Media transparency through journalists' interpretations: research in Ukraine
| Autor: | Grynko, Anastasiia |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Kvit, Serhiy, Llorens Maluquer, Carles, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat |
| Jazyk: | angličtina |
| Rok vydání: | 2012 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) TDR. Tesis Doctorales en Red instname |
| Popis: | Amb arrels en l'ètica normativa, el concepte de transparència dels mitjans es defineix generalment com un dels requisits clau per a les pràctiques dels mitjans de comunicació creïbles, que tenen com a base la confiança entre mitjans i les seves audiències (Tsetsura i Kruckeberg, 2009). No obstant això, donada una definició formal de les normes i valors professionals, la conceptualització normativa també pot representar serioses dificultats a l'hora d'inculcar valors ètics substancials en diferents periodistes i en la professió en el seu conjunt (Negre i Barney, 1985). Aquest treball està dirigit a la comprensió del fenomen de la transparència dels mitjans a través de les experiències i interpretacions dels professionals dels mitjans de comunicació ucraïnesos, és a dir, de les persones involucrades en la constitució del fenomen a partir dels seus judicis ètics, valors compartits i regles informals que funcionen a la pràctica a la seva professió. Amb base en el cas d'Ucraïna, es busca elaborar la comprensió d'aquest fenomen de la transparència dels mitjans, a partir de les experiències professionals, les percepcions, les actituds, els valors i les consideracions ètiques dels periodistes. L'estudi es basa en la metodologia de la "grounded theory" (Glaser, i Strauss, 1967; Corbin, i Strauss, 2008; Charmaz, 2006) i aplica mètodes d'entrevistes individuals i discussions de focus grups amb professionals dels mitjans a Ucraïna, així com l'expressió de percepcions mitjançant l'anàlisi dels elements d'art creatiu fets pels mateixos periodistes. La metodologia qualitativa es va utilitzar per permetre que els participants de l'estudi expressessin les seves opinions i expliquessin les seves històries, alhora que reflectissin el que experimentaven en el seu treball i així explicar com entendre el fenomen des de diversos punts de vista. La investigació ha indicat que tot i que els professionals dels mitjans de comunicació van demostrar la seva familiaritat amb la norma de la transparència, formalitzada en els codis ètics periodístics, i la van qualificar d'important per l'ètica professional, les seves històries professionals i exemples il·lustren que una "pràctica" del significat de la transparència diferent de la seva conceptualització normativa. En primer lloc, la transparència percebuda generalment es limita a la idea de la independència dels mitjans i no la inclouen en el procés visible d'elaboració de notícies. És més, la diferència és especialment evident quan es tracta de les pressions que es produeixen en l'organització i que no impliquen les decisions individuals dels periodistes. La diferència també es constata en la rara inclusió de l'audiència i el concepte d'interès públic (de les seves necessitats i demandes) en el debat sobre la transparència de mitjans. En segon lloc, els periodistes tendeixen a justificar les pràctiques poc normatives dient que tenen lloc més enllà de les seves decisions. Com a resultat, els participants verbalment i visualment tenen més aviat una imatge pessimista de la situació dels mitjans a Ucraïna i descriuen les pressions envers els periodistes com comunes i omnipotents, mentre que el periodista es mostra com feble i impotent. En aquesta situació, els mitjans de comunicació i els periodistes perden la seva funció professional de "gatekeepers". Les influències tenen lloc més enllà de les decisions professionals dels periodistes, amb la qual cosa els periodistes se senten menys responsables d'acceptar (o no acceptar) pràctiques no transparents. Com a resultat d'això, els periodistes ucraïnesos semblen desmobilitzats i desmotivats per lluitar contra les pressions, seguir les normes ètiques i millorar el seu nivell professional. Per tant, aquest treball va més enllà de l'explicació de la transparència dels mitjans com un concepte "donat" normatiu, consistent en articular els professionals i proporcionar-los eines ètiques a les situacions diàries a les quals s'enfronten. En concentrar-se en els valors personals dels periodistes i de la seva interpretació, aplicades a les decisions pràctiques, es canvia l'èmfasi de l'examen "normatiu" de transparència dels mitjans com un fenomen estàtic i objectivament existent i se centra en la comprensió de la transparència periodística a través de les lents dels significats i interpretacions subjectives que els periodistes empren en la seva pràctica diària. Rooted in normative ethics, the concept of media transparency is generally defined as one of the key requisites for credible media practices that are based on trust between the media representatives and their audiences (Tsetsura & Kruckeberg, 2009). However, giving a formal definition to professional standards and values, normative conceptualization may also represent serious difficulties in inculcating substantial ethical values in individual journalists and in the profession as a whole (Black & Barney, 1985). This work is aimed at understanding of the phenomenon of media transparency through the experiences and interpretations of Ukrainian media practitioners - individuals involved in constitution of the phenomenon by their ethical judgments, shared values and informal rules that work in practice. Based on the case of Ukraine, I elaborate the understanding of media transparency phenomenon as it is constructed by journalists` professional experiences, perceptions, attitudes, values and ethical considerations that work in practice. The study is built on the methodology of grounded theory (Glaser, & Strauss, 1967; Corbin, & Strauss, 2008; Charmaz, 2006) and applies methods of individual interviews and focus-group discussions with media practitioners in Ukraine as well as the elements of creative art-based method. Qualitative methodology was utilized to allow study participants express their views and tell their stories, reflecting what they experience in their work and explaining me how they understand the phenomenon under investigation. The research indicated that even though media practitioners demonstrated their familiarity with the norm of transparency, formalized in ethical code, and characterized it as important for professional ethics, their professional stories and examples illustrated that a ‘practical’ meaning of transparency is different from its normative conceptualization. First, the perceived transparency is usually limited to the idea of media independency and do not include the idea of visible news making process. Besides, the difference is especially clear when it comes to the pressures that happen on organizational (inter- and intra-) level and do not involve journalists` individual decisions. The difference also concerns a rare inclusion of audience and the concept of public interest (needs and demands) into discussion about media transparency. Second, journalists tend to justify the practices that happen beyond their decisions and participation perceiving them as normal and acceptable. As a result, verbally and visually participants created rather a pessimistic picture of media situation in Ukraine describing pressures as common and omnipotent and showing journalist as weak and powerless. In this situation media and journalists loose their professional role of gatekeepers; influences happen beyond journalists` professional decisions, so journalists feel themselves less responsible for accepting (or not accepting) non-transparent practices. As a result, Ukrainian journalists seem to be demobilized and demotivated to struggle against pressures, follow ethical standards and improve their professional level. Hence, this work goes beyond the explanation of media transparency as a “given” normative concept, involves practitioners into articulation and making sense about the ethical issue they face and experience. Concentrating on journalists’ personal values and interpretations, applied in practical decisions, it shifts emphasis away from “normative” examination of media transparency as static and objectively existing phenomenon and focuses on understanding transparency through the lenses of subjective meanings and interpretations that journalists employ in their decisions. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|