Libraries, cultural imposition, and globalisation

Autor: González Quesada, Alfonso
Rok vydání: 2021
Předmět:
Zdroj: Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
instname
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Universitat Autònoma de Barcelona
Item: revista de biblioteconomia i documentació; 2004: Núm.: 37; p. 15
Recercat: Dipósit de la Recerca de Catalunya
Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Popis: La integració dels immigrants en la societat d’acollida és precària. La dimensió social de la biblioteca, sobretot l’escolar i la pública, rau en el seu paper mediador en l’accés a la informació i la cultura: pot donar a conèixer les diferents cultures i fomentar-ne l’intercanvi. Ha de conèixer, per això, el context on s’inscriu: perfil de la població immigrant, activitats de l’administració pública o altres entitats adreçades als immigrants i els motius de la immigració. Aquesta és una conseqüència de la mundialització, el domini econòmic de les societats occidentals i l’aculturació en favor dels valors occidentals que s’imposen, subordinant o marginant els altres. L’emigrant que marxa cap a una altra societat vol acceptar molts dels valors d’aquesta; no obstant el discurs mediàtic sobre la immigració, dominat per un etnocentrisme excloent que considera superior la cultura pròpia, ho nega, accentuant-ne o idealitzant-ne les diferències, els estereotips i els prejudicis i propiciant la marginació social de l’immigrant. S’insisteix a accentuar més les diferències entre identitats que no pas els trets d’identitat comuns entre les societats que facilitarien la convivència. L’educació a l’escola és el millor instrument per a afavorir la interculturalitat, el coneixement mutu sense estereotips ni idees de superioritat; la biblioteca pot contribuir a l’acció formativa col·laborant en el projecte educatiu proporcionant els recursos d’informació.
The integration of immigrants into the host society is precarious. The social dimension of the library –especially school and public libraries– is based on its role as mediator in accessing information and culture: it can inform about different cultures and promote an exchange between them. In order to do so, the library must be aware of the existing landscape: profile of the immigrant population, activities of the public administration and of other organisations with ties to immigrants, as well as the reasons leading to immigration. This is frequently a consequence of globalisation, the economic dominance of western societies and the cultural imposition in favour of western values that subordinate or shunt other societies to the sidelines. Immigrants are willing to accept many of the values of the host society. Nonetheless, the mass media’s ethnocentric discourse about immigration that considers its own culture to be superior, blocks their entry by accentuating or idealising differences, stereotypes and prejudices, and thus contributing to their social marginalisation. Differences among groups are accentuated more than those commonly held aspects that could contribute to improving the co-existence. Schools are the best instrument for promoting intercultural exchanges and knowledge of the other without stereotypes or feelings of superiority. The library can contribute to training activities by providing the educational programmes with the necessary resources.
La integración de los inmigrantes en la sociedad de acogida es precaria. La dimensión social de la biblioteca, sobre todo la escolar y la pública, se fundamenta en su papel mediador en el acceso a la información y la cultura: puede dar a conocer las diferentes culturas y fomentar su intercambio. La biblioteca ha de conocer, para ello, el contexto en que se inscribe: perfil de la población inmigrante, actividades de la administración pública u otras entidades vinculadas con los inmigrantes, y los motivos de la inmigración. Esta es una consecuencia de la mundialización, el dominio económico de las sociedades occidentales y la aculturación en favor de los valores occidentales que se imponen, subordinando o marginando a las otras sociedades. El emigrante tiene la voluntad de aceptar muchos de los valores de la sociedad que lo acoge; no obstante, el discurso mediático sobre la inmigración, dominado por un etnocentrismo excluyente que considera superior la cultura propia, lo niega y acentúa o idealiza las diferencias, los estereotipos y los prejuicios, propiciando la marginación social del inmigrante. Se insiste en acentuar más las diferencias entre identidades que lo que tienen en común y que facilitarían la convivencia. La educación en la escuela es el mejor instrumento para fomentar la interculturalidad, el conocimiento mutuo sin estereotipos ni ideas de superioridad; la biblioteca puede contribuir a la acción formativa colaborando en el proyecto educativo proporcionando los recursos de información necesarios.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: