AUTOFIKZIOA ENRIQUE VILA-MATASEN 'PARÍS NO SE ACABA NUNCA' LIBURUAN
| Autor: | Del Pozo García, Alba |
|---|---|
| Rok vydání: | 2021 |
| Předmět: |
literatura comparada
teoría de la literatura Simulacro Genero hibridismoa Identitatea Fikzioa autobiografía autoficción París no se acaba nunca Metatextuality Language and Literature Ironía Generic hybridism Enrique Vila-Matas autoficció simulacre autobiografia identitat hibridisme genèric realitat ficció metatextualitat ironia temporalitat Ironia Ficción Autoficción Vila-Matas Enrique 1948 Reality Autofikzioa Realitat Simulacre Temporalitat Simulation Irony Temporality Identitat Autobiografía Metatextualidad Identity teoria de la literatura Realidad Temporalidad Fiction identidad Autobiografia Autobiography Errealitatea Simulakroa Hibridismo genérico Metatestualitatea simulacro hibridismo genérico realidad ficción metatextualidad ironía temporalidad Autoficció Identidad Autofiction Hibridisme genèric Metatextualitat Ficció Denborazkotasuna autofikzioa simulakroa identitatea genero hibridismoa errealitatea fikzioa metatestualitatea denborazkotasuna |
| Zdroj: | Recercat: Dipósit de la Recerca de Catalunya Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) 452ºF, Iss 1 (2014) Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname Dipòsit Digital de Documents de la UAB Universitat Autònoma de Barcelona 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada; Núm. 1 (2009); p. 89-103 452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 89-103 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 89-103 452ºF. Journal of Literary Theory and Comparative Literature; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 89-103 452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 89-103 |
| ISSN: | 2013-3294 |
| Popis: | Este trabajo pretende explorar los recursos autoficcionales del texto de Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Bajo la forma de una revisión irónica de los años de juventud en París, Vila- Matas pone en juego varias herramientas destinadas a romper con la mímesis de lo real. De este modo, el texto se sitúa tanto en la línea de la autoficción como en la de otros textos del mismo autor en los que realidad y literatura son totalmente interdependientes. Aquest treball pretén explorar els recursos autoficcionals del text d’Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Sota la forma d’una revisió irónica dels anys de joventut en París, Vila-Matas posa en joc diverses ferramentes destinades a trencar amb la mimesi del que és real. D’aquesta manera, el text es situa tant en la línea de l’autoficció com en la d’altres textos del mateix autor en els que la realitat i la literatura són totalment independents. Lan honek Enrique Vila-Matasen París no se acaba nunca (2003) testuaren errekurtso autofikzionalak aztetzea du helburu. Parisen pasatako gazte garaiko urteen berrikuste ironiko baten formapean, Vila-Matas errealitatearen mimesiarekin hausteko hainbat tresnaz baliatzen da. Honela, testu hau bi ildotan kokatzen da: bai autofikzioaren ildoan, baita idazle beraren beste testu batzuen ildoan ere, non errealitatea eta literatura elkarren mendekoak diren. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|