La tarea del lingüista detective en casos de detección de plagio y determinación de autoría de textos escritos

Autor: Maria Teresa Turell
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2011
Předmět:
Zdroj: LSC– Llengua, societat i comunicació; 2011: Núm.: 9 Monogràfic: Lingüística forense; p. 69-85
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 69-85
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 69-85
Language, society and communication; Núm. 9 Lingüística forense; 69-85
Language, society and communication; Forensic linguistics; 69-85
RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona
instname
ISSN: 1697-5928
Popis: La lingüística forense s'encarrega d'analitzar la interfície entre llenguatge i dret i s'estructura en tres grans àrees d'estudi: el llenguatge jurídic, el llenguatge judicial i el llenguatge probatori. En el marc del llenguatge probatori, els àmbits d'estudi de la detecció de plagi, d'una banda, i la determinació o atribució d'autoria, de l'altra, es poden considerar l'anvers i el revers d'una mateixa moneda en el sentit que si dos o més textos escrits presenten un grau elevat de similitud textual, s'ha de concloure que o bé han estat plagiats o bé han estat escrits pel mateix autor. La detecció forense del plagi té a veure amb l'establiment del nivell llindar de similitud textual entre dos o més textos per damunt del qual aquesta similitud es pot considerar sospitosa. La determinació o atribució forense de l'autoria de textos escrits està inscrita en tasques de classificació de textos, i trets i variables lingüístiques atribuïbles a un mateix autor o a autors diferents.
La lingüística forense se encarga de analizar la interfaz entre lenguaje y derecho y se estructura en tres grandes áreas de estudio: el lenguaje jurídico, el lenguaje judicial y el lenguaje probatorio. En el marco del lenguaje probatorio, los ámbitos de estudio de la detección de plagio, por un lado, y la determinación o atribución de autoría, por otro, se pueden considerar el anverso y el reverso de una misma moneda en el sentido de que si dos o más textos escritos presentan un grado elevado de similitud textual, se debe concluir que o bien han sido plagiados o bien han sido escritos por el mismo autor. La detección forense del plagio tiene que ver con el establecimiento del nivel umbral de similitud textual entre dos o más textos por encima del cual esta similitud se puede considerar sospechosa. La determinación o atribución forense de la autoría de textos escritos está inscrita en tareas de clasificación de textos, y rasgos y variables lingüísticas atribuibles a un mismo autor o a autores diferentes.
Forensic linguistics encompasses the analysis of the interface between language and law and can be divided into three broad areas of study: language of the law, language of the legal process and language as evidence. In the area of language as evidence, the specific areas of detection of plagiarism and determination or attribution of authorship can be can be considered two sides of the same coin, in the sense that if two or more written texts exhibit a high degree of textual similarity, it must be concluded either that we are dealing with a case of plagiarism or that they were written by the same author. The forensic detection of plagiarism entails establishing the text similarity threshold above which similarity between two or more texts should be considered suspicious. The forensic determination or attribution of authorship of written texts involves the classification of texts and the identification of linguistic traits and variables that can be attributed to a single author or different authors.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: