Les polítiques repressives franquistes a Vila-Real (1938-1950). Causa general, judicis sumaríssims, responsabilitats polítiques i maçoneria

Autor: Medall Chiva, Iván
Přispěvatelé: Monlleó Peris, Rosa, Universitat Jaume I. Departament d'Història, Geografia i Art
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2016
Předmět:
Zdroj: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
TDR. Tesis Doctorales en Red
instname
Popis: La ciutat de Vila-real va ser ocupada per l'exèrcit franquista el 17 de juny de 1938, després de dos dies d'intenses lluites als voltants i a l'interior del municipi. Durant aquests dies, el republicans havien realitzat una ferma defensa del seu poble, però quan hi podia haver hagut una possible victòria republicana, l'exèrcit franquista llançà una ofensiva amb l'aviació Còndor al capdavant, que impedí continuar els petits avanços fets. Així és com naix en tots els indrets d'Espanya «el Nuevo Estado, la España de Franco», inclòs Vila-real. Des d'aquest moment, Vila-real es veurà sotmès a les lleis franquistes. El bàndol colpista, des del seu Govern central, crearà un marc legal per tal de legitimar el seu ordre polític. Com tots sabem, es tracta d'un Govern no desitjat per la població, que en les eleccions de 1936 va votar el Front Popular. Per tal cosa, en imposar-se per la força, ha de mantenir aquesta situació, i dotar l'Estat d'un aparell «legal» elaborat pels mateixos colpistes que garantisca la continuïtat, eliminant tot l'anterior. El Franquisme va irrompre com una «dictadura reaccionària». Les característiques del nou Estat protagonitzades per la Falange coincideix amb molts aspectes en el feixisme, van estar assentades sota la versió tradicional i catòlica, al temps que la societat estava derrotada per la Guerra i la repressió (Sevillano, 1999). En la cultura repressiva del franquisme podem trobar la vertadera naturalesa d'aquest règim, fonamentalment en l'entramat constituït per la seua política econòmica, l'elaboració dels seus mites i de la seua ideologia i l'experiència del que fou la vida quotidiana dels vençuts (Richards, 1999: 13). El terme repressió significa una acció o conjunt d'accions planificades des del poder per tal de castigar o contenir amb violència les actuacions dels subordinats. La repressió pot tenir diferents modalitats: la repressió física, que sense cap dubte és la més cruel i violenta (execucions, tortures, presó, etc.), la repressió econòmica i professional, que provoca efectes molt perjudicials per als qui la pateixen, des del punt de vista material, psicològic i emotiu, deixant les persones castigades sense els mitjans de subsistència necessaris per a sobreviure l'inculpat i la seua família, i la repressió social, que comporta la separació o discriminació de l'individu per raons de raça, sexe o condició socioeconòmica. Un clar i expert historiador en diferenciar les diverses repressions és Julián Casanova. La repressió i les seues repercussions en tots els aspectes de la vida pública i privada del país, és una de les temàtiques que ara s'estudia més en la historiografia publicada sobre el règim franquista. (Mir, 2002) Totes les manifestacions anteriors i posteriors a la Guerra demostren el caràcter repressor dels franquistes. Durant la preparació del colp, Mola ja feia referència en les seues «instruccions reservades» a la necessitat que la violència hauria d'estar present en tots els considerats «antiespanyols». La reorganització judicial de l'Estat té molt a veure amb aquesta idea. La ruptura de l'ordre jurídic liberal es posa de manifest en l'omnipresència de la jurisdicció militar. Paradoxalment, seran els mateixos militars colpistes que van lluitar contra un règim legal democràtic que jutgen als republicans. A més a més, la desnaturalització del concepte de delicte, la perversa alteració del concepte de rebel·lió militar que jutjava els que van lluitar contra l'alçament antidemocràtic, o la retroactivitat de les lleis, són exemples de les característiques de l'aparell «legal» franquista. Vicent Sampedro caracteritza el sistema judicial franquista de la següent manera: «Tenia com a objectiu primordial el càstig i la humiliació dels derrotats. Es va configurar un autèntic estat d'indefensió i inseguretat jurídica, en la qual es trencava el principi d'igualtat davant de la Llei» (Sampedro, 2011) La dictadura, des del mateix moment en què es va alçar en armes, pretenia l'eradicació absoluta, completa i per sempre, del que ells consideraven el mal: el liberalisme, la Institución Libre de Enseñanza, la democràcia, el republicanisme, el socialisme, l'anarquisme, el comunisme, o els nacionalismes. Per a aconseguir-ho, farien confluir diverses repressions: la política, reorganitzant un nou