Validació de l'expressió gènica de reparadors de l'ADN per determinar el seu impacte com a biomarcadors d'eficàcia al tractament basat en cetuximab en càncer de cap i coll
Autor: | Mesía Carbonell, Òscar |
---|---|
Přispěvatelé: | Sepulcre Sánchez, Francesc, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia |
Jazyk: | Catalan; Valencian |
Rok vydání: | 2021 |
Předmět: | |
Zdroj: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
Popis: | One of the most commonly used strategies currently in the treatment of locally advanced head and neck scaly carcinomas (CECC) is radiotherapy and chemotherapy (based on platins) in concomitant regime (QRT). These are two effective treatments, but when there is platinum contraindication by the patient, alternatives must be sought. One such alternative is, for example, the combined administration of a compound called ERBITAX, which consists of a pharmacological combination of cetuximab, a monoclonal antibody that blocks externally to the epidermal growth factor receptor (EGFR), along with paclitaxel, an antimicrobial agent. In order to identify the best therapeutic option for each patient, which will increase efficiency and decrease toxicity, it is necessary to identify easily detected biomarkers in daily clinical practice and with a clear correlation with the response to treatment. Based on this result, the work has been based on validating the impact as biomarkers from genes that codify by proteins involved in DNA repair BRCA1 and RAP80, in a cohort of patients with CECC treated with ERBITAX. First, the extraction of samples of tumor tissue included in paraffin has been made from the Patological Anatomy archive of the Hospital Germans Trias i Pujol. Subsequently, the expression of genes of interest has been analysed using the real-time quantitative PCR technique, with prime design and specific probes for each gene. Finally, gene expression has been statistically correlated with clinical treatment efficiency parameters to assess its potential application to identify patients who would benefit from ERBITAX-based therapy. The results have shown that no statistically significant differences have been found in BRCA1 or RAP80 expression levels. Therefore, it cannot be claimed that the two genes studied are good biomarkers to identify patients with CECC who will benefit from ERBITAX therapy. Una de las estrategias más utilizadas actualmente en el tratamiento de los carcinomas escamosos de cabeza y cuello (CECC) localmente avanzado son la radioterapia y quimioterapia (basada en platinos) en régimen concomitante (QRT). Son dos tratamientos bastante eficaces, pero, cuando existe contraindicación a platino por parte del paciente, se tienen que buscar alternativas. Una de estas alternativas es, por ejemplo, la administración de un compuesto llamado ERBITAX, que consiste en una combinación farmacológica de cetuximab, un anticuerpo monoclonal que bloquea externamente al receptor del factor de crecimiento epidérmico (EFGR), junto con paclitaxel, un agente antimicrotúbulos. Para identificar la mejor opción terapéutica para cada paciente, hecho que pasa por aumentar la eficacia y disminuir la toxicidad, es necesario identificar biomarcadores de fácil detección en la práctica clínica diaria y con una clara correlación con la respuesta al tratamiento. En base a estos resultados, el trabajo se ha basado en validar el impacto como biomarcadores de los genes que codifican por las proteínas BRCA1 y RAP80, implicados en vías de reparación del ADN, en una cohorte de pacientes de CECC tratados con ERBITAX. Primeramente, se ha realizado la extracción de ARN de muestras de tejido tumoral incluido en parafina, procedente del archivo de Anatomía Patológica del Hospital Hermanos Trias y Pujol. Posteriormente, la expresión de los genes de interés se ha analizado mediante la técnica de PCR cuantitativa a tiempo real, con diseño de primers y sondas específicas para cada gen. Finalmente, la expresión génica se ha correlacionado estadísticamente con parámetros clínicos de eficacia de tratamiento para evaluar su potencial aplicación para identificar los pacientes que se beneficiarían de la terapia basada en ERBITAX. Los resultados han mostrado que no se han encontrado diferencias estadísticamente significativas en los niveles de expresión de BRACA1 o RAP80. Por lo tanto, no se puede afirmar que los dos genes estudiados son unos buenos biomarcadores para identificar los pacientes con CECC que se beneficiarán de la terapia basada en ERBITAX. Una de les estratègies més utilitzades actualment en el tractament dels carcinomes escatosos de cap i coll (CECC) localment avançat són la radioteràpia i quimioteràpia (basada en platins) en règim concomitant (QRT). Són dos tractaments força eficaços, però, quan existeix contraindicació a platí per part del pacient, s’han de buscar alternatives. Una d’aquestes alternatives és, per exemple, l’administració combinada d’un compost anomenat ERBITAX, que consisteix en una combinació farmacològica de cetuximab, un anticòs monoclonal que bloqueja externament al receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR), juntament amb paclitaxel, un agent antimicrotúbuls. Per tal d’identificar la millor opció terapèutica per cada pacient, fet que passa per augmentar l’eficàcia i disminuir la toxicitat, és necessari identificar biomarcadors de fàcil detecció en la pràctica clínica diària i amb una clara correlació amb la resposta al tractament. Tenint en compte el plantejat anteriorment, el treball s’ha basat en validar l’impacte com a biomarcadors dels gens que codifiquen per les proteïnes BRCA1 i RAP80, implicats en vies de reparació de l’ADN, en una cohort de pacients de CECC tractats amb ERBITAX. Primerament, s’ha realitzat l’extracció d’ARN de mostres de teixit tumoral inclòs en parafina, procedent de l’arxiu d’Anatomia Patològica de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Posteriorment, l’expressió dels gens d’interès s’ha analitzat mitjançant la tècnica de PCR quantitativa a temps real, amb disseny de primers i sondes específiques per a cada gen. Finalment, l’expressió gènica s’ha correlacionat estadísticament amb paràmetres clínics d’eficàcia de tractament per a avaluar la seva potencial aplicació per a identificar els pacients que es beneficiarien de la teràpia basada en ERBITAX. Els resultats han mostrat que no s’han trobat diferències estadísticament significatives en els nivells d’expressió de BRACA1 o RAP80. Per tant, no es pot afirmar que els dos gens estudiats són uns bons biomarcadors per identificar els pacients amb CECC que es beneficiaran de la teràpia basada en ERBITAX. Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |