Implementació de Ship to Line en un proveïdor del sector de l’automoció
| Autor: | Galindo Rodriguez, Oscar |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses, Mateo Doll, Manuel |
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2015 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname |
| Popis: | Aquest projecte consisteix en la implementació d’una estratègia de planificació de components en una planta d’una empresa del sector de l’automoció. Aquesta estratègia s’anomena Ship to Line, i consisteix en aplicar els canvis necessaris en el flux de materials a l’empresa, per tal que els materials que s’aprovisionen es duguin directament al seu punt d’ús. És a dir, no passarà per magatzems intermedis ni controls de qualitat, disminuint d’aquesta manera l’estoc i augmentant la freqüència d’aprovisionament. Primer de tot, es fa un estudi de la situació actual dels components als que se’ls hi vol aplicar aquesta estratègia. Per a fer-ho s’han recollit dades de quantitats d’estocs en planta; s’ha mirat planificacions i consums reals de components, per comparar les quantitats que es planifiquen i es gasten; s’ha recollit dades dels aprovisionaments realitzats pels proveïdors, per a veure si el que aprovisionen s’ajusta a les planificacions, i finalment s’ha fet una comprovació de l’espai ocupat actualment. A partir de les dades recollides i de les problemàtiques que hi ha actualment, s’ha fet els estudis i càlculs necessaris per a veure si hi ha una possible solució amb l’aplicació del Ship to Line. El primer punt a calcular és la quantitat mínima de components que hi ha d’haver en planta per a què no hi hagi parades de línies i aquesta quantitat s’ajusti el màxim possible a la producció planificada. S’ha estudiat dos possibles escenaris per a trobar la quantitat ideal, ja que hi ha diferents factors segons els que varia aquesta quantitat d’estoc. Amb la quantitat de components necessària, s’ha negociat amb els proveïdors per canviar la freqüència d’aprovisionament, variant el mínim el cost dels components. Per a què aquesta variació sigui beneficiosa, com que fer més maneig fa augmentar el preu de component, s’ha eliminat el transport que oferia el proveïdor i s’ha buscat un transportista que realitzi la ruta a menor cost. Seguidament s’ha modificat el volum que ocupa tot el material i s’ha fet els canvis necessaris en prestatgeries i espais. També, per a fer el moviment de material, s’ha buscat una manera informatitzada, per tal que les comandes siguin més concretes i més freqüents. Això implicarà un canvi en el sistema de comandes, introduint l’e-kanban amb els proveïdors i metodologia Kanban dins de fàbrica. Finalment s’ha vist que el Ship to Line aporta beneficis a l’empresa, que té un estalvi i que la inversió es recupera en 14 mesos. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|