Estat legal dirigit per la Falange, la bèl·lica i que durà tres anys en diferents indrets espanyols i que causà la mort de milers de milicians, i la nacional-catòlica executada per l'Església, òrgan sustentador de moltes de les incoherències franquistes. Des que en 1936 comença el període més convuls de la història recent d'Espanya, podrem convenir la quantitat de persones que van patir directament o indirectament el Franquisme. Ens referim des del punt de vista de la repressió més sagnant. Concretament, d'aquella violència que bé en guerra o després recau sobre els vençuts combatents. Moltes famílies, municipis i poblacions civils van patir aquesta repressió d'una manera indirecta, ja que encara que no eren ells els acusats, sí que ho eren familiars o coneguts. Per aquest motiu és molt difícil quantificar aquesta repressió indirecta. En canvi, sí que hi ha dades d'estudis recents que intenten aproximar la quantificació d'aquest període convuls. A partir de 1939 el nombre d'afusellats és continu. Durant més de deu anys, al País Valencià es produeixen execucions per a eliminar l'enemic. Els estudis al País Valencià de Vicent Gabarda, xifren les morts per la repressió franquista en 4.922, les quals es reparteixen: 1.052 a Castelló, ampliades per Juan Luis Porcar, 3.128 a València i 742 a Alacant. El total que es pot donar com una aproximació és de 72.527 morts per la repressió franquista (entre afusellats, represaliats durant la Guerra i durant la postguerra). Totes aquestes xifres son orientatives atesa la mancança d'estudis complets d'algunes províncies com ara Madrid, Albacete, Badajoz, Ciudad Real o Jaén (Julià: 1999). Aquestes no van ser les úniques morts que cal considerar. Hem de conèixer les morts en presons i camps de concentració per malalties o maltractaments (Pagès: 2004, 22). En aquest treball destacarem principalment la repressió de postguerra, però no podem oblidar com molt bé expressa Pelai Pagès, que des de l'inici de l'alçament militar les intencions repressives queden clares per part dels franquistes. No són paraules pròpies, ni de la resta d'investigadors, són paraules del general Mola: «la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo». Cert és que durant aquests primers mesos de lluita militar conflueixen la repressió republicana i franquista. És un període convuls a Espanya on, gràcies a les investigacions locals que s'estan elaborant, podem comprovar algunes hipòtesis de la historiografia sobre el Franquisme que es acompleixen les acusacions recoltzades pels franquistes. Ens estem referint a aquelles situacions en les quals per part republicana s'estableixen els consells municipals, coneguts, com comitès revolucionaris. També són d'aquesta etapa els actes anticlericals contra l'església, objectes sagrats i capellans. Per part franquista la lluita havia començat en una declaració, com hem vist anteriorment, evident. A més a més, hem de comptar amb les víctimes que estaven quedant al camp de batalla. Aquesta repressió tant republicana com franquista, és incontrolada en els primers mesos de l'alçament. Les txeques, passejos, saques o afusellaments indiscriminats, estaven a l'ordre del dia. En aquest primer moment bèl·lic no hi ha marc legal. Després, el Govern republicà intentarà posar-hi ordre, però la situació de guerra els desborda, mentre que Franco seguirà amb la seua política repressiva. Tornant al que ens ocupa, durant aquest període bèl·lic, les lleis que s'aproven l'any 1938 són el Fuero del Trabajo i la Ley de Prensa. Totes elles de marcat accent centralista, propi d'una dictadura. La classe obrera desapareix i els mitjans de comunicació queden sota el control de l'Estat a través dels mecanisme de la censura. Durant aquest any i el següent la repressió va ser dura i intensa. En finalitzar la Guerra, el màxim interès dels sosllevats era intentar arrestar i identificar els principals defensors de la República, ja foren civils o militars. Des d'abril de 1939 els camps de concentració improvisats a Espanya es multipliquen per deu. Javier Rodrigo parla d'entre 150 i 188 en el territori espanyol (Rodrigo, 2003). La majoria són presoners de guerra. Un exemple molt clar és el que ha estudiat Josep Miquel Santacreu en el seu llibre sobre el port d'Alacant i els posterior trasllat a camps de concentració com Los Almendros o la plaça de bous de la capital alacantina (Santacreu, 2008). En conclusió, l'Estat espanyol i els seus dirigents no van realitzar un debat i anàlisi del passat, com van fer altres països feixistes europeus. Espanya, en ser l'únic país on va guanyar militarment el feixisme, va reduir aquestes possibilitats. Però una vegada restaurada la monarquia democràtica, es va optar per no mostrar els problemes