Geography of Rural Enterprise Banking and Microfinance Institutions in Bangladesh

Autor: Mahmud, Azim Uddin, Tulla i Pujol, Antoni F.
Rok vydání: 2021
Předmět:
Zdroj: Recercat: Dipósit de la Recerca de Catalunya
Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
instname
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Universitat Autònoma de Barcelona
Documents d'Anàlisi Geogràfica, Vol 61, Iss 2, Pp 325-350 (2015)
Popis: In remote areas of Bangladesh, it can be difficult for entrepreneurs, businesses and farmers to obtain needed bank loans, as banks are typically located in and around administrative centres. In addition, the banks have limitations in their product design (credit and savings) and have mostly avoided the challenges of rural enterprises. During the 1970s, the concept of the Microfinance Institution (MFI) emerged, based on the non-governmental organization model and favouring locations in rural areas not far from the administrative centres and rural markets. In this untapped market, MFIs grew by taking an institutional good practices approach and offering products designed to cater to low-income households and enterprises, although they still face legal constraints in holding public savings deposits. In addition, although the MFI reaches less accessible areas because of its organization pattern, its attempts to upscale MFI credit are not widely successful due to both unwillingness and inability of the existing microfinance client pool to repay loans. Therefore, it is important to explore which entity (bank or MFI) has an advantageous geographic distribution and institutional good practices to meet the needs of rural enterprise. En aquest article es pretén explicar les dificultats de les empreses i explotacions agràries en àrees remotes de Bangla Desh per accedir als crèdits que necessiten per dur a terme la seva activitat econòmica. La localització dels bancs en àrees rurals remotes de Bangla Desh mostra la mateixa distribució dels centres administratius. A la dècada dels anys setanta del segle xx va començar a aparèixer la figura de la «institució financera de microfinances» (MFI), basada en les organitzacions no governamentals (ONG) i amb intenció d'establir-se a prop dels centres administratius i dels mercats rurals. Els bancs van evitar majoritàriament les empreses rurals a causa de les limitacions que tenien en el disseny dels seus productes (crèdit i estalvi). En aquest mercat sense explotar, les MFI van créixer per la seva actitud més accessible i pel disseny de productes financers més adequats per aprovisionar les empreses i les famílies amb ingressos baixos. Tanmateix, les MFI han hagut de fer front a problemes legals per poder participar en els dipòsits públics d'estalvi. L'increment del crèdit concedit per les MFI no ha estat gaire satisfactori a causa tant de la política de concessió de crèdits de les institucions com de la incapacitat de l'actual grup de clients de microcrèdits per tornar els préstecs. Per tant, és important explorar quina entitat (banc o MFI) mostra una distribució espacial i unes bones pràctiques que afavoreixi les necessitats de l'empresa rural. En este artículo se pretende explicar las dificultades de las empresas y explotaciones agrarias en áreas remotas de Bangladesh para acceder a los créditos que precisan para llevar a cabo su actividad económica. La localización de los bancos en áreas rurales remotas de Bangladesh sigue básicamente la misma distribución de los centros administrativos. Durante la década de los años setenta del siglo xx empezó a incidir la figura de la «institución financiera de microfinanzas» (MFI), basada en organizaciones no gubernamentales (ONG) y con intención de establecerse en las áreas rurales no muy lejos de los centros administrativos y de los mercados rurales. Los bancos evitaron en su mayor parte las empresas rurales, ya que tenían limitaciones en el diseño de sus productos (crédito y ahorros). En este mercado sin explotar, las MFI crecieron a través de su situación más accesible y con el diseño de productos financieros más adecuados para abastecer a las empresas y las familias de bajos ingresos. Sin embargo, las MFI han tenido que enfrentarse a problemas legales para poder participar en los depósitos públicos de ahorros. El incremento del crédito concedido por las MFI no ha sido muy satisfactorio debido tanto a la política de concesión de créditos de las instituciones financieras como a la incapacidad del actual grupo de clientes de microcréditos para devolver los préstamos. Por lo tanto, es importante explorar qué entidad (banco o MFI) tiene una distribución espacial y unas buenas prácticas que favorezcan las necesidades de la empresa rural. Cet article tente d'expliquer les difficultés que rencontrent les entreprises et les exploitations agricoles dans les zones isolées du Bangladesh pour accéder aux crédits nécessaires à la réalisation de leur activité économique. La localisation des banques dans les territoires ruraux isolés du Bangladesh suit essentiellement la même distribution que celle des centres administratifs. Les années 70 ont vu l'apparition de la figure de « l'Institution financière de microcrédits » (MFI) basée sur des organisations non gouvernementales (ONG), dans l'intention de s'établir dans les zones rurales, à proximité des centres administratifs et des marchés ruraux. Les banques ont évité en grande partie les entreprises rurales du fait de leurs limitations en termes de design de produits (crédit et épargne). Dans ce marché encore inexploité, les MFI se sont développées du fait de leur meilleure accessibilité et grâce au design de produits financiers en meilleure adéquation avec les entreprises et les familles aux revenus faibles. Cependant, les MFI ont dû faire face à des problèmes légaux afin de pouvoir participer à des dépôts d'épargne publique. L'augmentation des crédits accordés par les MFI n'a pas été très satisfaisante à cause de la politique de concession des crédits des institutions et de l'incapacité de l'actuel groupe de clients de microcrédits à rembourser les prêts. Il est par conséquent important de déterminer quelle entité, (banque ou les MFI), offre une distribution spatiale et de bonnes pratiques favorisant les besoins de l'entreprise rurale.
Databáze: OpenAIRE