Cultura del recuerdo y del olvido en los Países Bajos: Las Conmemoriaciones de la Paz de Münster, 1748-1948

Autor: Schepper, Hugo de, Vet, Jan de
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2021
Předmět:
Zdroj: Pedralbes. Revista d'Història Moderna; Vol. 19 (1999); 157-210
Pedralbes. Revista d'història moderna.; Vol. 19 (1999); 157-210
Pedralbes. Revista de historia moderna.; Vol. 19 (1999); 157-210
RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona
instname
Pedralbes: revista d'història moderna; 1999: Núm.: 19; p. 157-210
ISSN: 0211-9587
2385-4391
Popis: Cultura del record i de l'oblit als Països Baixos. Les commemoracions de la Pau de Münster 1648-1948 Al costat de la Llegenda Negra les Províncies Unides van acaronar la il·lusió de ser el poble (reformat) escollit per Déu. Amb la seva protecció, ells havien derrotat els espanyols. La contribució de Flandes i Bravant, recupe rats més tard pels espanyols, fou oblidada. Les desavinences entre els parti daris del Príncep d'Orange i els dels Estats, les quals havien portat la Repú blica a una crisi constitucional després de Münster, van ser suprimides de la memòria pública. Els textos commemoratius reflecteixen a la vegada el temps que van ser escrits. Els amotinaments, la restauració dels Orange i la Pau d'Aquisgrà (1747-48) van ser comparats a la de Münster i el seu context. El fracàs de la commemoració de 1848 va reflectir l'antagonisme entre els protestants reformats, que van monopolitzar la memòria de Münster, i els catòlics, els quals van protestar contra la seva condició de ciutadans de sego na classe. Els altres Països Baixos, Bèlgica des de 1830/39, mai van sentir la necessitat de commemorar Münster. Els seus escriptors catòlics, al revés, van enterrar la seva ascendència holandesa en l'oblit per tal de legitimar el nou estat. No obstant això, alguns importants lliurepensadors es van dedicar a l'estudi de la totalitat dels Països Baixos. En el segle XX Geyl va exposar el gran mite nacionalista dels Grans Paï sos Baixos fonamentat en l'afinitat de la llengua, però va haver també altres que van defensar un enfocament de la Revolta que concernis tots els Països Baixos. Els processos d'integració supranacional van reforçar aquesta pers pectiva científica després de la Segona Guerra Mundial. Remembering and forgetting in the Low Countries: The commemorations of the Peace of Münster, 1748-1948 Besides the Black Legend the "United Provinces" cherished the illusion of being the (reformed) God's chosen people. Under His protection they had beaten Spain. The contribution of Flanders and Brabant, later recovered by the Spanish, was forgotten. The rift between the adherents of the Prince of Orange and the Estates party faction, which had thrown the Republic into a regime crisis after Münster, was also blotted out of the public memory. Memorial texts also reflect the time in which they are written. Riots, the res toration of the Oranges and the Peace of Aachen (1747-48) were compared to Munster and its context. The failing memorial of 1848 reflected the antagonism between the reformed Protestants, who monopolized the memory of Munster, and the Catholics, who protested against their second-class citizenship. The other Netherlands, Belgium since 1830/39, never felt the need to commemorate Munster. Their Catholic writers held a reverse position and buried their Dutch antecedents to oblivion in order to legitimate the new sta te. Some important freethinking historians, however, pursued the study of all the Netherlands. In the 20th century Geyl exposed the nationalistic myths by his Great Netherlands myth based on the affinity of language, but there were others who defended an all Netherlands approach of the Revolt. The supranational integration processes enforced this scientific perspective after the Second World War.
Databáze: OpenAIRE