reals dels anys anteriors. Com afirma l'historiador Javier Tusell, la reconciliació y el judici just han de ser compatibles. A Espanya aquest debat no s'ha realitzat en el moment idoni i actualment està sofrint controvèrsies que no deixen avançar amb la contundència necessària. Com a prova, en els pressupostos de l'Estat espanyol els últims anys que ha presidit l'executiu Mariano Rajoy, no s'ha dedicat ni un euro a la Llei de la Memòria Històrica. Precisament, aquest és un dels motius que han provocat l'elecció de la temàtica de la tesi doctoral. Des dels inicis com a estudiant de la Llicenciatura en Humanitats, va ser un dels moments històrics que més ens atreien de la Història Contemporània. Familiars que havien viscut aquella època negra d'Espanya i que no compartien totes les seues experiències per temor o per no parlar d'aspectes tristos de la seua vida, van fer créixer el nostre interessés per la Guerra Civil i el Franquisme. Aquesta sensació de buit històric, d'ocultisme sobre el nostre passat, és i ha de ser una de les motivacions dels historiadors per a acostar al present el que va succeir en èpoques anteriors. En el moment en què les nostres investigacions aporten informació destacada i valuosa per a altres ciutadans que per diferents motius no poden trobar-la, estarem complint amb el nostre deure com a investigadors. D'igual manera, el meu treball com a becari i tècnic superior al Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica Local de la Universitat Jaume I, ha propiciat l'especialització i desenvolupament d'aquesta recerca degut a les entrevistes orals realitzades i els documents catalogats. Entrar en contacte amb víctimes, testimoniatges, familiars d'aquest període històric, ha aguditzat l'interès personal per aquesta temàtica. Finalment, el tracte amb les fonts directes també ha estat clau. En els diferents viatges realitzats en cerca d'informació per a aquesta investigació i la recuperació de documents de la província de Castelló, hem trobat una gran quantitat d'informació. La gestió d'aquesta basta documentació desconeguda en molts casos, per l'espoli franquista, propicia, d'una banda, el desenvolupament del treball i, per una altra, la necessitat de donar a conèixer aquests documents recuperats pel bé del nostre present i futur com a societat. No ens agradaria acabar sense afegir la vinculació amb la localitat triada per al treball: Vila-real. La gestió i documentació catalogada i conservada a l'Arxiu Municipal de Vila-real és de gran valor i interès històric. La relació col·laboració entre l'arxiu, el seu director Vicent Gil, i la Universitat Jaume I, des de el CDRMH, va facilitar la nostra recerca. Al mateix temps, Vila-real és, juntament amb Castelló i Borriana, un dels municipis amb més població de l'època, la qual cosa, unida a altres estudis de la capital, ja realitzats, i esperem que a futurs de Borriana, possibiliten un marc general ampli de la repressió franquista a les comarques de Castelló, i en concret a la Plana. Cal passar ara a exposar les principals hipòtesis, interrogants i controvèrsies historiogràfiques que han dirigit la recerca. En la mesura que el present treball contribuïsca ,dins les seues possibilitats, a confirmar, matisar o descartar les hipòtesis que actualment ocupen els estudiosos d'aquest període, a clarificar les qüestions pendents de resolució i a plantejar-ne d'altres que pugen resultar rellevants per aconseguir una millor coneixement d'aquest període, els objectius perseguits s'hauran vist complits. Des de fa una sèrie d'anys els estudis del Franquisme cada vegada son més abundants. Al estudis previs d'ideologia i govern dictatorial a Espanya han seguit una gran quantitat d'estudis més concrets. Recerques com la que mostrem en aquestes fulles, i d`altres projectes del segle XXI, han proposat la necessitat de posar cara i nom a totes aquelles persones represaliades pel Franquisme. Podríem dir que hem passat d'estudis generals sobre el Franquisme a investigacions concretes fins a tal punt que estudiem els individus com a subjectes col·lectius o individuals. En aquest últim terme les biografies de represaliats són molt freqüents actualment. En l'estudi intentarem saber si a les comarques de Castelló i a Vila-real, el colp d'Estat va ser possible. Si la població va mostrar lleialtat a la República. Els militars quan entraren a les comarques de Castelló i trencaren la tranquil·litat dels nostres avantpassats. Hem de saber si va hi haver lluita armada i com va ser. Així intentarem mostrar com el nou Govern de Franco és possible gràcies a una victòria militar antidemocràtica. Les conseqüències d'una guerra per a totes les forces implicades són objecte del nostre interès. Volem conèixer com afecta