Fabricació de partícules d’hidroxiapatita a partir de carbonat de calci per l’eliminació de metalls en aigües

Autor: Ramos Solano, Raúl
Přispěvatelé: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química, Martí Gregorio, Vicenç, Gibert Agulló, Oriol
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2019
Předmět:
Zdroj: Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
instname
UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Popis: En aquest projecte s’ha sintetitzat hidroxiapatita de mida micromètrica per al seu posterior ús en la descontaminació d’aigües àcides de mina mitjançant l’adsorció de metalls pesants presents a l’aigua Primerament, s’ha sintetitzat una capa d’hidroxiapatita a partir de carbonat de calci seguint la ruta òptima dissenyada anteriorment en el TFG de partida (Marín 2018). Un cop format, el material sintetitzat ha estat sotmès a un l’atac àcid per a determinar-ne la resistència a l’acidesa i s’ha caracteritzat mitjançant el microscopi electrònic d’escombrat (SEM). També se n’ha preparat una sub-mostra sotmetent la mostra obtinguda originalment a ultrasons per a reduir-ne la mida de partícula. Posteriorment, s’han recreat diversos escenaris amb dissolucions sintètiques àcides (pH aproximat de 4,6) que contenien metalls pesants (zinc i coure) per a analitzar la capacitat d’adsorció del sòlid, així com la seva cinètica. A més a més, s’ha comparat el seu potencial amb diferents mostres comercials, obtenint com a resultat que el sòlid sintetitzat al laboratori és més adsorbent que els seus homòlegs comercials. A continuació, s’han recreat mostres amb ambdós metalls esmentats per a comprovar el grau de competitivitat entre ells. Com a resultat s’ha obtingut que el Cu s’adsorbeix millor que el Zn en aquestes condicions tot i que la capacitat d’adsorció en ambdós metalls disminueix considerablement degut a la presència d’un altre metall. Finalment, s’han fet assaigs amb un aigua real àcida (pH 2,3) provinent d’Aznalcóllar, Sevilla. Un cop alcalinitzada fins a pH 4,6 i filtrada per a eliminar el ferro (Fe) precipitat, s’ha analitzat la capacitat d’adsorció de la hidroxiapatita sintetitzada, donant com a resultat que el Zn i el Cu s’adsorbeixen parcialment degut a l’alta concentració inicial de Zn (>700 ppm) i a la presència d’alumini (Al) en les mostres, el qual interfereix en l’adsorció dels altres dos metalls.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: