'una vida i habitatge digne per al conjunt de la nostra societat es veurà influït no només pel contenidor que alberga una activitat, sinó també per la percepció de la seva arquitectura, els objectes, l'ambient cromàtic , l'espai i les reaccions que es generen davant d'aquests. Per a això, la present tesi doctoral es conforma, en primer lloc, d'un profund estudi teòric, acompanyat, en segon lloc, d'un treball de camp concret que pretén portar la teoria estudiada a l'entorn on s'aplica i identifica la present investigació, és a dir, identificar la teoria en el lloc i en les persones on es desenvolupa el fenomen estudiat. Aquest treball de camp, s'emmarca en la primera fase del Projecte Estatal I+D +i, titulat "Modificacions del confort visual en centres residencials per a la millora de la qualitat de vida de les persones majors", amb referència BIA2016-79308 -R. (Acrònim MODIFICA).
[EN] In recent decades, the increase in the population's age is one of the realities present in our society. This fact carries consequences of a great nature. Globally, every second, two people turn 60, that is, the annual total is almost 58 million people who reach 60 years. Since currently one in nine people is 60 years of age or older, aging is a phenomenon that can no longer be ignored. Thus, one more stage is generated in the cycle of life. This index of data prepared by internationally recognized reports, allows us to draw conclusions about the aging of the population, which are necessary to address, when promoting health and well-being in old age and ensuring supportive environments. In this sense, it is necessary to create buildings for the care and well-being of the elderly, according to their needs and dependencies. That is, centers that offer comprehensive care and permanent or temporary housing to older people who cannot be attended in their own homes and need these services. Thus, temporary or permanent residences for the elderly arise. In this regard, various studies have been carried out on how the interior spaces and the color environment can influence people's character and state. The colors and the quality in the space have a wide relationship with each other, and this union is demonstrated in its conjunction in the design. Thus, based on this premise and attending to the new demands of society, it is necessary to study the various possibilities offered by the design of spaces, architecture and their chromatic factors where the elderly will live. How do these factors influence the elderly? What are their determinations to achieve rooms and environments that promote a better quality of life and personal autonomy? For this, it is essential to know all the architectural needs of the elderly so that these spaces are complete. Only knowing their needs, we can know how to define the place: the older person, when developing in a specific habitat, receives from it an influence in each of the stages that is presented, while responding to their needs. To ensure that the spaces project the solution to these requirements, it is necessary to keep in mind that the characteristics of the habitat in which it is managed are really taken into account, focusing on their needs and their desires. Tthe need to conduct an investigation is raised, about, how are the requirements of older people staying in residences and day centers? How are the spaces they use? What influences the well-being of the user within this space, to be able to solve these needs? That is, an assessment from different perspectives is required, in addition to the architectural one. Thus, the well-being state, the need for a decent life and housing for the whole of our society will be influenced not only by the container that shelter an activity, but also by the perception of its architecture, objects, the chromatic environment, the space and the reactions that are generated before them. For this, the present doctoral thesis is formed, firstly, by a deep theoretical study, accompanied, secondly, by a specific field work that aims to bring the theory studied to the environment where this research is applied and identified, that is, identify the theory in place and in the people where the studied phenomenon unfolds. This second part of the research work is part of the first phase of the State R&D Project, entitled "Modifications of visual comfort in residential centers for the improvement of the quality of life of the elderly", with reference BIA2016-79308 -R. (Acronym MODIFICA).
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: