El cristiano Joan Maragall: tres artículos sobre la semana trágica
| Autor: | Raguer i Suñer, Hilari |
|---|---|
| Jazyk: | Spanish; Castilian |
| Rok vydání: | 2013 |
| Předmět: |
Anticlericalismo
Pena de muerte Prat de la Riba Semana Trágica Ferrer y Guardia Pena de mort lcsh:BL1-50 anticlericalisme Antoni Maura lcsh:Religion (General) Josep Pla lcsh:History (General) Joan Maragall lcsh:D1-2009 Anticlericalism Setmana Tràgica Antonio Maura Torras i Bages Ferrer i Guàrdia Death Penalty |
| Zdroj: | Hispania Sacra, Vol 65, Iss 131, Pp 361-384 (2013) |
| ISSN: | 1988-4265 |
| Popis: | Between 19 and 25 July 1909 in Barcelona blew a popular movement of protest against the mobilization of reservists sent to Morocco. The subversion coated a distinctly anticlerical, with many churches and convents burned and were killed three priests. Joan Maragall wrote three articles disagreeing from the harsh crackdown of the government, backed by the general opinion. In first article Maragall censured the Catalan bourgeoisie by his little love for the poor. In the second asked that no longer apply the death penalty, but not published it. In the third and most famous explained his experience of a Mass celebrated in a church burned by the revolutionaries, which was what the Church should be, free of state protection and of the rich, and celebrated in the language of people. This article shocked the bourgeoisie.Entre el 19 y el 25 de julio de 1909 estalló en Barcelona un movimiento popular de protesta contra la movilización de reservistas enviados a Marruecos. La subversión revistió un carácter marcadamente anticlerical, con muchos incendios de iglesias y conventos y tres sacerdotes asesinados. Joan Maragall escribió tres artículos disintiendo de la dura represión del gobierno, respaldado por la opinión general. En un primer artículo Maragall acusaba a la burguesía catalana de falta de amor a los pobres. En el segundo pedía que no se aplicaran más penas de muerte, pero no se lo publicaron. En el tercero y más famoso explicaba su experiencia de una misa celebrada en una iglesia quemada por los revolucionarios, en la que vio lo que debería ser la Iglesia, libre de la protección del estado y de los ricos, y la misa en la lengua del pueblo. Este artículo causó gran escándalo entre la burguesía de Barcelona. [ct] Entre el 19 i el 25 juliol 1909 va esclatar a Barcelona un moviment popular de protesta contra la mobilització de reservistes enviats al Marroc. La subversió revestí un caràcter marcadament anticlerical, amb molts incendis d’esglésies i convents i tres sacerdots assassinats. Joan Maragall va escriure tres articles dissentint de la dura repressió del govern, recolzat per l’opinió general. En un primer article Maragall acusava a la burgesia catalana de manca d’amor als pobres. En el segon demanava que no s’aplicaran més penes de mort, però no l’hi van publicar. En el tercer i més famós explicava la seva experiència d’una missa celebrada en una església cremada pels revolucionaris, en la qual va veure el que hauria de ser l’Església, lliure de la protecció de l’estat i dels rics, i la missa en la llengua del poble. Aquest article va causar gran escàndol entre la burgesia de Barcelona. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|