EL ALCANCE DE LAS COMPETENCIAS ESTATALES Y AUTONÓMICAS EN MATERIA DE EXPROPIACIÓN FORZOSA. ESPECIAL REFERENCIA A CATALUÑA

Autor: Casado Casado, Lucía
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2014
Předmět:
Zdroj: Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, Vol 2014, Iss 20, Pp 319-365 (2014)
Revista d'estudis autonòmics i federals; Núm. 20 (2014); p. 319-365
ISSN: 1886-2632
Popis: Aquest treball analitza l’abast de les competències estatals i autonòmiques –amb especial referència a Catalunya– en matèria d’expropiació forçosa a partir de l’anàlisi de les previsions constitucionals i estatutàries i de la ju-risprudència constitucional. Malgrat que la CE atribueix a l’Estat la compe-tència de “legislació sobre expropiació forçosa”, la jurisprudència constitu-cional, més enllà de la funció estrictament executiva, ha reconegut algunes competències autonòmiques en la matèria. Aquestes competències recauen fonamentalment sobre dos aspectes: la definició legal dels supòsits en què és procedent utilitzar l’expropiació mitjançant la declaració de la causa ex-propiandi, en àmbits sectorials de competència autonòmica; i la possibilitat de creació i regulació d’òrgans propis de valoració a efectes de la fixació del preu just. En el cas específic de Catalunya, les possibilitats obertes per l’article 159.4 del nou EAC –dedicat a les competències sobre expropiació forçosa– i, en particular, la pretensió inicial d’ampliar des d’una perspectiva funcional les competències de la Generalitat en aquest àmbit, amb la incorporació de la potestat reglamentària ad extra como a conseqüència de la clàusula general que defineix les competències executives (art. 112), ha quedat frustrada amb la Sentència del TC 31/2010, de 28 de juny.
This study analyses constitutional and statutory provisions and constitutional jurisprudence to determine the scope of state and regional competencies (with particular reference to Catalonia) regarding forced expropriation. Although the Spanish constitution gives the State the power to “legislate on forced expropriation”, constitutional jurisprudence has gone beyond its strictly executive function and has recognized regional competencies in this matter. These competencies essentially deal with two aspects: the legal definition of the circumstances in which it is appropriate to used expropriation by means of the declaration of the causa expropiandi, in sectorial ambits of regional competence; and the possibility of creating and regulating evaluation agencies in order to ensure fair prices. In the particular case of Catalonia, the Constitutional Court’s Ruling TC 31/2010, of 28 June, has thwarted the possibilities opened up by article 159.4 of the new Catalan Statue of Autonomy –concerning competencies regarding forced expropriation– and, in particular, the initial intention of broadening the functional competencies of the Generalitat (Catalan government) in this ambit by incorporating the development of the regional regulatory power ad extra as a consequence of the general clause that defines the executive competencies (art.112).
Este trabajo examina el alcance de las competencias estatales y autonómicas –con especial referencia a Cataluña– en materia de expropiación forzosa, a partir del análisis de las previsiones constitucionales y estatutarias y de la jurisprudencia constitucional. A pesar de que la CE atribuye al Estado la competencia de “legislación sobre expropiación forzosa”, la jurisprudencia constitucional, más allá de la función estrictamente ejecutiva, ha reconocido algunas competencias autonómicas en la materia. Estas competencias versan fundamentalmente sobre dos aspectos: la definición legal de los supuestos en que procede utilizar la expropiación mediante la declaración de la causa expropiandi, en ámbitos sectoriales de competencia autonómica; y la posibilidad de creación y regulación de órganos propios de valoración a efectos de la fijación del precio justo. En el caso específico de Cataluña, las posibilidades abiertas por el artículo 159.4 del nuevo EAC –dedicado a las competencias sobre expropiación forzosa– y, en particular, la pretensión inicial de ampliar desde una perspectiva funcional las competencias de la Generalitat en este ámbito, incorporando el desarrollo de la potestad reglamentaria autonómica ad extra, como consecuencia de la cláusula general que define las competencias ejecutivas (art.112), ha quedado frustrada con la Sentencia del TC 31/2010, de 28 de junio.
Databáze: OpenAIRE