Anàlisis de solucions i mesures d'eficiència energètica en projectes d'edificis d'habitatges per a compliment normatiu i l'obtenció d'un nZEB

Autor: Pla Roma, Alberto, Pañella Moré, Eva
Přispěvatelé: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2020
Předmět:
Zdroj: UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Popis: Segons la Directiva Europea 2010/31/EU relativa a l’eficiència energètica dels edificis, un edifici de consum d’energia gairebé zero (nZEB) es aquell amb un nivell d’eficiència molt alt, del qual la quantitat gairebé zero d’energia requerida per al seu funcionament, en unes condicions adequades de confort i salubritat, haurà d’estar coberta, en molt amplia mesura, per energia procedent de fonts renovables, preferentment produïda in situ o en l’entorn. També estableix que a finals del 2020 tots els edificis nous han de ser nZEB. El 24 de setembre de 2020 ha entrat en vigor el nou CTE aprovat el 20 de desembre de 2019 que substitueix l’anterior CTE 2013, i per això s’han actualitzat també les noves eines oficials de certificació, entre elles el HULC (eina unificada LIDER-CALENER) que millora en molts aspectes a l’anterior i verifica els nous requeriments del CTE DB HE0, HE1, HE4 i HE5. El nou CTE DB HE 2019 incrementa les seves exigències respecte a les de l’anterior CTE i determina que tots els edificis que compleixen amb aquests requeriments normatius més estrictes, es consideren nZEB. Amb això pretén donar compliment al mandat de la Directiva Europea 2010/31/EU. Segons hem pogut analitzar, al nou CTE DB HE 2019 hi ha un canvi conceptual respecte a les exigències anteriors. Ara limita la transmitància global de l’envolupant (K), la seva estanqueïtat, el factor solar, el nivell mimin d’energies renovables per a producció d’ACS, l’energia primària no renovable i l’energia primària final, resultant edificis més eficients i una envolupant de major qualitat. Malgrat tot, considerem que caldria aplicar totes les mesures tecnològiques disponibles, viables des de un punt de vista econòmic, constructiu i tècnic, que aportin millores respecte a la reducció de la demanda i el consum, per poder considerar que la eficiència es la màxima viable, i el consum el mínim viable, i la proporció de renovables respecte al consum residual es la major viable, i que així compleixen amb els criteris nZEB. Aquestes mesures poden ser per exemple les instal·lacions de ventilació de doble flux amb recuperació de calor i bypass automàtic, la cobertura de tot el consum residual amb energies renovables, com la solar fotovoltaica, vidres baix emissius amb transmitàncies (U) properes a 1 W/m².K, fusteries de façana amb permeabilitat a l’aire Clase 4 i transmitàncies (U) properes a 2 W/m².K, equips tèrmics de baixa temperatura i màxim rendiment, entre altres mesures. Aquestes mesures s’haurien d’anar actualitzant en funció dels avenços tecnològics i la seva disponibilitat al mercat. Per això hem fet un estudi sobre els edificis d’habitatges, basat en múltiples casos de projectes reals, tant de tipologia unifamiliar com plurifamiliar, de les zones climàtiques més comunes de Catalunya, elaborats en base a les exigències del CTE HE 2013, sobre els que fem propostes per assolir, en aquests projectes, el compliment del CTE HE 2019, i els objectius nZEB segons el CTE, i també posem de relleu la diferent repercussió en funció de les tipologies analitzades. També analitzem els canvis en l’actualització de la normativa, i de la eina de verificació de la normativa i de certificació. Finament analitzem les dades obtingues i extrapolem els resultats per obtenir conclusions i propostes per facilitar el compliment en futurs projectes, així com fem la nostra proposta per considerar edificis nZEB al marge del que estableix el CTE.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: