El Ier de Maig a Catalunya. Les Vuit Hores i la jornada internacional del treball

Autor: Rodríguez Calleja, Universitat Autònoma de Barcelona, Maria
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2019
Předmět:
Zdroj: Segle XX: revista catalana d'història; No 11 (2018); 3-27
Segle XX, Revista Catalana d’Història; No 11 (2018); 3-27
Segle XX revista catalana d'història; No 11 (2018); 3-27
Segle XX, Revista Catalana d’Història; No. 11 (2018); 3-27
Segle XX revista catalana d'història; Núm. 11 (2018); 3-27
RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona
instname
ISSN: 2339-6806
1889-1152
Popis: El 1er de Maig va ser establert per un Congrés Obrer Internacional amb el propòsit de realitzar una afirmació pública dels obrers com a obrers, sense distincions ni ideològiques ni nacionals. Una unitat que s’establia amb la demanda d’una legislació internacional del treball amb la jornada de vuit hores al capdavant. Però aquestes diferencies si que existien i es basaven en les relacions entre els mateixos obrers i entre els obrers i la societat que els envoltava. Unes diferencies que configura la història del moviment obrer en general i la de la jornada del 1er de Maig en particular.
The First of May was approved by an International Workers Congress, which aim was a global public affirmation of workers as workers, without distinctions nor ideologies or nationals. For this purpose, it was decided to present the same reclamation: an international labour legislation with the eight hours as a leitmotiv. But there were differences within working class movement and with workers and the society around them. All this shape the history of the worker’s movement and the First of May.
El 1º de Mayo fue aprobado en un Congreso Obrero Internacional con el propósito de realizar una afirmación pública de los obreros como obreros, sin distinciones ni ideológicas ni nacionales. Una unidad que se establecía a partir de la reclamación de una legislación internacional del Trabajo, donde destacaba la jornada de ocho horas. Pero las diferencias eren evidentes, basadas en las relaciones entre los mismos obreros y entre estos y la sociedad que les rodeaba, situación que configura la historia del movimiento obrero en general y la de la jornada del 1º de Mayo en particular.
Databáze: OpenAIRE