Reptes per a la recol·lecció i la producció d'aliments d'origen aquàtic en un món cada cop més poblat

Autor: Piferrer, Francesc, Labarta, Uxío
Rok vydání: 2020
Zdroj: Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
instname
Popis: Conferencia para el programa conjunt d’actes de les acadèmies de Catalunya “Els aliments", pronunciada el 8 de febrero de 2018 en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.-- 16 pages, 5 figures, 2 tables
[EN] According to the UN, the human population will increase to 9,800 million by 2050. FAO estimates that this increase will lead to a growth of ~60% in food demand. If we leave aside agriculture and livestock, which face challenges of land use and competition for water resources, our hopes are directed towards the sea. Global fish catches, however, remain at a standstill of about 90 million tons, with many of the stocks being overexploited. On the other hand, the production of aquaculture excluding algae reached almost 74 million tons in 2014, although much of the production corresponds to freshwater species, a production that in the medium to long term faces the same problems as agriculture and livestock. Therefore, some of the solutions that are currently considered include sustainable management of fisheries, reduction of discards, fishing for new species and greater use of species not currently destined for human consumption. The real revolution will take place, however, when aquaculture is mostly marine and able to close its production cycle depending only on marine production. Some possibilities include the cultivation of macro- and microalgae, molluscs and other filtering animals, as well as a reduction in the trophic level of the farmed fish and a better yield in growth and reproduction. These challenges are not free from technical and environmental risks, mainly due to climate change and pollution, or from risks related to economic viability and social acceptance
[CAT] Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la població humana augmentarà fins als 9.800 milions el 2050. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que aquest increment comportarà un creixement a l’entorn d’un 60% en la demanda d’aliments. Si deixem a banda l’agricultura i la ramaderia, que afronten reptes d’utilització del sòl i de competència pels recursos hídrics, les mirades es giren cap al mar. Les captures mundials totals de pesca, però, estan estancades al voltant dels 90 milions de tones, amb molts dels estocs sobreexplotats. D’altra banda, la producció de l’aqüicultura, no comptant-hi les algues, arribà gairebé als 74 milions de tones el 2014, si bé bona part de la producció correspon a espècies d’aigua dolça, una producció que a mitjà o a llarg termini afronta els mateixos problemes que l’agricultura i la ramaderia. Per tant, algunes de les solucions que actualment es prenen en consideració inclouen unes pesqueres amb una gestió sostenible, la disminució del rebuig, la pesca de noves espècies i un aprofitament més alt d’espècies no destinades actualment al consum humà. La verdadera revolució tindrà lloc, però, quan l’aqüicultura sigui majoritàriament marina i pugui tancar el seu cicle de producció depenent només de la producció marina. Algunes possibilitats inclouen el cultiu de macroalgues i microalgues, mol·luscs i altres animals filtradors, a banda d’una reducció del nivell tròfic dels peixos de cultiu i un millor rendiment en el creixement i la reproducció. Aquests reptes no estan exempts de riscos, no només de caire tècnic, sinó també ambientals, fonamentalment deguts al canvi climàtic i a la pol·lució, així com de viabilitat econòmica i d’acceptació social
Databáze: OpenAIRE