La expansión del regadío en el Pirineo. El canal de la Olla y Segalers, en Alàs y la Seu d'Urgell (1817-1818)

Autor: Lluís Obiols Perearnau
Rok vydání: 2021
Předmět:
Zdroj: Estudis d'Història Agrària; No 32 (2020): Miscel·lània; 115-137
Estudis d'Història Agrària; No. 32 (2020): Miscellany; 115-137
Estudios de Historia Agraria; Núm. 32 (2020): Miscelánea; 115-137
RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona
instname
RCUB: Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona
ISSN: 2385-359X
0210-4830
Popis: La plana de l’Urgellet, centrada per la ciutat de la Seu d’Urgell, és una remarcable extensió de terra de conreu enmig del Pirineu, a l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira. La seva producció agrària havia estat condicionada històricament per la meteorologia fins que, a partir del final del segle xviii, la xarxa de petits recs documentats des de l’edat mitjana es va ampliar i complementar amb grans canals de regadiu. Les disposicions legals van afavorir aquesta dinàmica, a través de la qual, durant tot el segle xix, gran part de la plana va ser convertida en irrigable gràcies a la construcció de nombrosos canals, entre els quals destaca el de l’Olla i Segalers, els anys 1817 i 1818.
The plain of Urgellet, with the city of La Seu d’Urgell at its centre, is a remarkable expanse of farmland in the middle of the Pyrenees, at the confluence of the Segre and Valira rivers. Its agricultural production was historically controlled by weather conditions until the end of the 18th century. That was when the network of small canals, documented since the Middle Ages, was expanded and complemented by large irrigation canals. Legal provisions favoured this dynamic throughout the 19th century. As a result, much of the plain was converted into an irrigable area thanks to the construction of numerous canals, including the Olla i Segalers canal, in the years 1817 and 1818.
La llanura del Urgellet, centrada por la ciudad de la Seu d'Urgell, es una remarcable extensión de labrantío en medio del Pirineo, en la conjunción de los ríos Segre y Valira. Su producción agraria había sido condicionada históricamente por la meteorología hasta que, a partir del final del siglo xviii, la red de pequeñas regueras documentadas desde la edad mediana se amplió y complementar con grandes canales de regadío. Las disposiciones legales favorecieron esta dinámica, a través de la cual, durante todo el siglo xix, gran parte de la llanura fue convertida en irrigable gracias a la construcción de numerosos canales, entre los cuales destaca el de la Olla y Segalers, en 1817 y 1818.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: