El El moviment eccoalternatiu i les xarxes de governança a Gipúscoa (País Basc): : El sorgiment d'un nou model
Autor: | Bárcena Hinojal, iñaki, Ormazabal Gastón, Andere, Larrinaga Arza, Josu |
---|---|
Jazyk: | Spanish; Castilian |
Rok vydání: | 2022 |
Předmět: | |
Zdroj: | Clivatge. Estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials; No 10: Monogràfic: Moviments i conflictivitats (post)nacionals al s. XXI; e-38931 Clivatge. Journal of Studies on Social Conflict and Change; No. 10: Monographic: Movements and (post)national conflicts in the s. 21st; e-38931 Clivatge. Estudis i tesitimonis del conflicte i el canvi social; Núm. 10: Monográfico: Movimientos y conflictividades (post)nacionales en el s. XXI; e-38931 Clivatge; Núm. 10: Monográfico: Movimientos y conflictividades (post)nacionales en el s. XXI; e-38931 RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona instname |
ISSN: | 2014-6590 |
Popis: | En el present article col·lectiu, hem pretès analitzar els canvis i l’evolució, les emergències i també les absències que s’observen en l’espectre ecologista de Guipúscoa en l’última dècada, una dècada en què l’activitat armada d’ETA desapareix i el govern de la província passa a mans de la coalició EH Bildu (2011-2015). En aquest nou context polític i institucional, hem entrevista, observa i analitzat el moviment ecologista guipuscoà en les seves dimensions organitzatives, les seves aliances i campanyes, les seves relacions amb les institucions locals i amb els mitjans de comunicació i les seves relacions internes (diversitat, edats, sexe-gènere, migrants, idiomes, etc.). Ens preguntàvem a l’inici de la investigació on estaven els canvis i les emergències de noves formes de pensar i actuar en els moviments socials de Guipúscoa i, en concret, de l’ecologisme y partíem de la hipòtesi que hi havia una hibridació entre un ecologisme clàssic centrat en el NO als projectes desenvolupats per empreses i institucions, i un altre que anomenem «ecoalternatiu», més orientat a proposar noves maneres de viure, d’actuar i de relacionar-se cap a dins i cap a fora, i en segon lloc, que l’arribada al govern de la província d’un grup polític més afí als postulats ecologistes no ha suposat el començament d’una aliança fàcil i segura amb la institució, sinó més aviat un període en què l’ecologisme ha descobert les seves debilitats i dificultats per treballar institucionalment. In this collective article we have sought to examine the changes and developments in the Gipuzkoa (Basque Country) ecological spectrum, its emergence and deficiencies, especially during a period in which the armed activity of the ETA has disappeared (2011) and the provincial government passed into the hands of the left-wing coalition Euskal Herria Bildu (2011-2015). In this innovative political and institutional context, we have interviewed, observed and examined the Gipuzkoa ecological movement in its organizational dimensions, alliances and campaigns, its contacts with local organisations and media, and its internal relationships (diversity, age, sexual gender, migrants, languages, etc.). At the beginning of our research, we asked ourselves, in particular, about changes and emergencies occurred in the social movements of Gipuzkoa, and the new ways of thinking and acting on ecology. We started from the hypothesis that there was a hybridization between a classic environmentalism focused on NO to projects developed by companies and institutions and a new one, that we call “eco-alternative”, more oriented to proposing new ways of living, acting and relating inside and outside. Secondly, the arrival of a political group in favour of the ecological postulates in the provincial government does not mean an easy and secure alliance with the organization, but a period in which ecologism has found its weaknesses and problems for institutional work Abstract: En el presente artículo colectivo hemos pretendido analizar los cambios y la evolución, las emergencias y tambien las ausencias que se observan en el espectro ecologista de Gipuzkoa en la última década y una década en que la actividad armada de ETA desaparece y en que el Gobierno de la provincia para a manos de de la coalición ( 2011-2015) EH Bildu. En este novedoso contexto político e institucional hemos entrevistado, observado y analizado el movimiento ecologista guipuzcoano en sus dimensiones organizativas, sus alianzas y campañas, sus relaciones con la instituciones locales y con los medios de comunicación y sus relaciones internas ( diversidad, edades, sexo-genero, migrantes, idiomas, etc). Nos preguntabamos al inicio de nuestra investigación, dónde estaban los cambios y las emergencias de nuevas formas de pensar y actuar en los movimientos sociales de Gipuzkoa y en concreto del ecologismo y partiamos de la hipótesis de que había una hibridación entre un ecologismo clásico centrado en el NO a los proyectos desarrollados por empresas e instituciones y otro que denominamos “ecoalternativo” más orientado a proponer nuevas formas de vivir, de actuar y de relacionarse hacia dentro y hacia fuera. Y en segundo lugar que la llegada al gobierno de la provincia de un grupo político más afín a los postulados ecologistas no ha supuesto el comienzo de una alianza fácil y segura con la institución, sino más bien un periodo donde el ecologismo ha descubierto sus debilidades y dificultades para trabajar institucionalmente.   |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |