Polychrome wooden ceilings at Jesuit churches built in Nueva Vizcaya (Chihuahua, México) during the 17th and 18th centuries. Technical analysis & social awareness
Autor: | Muñoz Alcocer, Karla María |
---|---|
Jazyk: | angličtina |
Rok vydání: | 2018 |
Předmět: |
Chihuahua
education.field_of_study History Glossary Religious order Techumbres polícromas misiones coloniales CONSTRUCCIONES ARQUITECTONICAS media_common.quotation_subject Population policromía Context (language use) State (polity) Human settlement PINTURA Ethnology Polychrome Architecture education estudio multi-anaíitico media_common |
Zdroj: | RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia instname |
Popis: | Como consecuencia de la conquista militar y religiosa en el norte de la Nueva España (México), en el año 1562 se fundó la provincia de la Nueva Vizcaya, conformada por los actuales estados de Chihuahua y Durango. Durante los siglos XVII y XVIII, misioneros franciscanos y jesuitas establecieron misiones, que tenían el objetivo de conformar asentamientos que permitieran la agrupación de los nativos de la Nueva Vizcaya y su evangelización. Paralelamente, otros asentamientos llamados Real de Minas, se originaron ante la detección de yacimientos mineros y la migración de colonos en villas, haciendas agrícolas y presidios. Como eje central de estas poblaciones se construyeron templos que atendían no sólo la evangelización de los indígenas, sino también a la comunidad religiosa española y criolla (Capítulo IV). El estado de Chihuahua cuenta con un inventario de más de 280 templos históricos. El sistema constructivo de estos templos varía, dado que, la complejidad constructiva y la rica decoración ornamental está ligada a las influencias socio-económicas de la población, del misionero y de la orden religiosa. En el caso de la Nueva Vizcaya los templos de misión construidos por los franciscanos guardan una cierta sobriedad y simplicidad, aunque hay excepciones. Dentro del abanico de la arquitectura misional jesuita también es posible encontrar estructuras simples, sin embargo, una gran mayoría se distinguen por su arquitectura compleja y ornamentada, así como por sus bienes artísticos de reconocidos autores de la época. Esta Tesis Doctoral tiene como objetivo, identificar y analizar los materiales y las técnicas de manufactura de techumbres policromas presentes en los templos jesuitas de los siglos XVII y XVIII en Nueva Vizcaya, para su puesta en valor social, cultural e histórico-artístico, en aras de su conservación y el desarrollo local sostenible. Los cuatro casos de estudio seleccionados fueron construidos bajo la administración de la Compañía de Jesús (Capítulo V). A demás de compartir la influencia jesuita, región geográfica, y motivos decorativos, han sido seleccionados en base a su singularidad artística y estructural (Capítulo VI secciones 6.1 y 6.2). Para ello la tesis se ha organizado en 3 capítulos y 8 secciones que se corresponden con el contexto de la investigación (territorio e historia), el estudio de las techumbres polícromas (arquitectura, influencias presentes en el soporte ligneo y representaciones polícromas) y los casos de estudio (selección, caracterización y estudio técnico y analítico). Además, se ha incluido un glosario (apartado X. Glosario) de los términos señalados con un asterisco (*) en las diferentes secciones. Por último, el apartado XI del índice, contiene los créditos de las imágenes y de los esquemas, agrupados por capítulos y secciones. A nivel analítico, esta tesis ha permitido conocer la incorporación de pigmentos tradicionales del Viejo Mundo y colorantes americanos, aunque si bien no locales. Con la finalidad de identificar materiales autóctonos, durante el transcurso del proyecto se documentaron y recolectaron materiales regionales (que pudieron haber sido utilizados en la decoración de las techumbres) con la participación de miembros de la comunidad, botánicos y geólogos. Este espacio de intercambio técnico-empírico ha contribuido a la revaloración del patrimonio tanto natural como, histórico-artístico; al tiempo que ha dado lugar a identificar futuras iniciativas que puedan promover la sensibilización y puesta en valor del patrimonio artístico, como clave de identidad y fortalecimiento comunitario. El legado artístico de los misioneros jesuitas en Chihuahua se desvela por primera vez a partir de la evidencia física, aportando sin duda nuevas pautas para el estudio y enriquecimiento de la historia virreinal en el norte de Mexico. The province of Nueva Vizcaya (the current day Mexican states of Chihuahua and Durango) was founded as a consequence of the military and religious conquest which took place in the North of New Spain (Mexico) in 1562. During the 17th and 18th centuries, Franciscan missionaries and Jesuits established missions throughout Nueva Vizcaya, with the explicit goal to congregate and evangelize the local natives. At the same time, other settlements called Royal Mines were established as result of a growing mining industry. Opportunities in mining brought Spaniard migration to the region which saw the settlement of villages, agricultural haciendas, and military towns, known as presidios. As the central axis of these towns, churches were built that functioned not only to evangelize the natives, but also to serve the Spanish and Creole religious communities (Chapter IV). The state of Chihuahua has an inventory of more than 280 historical churches. The construction system of these churches varies due to the complexity and rich ornamental decoration linked to the many socio-economic influences of the population, the missions, and the religious order of the time. In the case of the Nueva Vizcaya mission, churches built by the Franciscans maintain a certain sobriety and simplicity, with some exceptions. Within the range of Jesuit missionary architecture, it is possible to find simple structures, however, a great majority are distinguished by their complex and ornate architecture, as well as by artwork from well-known artists at that time. This PhD thesis aims to identify and analyze the materials and manufacturing techniques from the 17th and 18th century polychrome wooden ceilings found in Jesuit mission churches in Nueva Vizcaya. The aim of this comprehensive analysis is to enhance the social, cultural, and historical-artistic value of these significant churches, and to promote interest in the urgent need for their conservation and in the sustainable development of their local communities. The four selected churches that make up the case studies in this thesis were built under the influences of the Society of Jesus (Chapter V). In addition to sharing their Jesuit influence, geographic region, and decorative motifs, they have been selected based on their artistic and structural singularity (Chapter VI sections 6.1 and 6.2). This thesis has been organized into 3 chapters and 8 sections that correspond to the geo-historical context of the churches, to the architectural and art historical study of polychrome ceilings, and finally, conclude with the case studies which include discussions of sample selection, characterization, as well as technical and analytical testing and outcomes. In addition, a glossary has been included (section X. Glossary) of the terms marked with an asterisk (*) in the different sections. Finally, section XI of the index contains the credits of the images and the schemes, grouped in order by chapters and sections. The analytical outcomes of this thesis have identified a fusion of traditional pigments from the Old World with, what were at the time, newly encountered American dyes. In order to identify native materials used in the pigments, natural resources (those that could have been used to decorate the ceilings) from the geographic area of study were documented and collected during the development of this project. This was made possible with the participation of community members together with botanists, and geologists. Com a conseqüència de la conquista militar i religiosa en el nord de la Nova Espanya (Mèxic), l'any 1562 es funda la província de la Nova Biscaia, conformada pels actuals estats de Chihuahua i Durango. Durant els segles XVII i XVIII, missioners franciscans i jesuïtes van establir missions, que tenien l'objectiu de conformar assentaments que permeteren l'agrupació dels natius de la Nova Biscaia i la seua evangelització. Paral¿lelament, altres assentaments cridats Real de Mines, es van originar davant de la detecció de jaciments miners i la migració de colons en viles, hisendes agrícoles i presidis. Com a eix central d'estes poblacions es van construir temples que atenien no sols l'evangelització dels indígenes, sinó també a la comunitat religiosa espanyola i criolla (Capítol IV). L'estat de Chihuahua compta amb un inventari de més de 280 temples històrics, l'arquitectura del qual respon al clima i als materials regionals. El sistema constructiu d'estos temples varia, dau a què, la complexitat constructiva i la rica decoració ornamental està lligada a les influències socioeconòmiques de la població, del missioner i de l'orde religiós. En el cas de la Nova Biscaia els temples de missió construïts pels franciscans guarden una certa sobrietat i simplicitat, encara que hi ha excepcions. Dins del palmito de l'arquitectura missional jesuïta també és possible trobar estructures simples, no obstant això, una gran majoria es distingixen per la seua arquitectura complexa i ornamentada, així com pels seus béns artístics de connotats autors de l'època. Esta Tesi Doctoral té com a objectiu, identificar i analitzar els materials i les tècniques de manufactura de sostrades policromes presents en els temples jesuïtes dels segles XVII i XVIII en Nova Biscaia, per a la seua posada en valor social, cultural i historicoartística, a fi de la seua conservació i el desenrotllament local sostenible. Els quatre casos d'estudi seleccionats van ser construïts davall l'administració de la Companyia de Jesús (Capítol V) . A altres de que compartixen influència jesuïta, regió geogràfica, i motius decoratius, han sigut seleccionats basant-se en la seua singularitat artística i estructural (Capítol VI seccions 6.1 i 6.2). Per a això s'ha organitzat en 3 capítols i 8 seccions que es corresponen amb el context de la investigació (territori i història), l'estudi de les sostrades policromes (arquitectura, influències presents en el suport ligni i representacions policromes) i els casos d'estudi (selecció, caracterizaci i estudi tècnic i analític). A més, s'ha inclòs un glossari (apartat X. Glossari) dels termes assenyalats amb un asterisc (*) en les diferents seccions. Finalment, l'apartat XI de l'índex, conté els crèdits de les imatges i dels esquemes, agrupats per capítols i seccions. A nivell analític, esta tesi ha permés conéixer la incorporació de pigments tradicionals del Vell Món i colorants americans, encara que si bé no locals, ja que fins al moment no s'han registrat com a pigments en les artesanies entre els indígenes de la zona. Amb la finalitat d'identificar materials autòctons, durant el transcurs del projecte es van documentar i van recol¿lectar materials regionals (que van poder haver sigut utilitzats en la decoració de les sostrades) amb la participació de membres de la comunitat, botànics i geòlegs. Este espai d'intercanvi tecnicoempíric ha permés sembrar en els participants la revaloració del patrimoni tant natural com, historicoartístic; alhora que ha donat lloc a identificar futures iniciatives que puguen promoure la sensibilització i posada en valor del patrimoni artístic, com a clau d'identitat i enfortiment comunitari. El llegat artístic dels missioners jesuïta en Chihu. |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |