Editorial mistakes, from manuscripts to dictionaries: Examples of medieval Catalan medical texts
| Autor: | Carré Pons, Antònia |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Universitat Oberta de Catalunya |
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2017 |
| Předmět: |
errors en els diccionaris
traducciones catalanas medicine traduccions vernacles errors in dictionaries errors en les edicions errores en los diccionarios Hippocrates Arnau de Vilanova vernacular translations Arnaldus de Villanova traduccions catalanes errors in editions errores en las ediciones lexicography Bernat de Gordon catalan translations lexicografia Hipócrates Hipòcrates Bernard of Gordon misser Joan medicina traducciones vernáculas lexicografía |
| Zdroj: | O2, repositorio institucional de la UOC Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Popis: | The commonly used Catalan lexicons (DCVB, DECLC, the vocabulary of Lluís Faraudo de Saint-Germain) collect words and give them meaning from ancient editions of texts. Lexicographers' performance had its own is logic: they used the documentary sources they had at their disposal when they set up to write their works. The advances in philological research (new critical editions, new sources of information) allow us to refine results and detect errors that occurred in old editions and went into dictionaries. Wrong lexemes were included, as well as incorrect or insufficient definitions. This article offers examples of it, out of four medical works. On the one hand, the Catalan translations of the Regiment de Sanitat (1305-1310) by Arnau de Vilanova, and of misser Joan's Llibre de receptes (1466), both widely used by lexical repertoires. On the other hand, the Catalan translations of Hippocrates's Aphorismata and of a fragment of Bernard of Gordon's Lilium Medicinae, both of which our lexicographers ignored, as they have been first published only recently. Els repertoris lèxics catalans d'ús habitual (DCVB, DECLC, el vocabulari de Lluís Faraudo de Saint-Germain) recullen veus i els atorguen un significat a partir de les edicions antigues dels textos. L'actuació dels lexicògrafs té la seva lògica: van utilitzar les fonts documentals que tenien a l'abast quan confegien les seves obres. Els avenços de la investigació filològica (noves edicions crítiques, noves fonts d'informació) ens permeten filar més prim i detectar els errors que s'han produït en les edicions antigues i que han anat a parar als diccionaris. Així, s'hi han inclòs lexemes que no hi haurien d'aparèixer o s'hi han recollit definicions que són incorrectes o insuficients. L'article presenta exemples extrets de quatre obres mèdiques. D'una banda, les traduccions catalanes del Regiment de sanitat (1305-1310) d'Arnau de Vilanova, i el Llibre de receptes de misser Joan (1466), totes dues molt utilitzades pels repertoris lèxics. De l'altra, les traduccions catalanes dels Aforismes d'Hipòcrates i el fragment de la del Lliri de medicina de Bernat de Gordon, que els nostres lexicògrafs no van poder conèixer perquè s'han editat per primera vegada fa pocs anys. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|