La construcción de identidades de los profesores noveles en sus inserciones laborales. Un estudio contextualizado en la Argentina actual

Autor: Errobidart, Analía-Elisabet
Rok vydání: 2015
Předmět:
Zdroj: REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació; Vol. 8 No 2 (2015): (gener-juny, 2015); 217–229
RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona
instname
Revista d'Innovació i Recerca en Educació, Vol 8, Iss 2 (2015)
REIRE. Revista d'Innovació i Recerca en Educació; 2015: Vol.: 8 Núm.: 2; p. 217-229
ISSN: 2013-2255
Popis: Aquest text presenta els resultats d’una investigació finalitzada pel Grup d’Investigació en Formació Inicial i Pràctiques Educatives de la Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (Argentina), la qual tingué el propòsit d’indagar les formes d’articulació que es produeixen entre els sabers adquirits durant la formació inicial dels professors i els processos d’incorporació als centres educatius en els quals desenvolupen les seves pràctiques, en la construcció de les identitats com a professors d’ensenyament. L’abordatge metodològic de la investigació descriu e interpreta la problemàtica plantejada, tot abordant la història dels subjectes (biografia, memòria), les “empremtes i senyals” de la formació inicial i els àmbits d’inserció professional. Els resultats de la investigació poden sintetitzar-se, destacant: la incidència de les biografies personals en l'exercici de les primeres pràctiques professionals - l'articulació entre les biografies personals, les transformacions socials ocorregudes al país i l'adequació de les pràctiques docents -la incidència de la formació en les possibilitats d'articulació de les dimensions macroestructurals amb la resolució de situacions pràctiques, és a dir: el reconeixement dels "noves maneres de ser docent" davant els canvis de l'Estat i de les escoles.
This paper presents the results of an investigation done by the Grupo de Investigación en Formación Inicial y Prácticas Educativas (IFIPRAC-ED) of the Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (Argentina), which purpose has been enquire the articulation ways that are produced between the knowledge learned during the professor’s initial training and the incorporation process to de educative centers in which their practices are developed, into the identities construction as teaching professors. The methodological boarding of the investigation describes and interprets the predicament dealing with the subject’s history (biography, memories), the “vestiges and marks” initial training and the professional insertion fields. The investigation discoveries can be summarized standing out: - The incidence of personal biographies in the first professional practices developing. - The articulation between personal biographies, social transformations occurred in the country and the adequacy of docent practices - The incidence of formation in the possibilities of articulation of the macroestuructural dimensions with the resolution of practical situations. This is: the recognition of the “new being docent ways” in front of the changes of the State and the schools.
Este texto presenta los resultados de una investigación finalizada por el Grupo de Investigación en Formación Inicial y Prácticas Educativas (IFIPRAC-ED) de la Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (Argentina), cuyo propósito ha sido indagar los modos de articulación que se producen entre los saberes aprendidos durante la formación inicial de los profesores y los procesos de incorporación a los centros educativos en los que desarrollan sus prácticas, en la construcción de las identidades como profesores de enseñanza. El abordaje metodológico de la investigación describe e interpreta la problemática planteada abordando la historia de los sujetos (biografía, memoria), las “huellas y marcas” de la formación inicial y los ámbitos de inserción profesional. Los hallazgos de la investigación pueden sintetizarse destacando: la incidencia de las biografías personales en el desempeño de las primeras prácticas profesionales; la articulación entre las biografías personales, las transformaciones sociales ocurridas en el país y la adecuación de las prácticas docentes; la incidencia de la formación en las posibilidades de articulación de las dimensiones macroestructurales con la resolución de situaciones prácticas, esto es, el reconocimiento de los “nuevos modos de ser docente” frente a los cambios del Estado y de las escuelas.
Databáze: OpenAIRE