Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà)
| Autor: | Bonet Marmí, Mª Alba |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, Cunill Artigas, Raquel, Soriano López, Juan Manuel |
| Rok vydání: | 2011 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname |
| Popis: | Les zones europees d’alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l’ésser humà, a través de l’aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l’abandonament de les àrees rurals, estem davant d’una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L’objectiu d’aquest treball és el de determinar l’impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l’anàlisi dels processos d’antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l’anàlisi de l’evolució del paisatge es fa mitjançant l’estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d’incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l’anàlisi de carbons i l’anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d’establir les relacions entre l’ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre’n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo. Las zonas europeas de alta montaña, concretamente las mediterráneas, han sido utilizadas desde tiempos remotos por el ser humano, a partir del aprovechamiento de bosques y prados mediante actividades como la agricultura, la ganadería, la silvicultura y la metalurgia. Pero, desde hace tiempo, con el abandonamiento de las áreas rurales, estamos ante una falta de gestión de los bosques, debido a la pérdida de las actividades tradicionales. El objetivo de este trabajo es determinar el impacto provocado por las sociedades antiguas sobre los bosques, con la utilización del fuego como herramienta de gestión, así como el análisis de los procesos de antropización de las zonas de montaña que utilizaban este recurso. En este trabajo el análisis de la evolución del paisaje se realiza mediante el estudio de las comunidades vegetales históricas y la dinámica de incendios, a partir de dos metodologías basadas en testigos sedimentarios: el análisis de carbones y el análisis del polen. El testigo sedimentario ha sido extraído de la turbera ombrotrófica de Montarenyo, situada en la vertiente sur de los Pirineos, en la Vall de Cardós, en el Pallars Sobirà. Estas dos disciplinas han permitido indagar en la geohistoria ambiental, para así establecer las relaciones entre el ambiente y la sociedad. Los resultados muestran que el fuego ha sido utilizado por numerosas actividades, creando unas dinámicas forestales características. El paisaje actual es consecuencia de las presiones que sufrieron los bosques durante años, unas presiones que, en mayor o menor medida han gestionado las masas forestales. Hace falta, entonces, conocer cuál ha sido la gestión histórica del bosque para entender su estado actual y así poder escoger la gestión más adecuada para conservarlo. European high mountain areas, particularly Mediterranean areas, have been used since ancient times by human beings, since the use of forest and grasslands by activities such as agriculture, livestock, forestry and metallurgy. But, since time ago, with the abandonment of rural areas, we are faced with a lack of forest management, due to the loss of traditional activities. The aim of this project is to determinate the impact caused by ancient societies on forests, with the use of fire as a management tool, and analyze the processes of human impacts on mountain areas that used this resource. In this project the analysis of landscape evolution is carried out through the study of historical plant communities and fire dynamics. Two methodologies based on sedimentary cores have been used: charcoal analysis and pollen analysis. The cores have been taken from the ombrotrophic peat bog of Montarenyo, located on the southern slope of the Pyrenees, on the Valley of Cardós, Pallars Sobirà. These two disciplines have allowed us to investigate environmental geo-history in order to establish the relationships between the environment and society. The results show that fire has been used for numerous activities, creating characteristic forest dynamics. The current landscape is the result of the pressures that have suffered for years. These pressures, to greater or lesser extent, have managed the forest. Therefore, we need to know what the history of forest management has been, in order to understand its current state and choose the most appropriate management to preserve it. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|