a la població directament i indirectament el conflicte armat. El període incontrolat durant el primer mesos del colp d'Estat tant per part republicana com franquista sera obectje de la nostra investigació en les primeres pàgines. La lluita produirà morts, destruccions, emigracions... A Vila-real, com en altres llocs, hi ha dos moments clarament diferenciats: abans i després de l'any 1938. Quant a la principal hipòtesi que ens hem marcat per a realitzar la recerca hem de destacar la necessitat de conèixer la repressió franquista a Vila-real i com afecta els seus veïns. L'interès investigador rau a esbrinar quines són les actuacions del Govern Franquista una vegada ocupen militarment la ciutat. En el moment en què Vila-real està sota les ordres de Franco es donen una sèrie de mesures que influeixen en la població. El període que s'obri desprès de la victòria de Franco no és precisament un període de pau. Tots podrien pensar que una vegada passada la Guerra arribaria la calma. Realment no va ser així. En el nostre treball volem donar a conèixer la realitat de la postguerra. Hem de saber, en primer lloc, si la naturalesa de la legislació franquista es violenta o no. Aquesta la interpretarem a partir de la formulació de les lleis que promulgarà el Govern de Franco. La dictadura de Franco aconsegueix guanyar la República per diferents motius. En el camp de batalla són superiors i desgasten l'exèrcit republicà deixant-lo sense esperances. La consolidació del nou regim és el que volem remarcar en l'estudi. Quines són les eines que aporta el govern militar i com les aplica per a garantir una estabilitat que assegura una continuïtat. L'aplicació de la legislació repressiva a Vila-real serà la que ens facilitarà les conclusions sobre aquest període. Totes aquelles lleis són promulgades per Franco i són conseqüentment executades a Vila-real. Tindran una anàlisi detallada en aquestes pàgines. Especialment volem saber quines persones, per quins motius i quines conseqüències, van patir els habitants de Vila-real. Una part de la població va ser perseguida i detinguda per a després ser jutjada i condemnada. Als estudis aportats per Vicent Gavarda, Juan Luis Porcar o Vicent Grau al Nord del País Valencià sobre la repressió republicana que ja ha estat caracteritzada com una reacció violenta al colp d'Estat, volem conèixer quins van ser el paràmetres de la repressió franquista a Vila-real. Volem confirmar si va ser com en altres tesis de municipis adjacents com ara Castelló, on va ser detallista i sistemàtitzada. De la mateixa manera, la legislació franquista també va decidir controlar altres aspectes, com ara la premsa, el treball i la vida quotidiana dels habitants de Vila-real. D'una manera menys profunda intentarem saber com de dur va ser el control de les elits públiques, així com dels mitjans de comunicació en la població. Evidentment, en altres estudis hem vist les conseqüències de les Dictadura. Ens referim a l'exili, tant interior com exterior que produeix la Guerra i el Franquisme. La mobilitat interna, marcada per les migracions dins del mateix país motivades per la Guerra seran objecte d'estudi. Sabrem si a Vila-real es produeixen moviments de població durant els primers anys de la Guerra, així com els mesos en què la lluita bèl·lica es troba a Vila-real. Ens referim a la presència o no de refugiats a la ciutat així com a l'abandó de la llar dels veïns del municipi per por a les conseqüències de la batalla. La victòria i consolidació del règim dictatorial feixista necessita d'uns suports institucionals. Per tant, hem de conèixer si a Vila-real la societat esta controlada per l'Exèrcit, la Falange i l'Església Catòlica. Especial interès ens desperta el nacionalcatolicisme que se li atribueix al Franquisme. A Vila-real aquest poder eclesiàstic moralitzador de la societat, principalment, està present. Amb el treball realitzat volem saber fins on arriba la seua vinculació amb l'Estat. A més, hem de comprovar si hi ha una relació directa entre les actuacions contra l'església en el període revolucionari i la repressió posterior. L'estudi de les principals lleis repressives del Franquisme i la documentació que han produït és l'eix del treball. Volem demostrar com la repressió franquista va ser minuciosa, sistemàtica i, per tant, àmplia sobre la població de Vila-real; com van assolir el control d'una part de la societat que era contrària a les seues idees polítiques. És a dir, ens qüestionem si van poden establir i consolidar una dictadura que molts habitants no desitjaven. La informació treta del fons documental de la Causa General, els judicis sumaríssims, els expedients de responsabilitats polítiques i els expedients dels maçons, són les fonts més consultades en la nostra investigació. L'àmplia legislació franquista de caràcter repressiu, sobretot, contra els vençuts provoquen que en molts casos hi haja diferents causes obertes contra una mateixa persona. Aquesta individualització del treball presentat vol donar suport a la Memòria Històrica i, en conseqüència, dignificar els represaliats. Hi ha una gran quantitat d'informació graciés al buidat d'aquestes fonts. El expedients franquistes dels consells de guerra, responsabilitats polítiques, contra la maçoneria i, la pròpia Causa General, aporten una gran quantitat de dades per interpretar. Reconeixem que aquests documents estan realitzats per l'aparell franquista i, per tant, hem de tindre clara sempre la seua intenció per tal de no considerar tota la informació com a vertadera. Aquest és un dels grans perills d'aquesta investigació en la mesura que ha estat possible hem intentat evitar-ho, ja que la subjectivitat franquista pot estar present. Sempre hem considerat la justícia colpista arbitraria i esperem en aquest estudi poder corroborar-ho. L'anàlisi detallada de cadascuna de les fonts esperem que ens permeti trobar moltes de les claus de la repressió franquista a Vila-real i que puguin extrapolar-se a altres llocs del País Valencià i la resta de conjunt de municipis on s'aplica la legislació repressiva franquista. Una vegada buidats cadascun dels expedients anteriorment citats ens hem plantejat la necessitat de disseccionar les característiques de les persones jutjades. Pensem que aquest estudi detallat ens pot proporcioanar una informació única sobre els qui van ser objecte dels partidaris de la Dictadura. El nostre objectiu és conèixer que grups d'edat van ser els més represaliats; les professions que teníen, per concloure quines eren les capes socials afectades per la repressió. Evidentment, no pot faltar en un estudi polític les filiacions a partits i sindicats de l'època. Amb totes aquestes dades esperem poder establir un perfil de les persones represaliadas que derivin a construir un patró del represaliat dins dels habitants de Vila-real. Per a concloure, considerem l'estudi com una obra que permetrà conèixer quines van ser les lleis franquistes que van permetre establir la dictadura a Franco. Evidentment, intentem saber com van afectar les citades lleis a la població de Vila-real i quins eren els criteris dels militars per a incoar unes persones i altres no. Una vegada analitzats aquests punts enumerarem totes les persones que coneixem, actualment, que van sofrir la repressió franquista per a estudiar cada cas. Ens preguntem si el paper dels homes està molt més polititzat i militaritzat davant les dones que sempre s'han considerat protectores de la llar i la família, al mateix temps que fermes seguidores del catolicisme que proposa el Franquisme, hauran de ser comprovats en aquest treball. Quant a l'estudi detallat de cadascuna de les fonts directes citades en el títol, creiem que ens aportarán la possibilitat de saber en quin va ser el moment de major repressió contra els vençuts. La cronologia de cadascun dels expedients relacionats amb les condemnes imposades confirmaran o no la tendència acceptada en els estudis franquistes sobre el descens de la repressió al llarg de les anys 40. La menor repressió no implica la fi de la mateixa. Hem de conéixer si la repressió franquista va ser sols durant el primer anys de postguerra o no va deixar mai d'existir. Els expedients de responsabilitats polítiques van ser resultat d'una llei de naturalesa exclusivament franquista. La seua formulació va ser expressament en temps de guerra i amb aspectes de victòria, fet que la fa molt característica de la ideologia franquista i les seues intencions. Els expedients de responsabilitats polítiques van poder ser una font d'ingressos per al règim. Sempre s'articulat que les seues sancions servien per sufragar les despeses de la Guerra, al mateix temps que serveix per empobrir la població contrària al règim. En aquesta tesi tractarem de saber si estos preceptes es compleixen o hi ha d'altres. D'igual manera, la paranoia conspiració judeo-maçònica, tan temuda per les classes altes, l'Exèrcit i l'Església, va tenir la seua execució en la llei contra la maçoneria. La llei contra el comunisme i la maçoneria en els diferents estudis repassats va ser, al final, una disposició legal contra les pràctiques clandestines més que contra el comunisme. Estudiarem si a Vila-real això també ocorre o per el contrari hi ha acusacions del tribunal pertinent contra els comunistes. El caràcter retroactiu amb clar interès aniquilador per part dels franquistes va poder ser un altre dels aspectes característics repressius a Vila-real.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: