Conscientious objection during the Franco dictatorship and the transition: Political dissent and support networks
| Autor: | Carlos Ángel Ordás |
|---|---|
| Rok vydání: | 2016 |
| Předmět: |
Història contemporània
No-violència Conscientious objection objecció de consciència no-violència pacifisme moviments socials Pacifisme objeción de conciencia no violencia pacifismo movimientos sociales conscientious objection nonviolence pacifism social movements Pacifism Contemporary History Social movements Historia contemporánea Moviments socials Nonviolence Objecció de consciència |
| Zdroj: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB Universitat Autònoma de Barcelona Carlos Ángel Ordás Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura; Número 4 (2016); p. 89-125 |
| ISSN: | 2014-511X 2339-9309 |
| Popis: | La resistència al servei militar durant el franquisme va començar a la darreria de la dècada dels cinquanta manifestant una mena de dissidència religiosa. Més tard, durant els anys setanta, aquesta resistència va transformar-se i es va consolidar en dissidència política i ideològica contra la dictadura. L’objecció de consciència fins al final de la dècada dels setanta va ser minoritària i poc coneguda. No obstant això, els objectors van aconseguir una important incidència política i social, a causa, sobretot, de l’estratègia d’assumir la repressió com a forma de deslegitimació i denúncia. I també gràcies a la creació d’una xarxa de suport nacional i internacional que va potenciar enormement l’acció dels objectors. Conscientious objection during the Franco dictatorship began at the end of the fifties as an expression of a form of religious dissidence. During the seventies, this resistance became consolidated in political and ideological dissent against the dictatorship. Until the end of the seventies, conscientious objection was a fringe and little-known activity. However, objectors had an important political and social effect, mainly due to their strategy of converting repression into a form of delegitimization and complaint, and also owing to the creation of a network of national and international support that greatly enhanced the objectors’ activities. La resistencia al servicio militar durante el franquismo comenzó a finales de la década de los cincuenta manifestando una especie de disidencia religiosa. Más tarde, durante los años setenta, esta resistencia se transformó y se consolidó en disidencia política e ideológica contra la dictadura. La objeción de conciencia hasta el final de la década de los setenta fue minoritaria y poco conocida. Sin embargo, los objetores consiguieron una importante incidencia política y social, a causa, sobre todo, de la estrategia de asumir la represión como forma de deslegitimación y denuncia. Y también gracias a la creación de una red de apoyo nacional e internacional que potenció enormemente la acción de los objetores. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|