Respuestas comportamentales y fisiológicas en situaciones de estrés en el perro y el gato
Autor: | García-Morato Fernández-Baíllo, Camino, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments |
---|---|
Přispěvatelé: | Manteca Vilanova, Xavier, Amat Grau, Marta |
Jazyk: | Spanish; Castilian |
Rok vydání: | 2020 |
Předmět: | |
Zdroj: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB Universitat Autònoma de Barcelona |
Popis: | Els problemes de comportament en els que està implicat l'estrès poden tenir múltiples conseqüències tant pels animals com per al vincle humà-animal. Per quests motius, és necessari disposar d'indicadors adequats per avaluar de forma científica l'impacte de l'estrès a les espècies domèstiques amb les que convivim, així com per valorar la seva evolució durant l'aplicació dels protocols de tractament. En aquest sentit, l'anàlisi dels nivells de cortisol al pèl representa un mètode innovador i avantatjós a nivell metodològic. Tenint en compte aquests antecedents, ens plantegem dos objectius principals en aquesta tesi. Per una banda, avaluar l'efecte de la predictibilitat sobre les respostes defensives comportamentals i fisiològiques conseqüència de l'estrès derivat de l'aplicació d'un estímul aversiu. I, per altra banda, analitzar l'ús potencial de la determinació del cortisol en pèl per valorar l'èxit de les estratègies dirigides a reduir l'estrès dins dels protocols de tractament habituals. En relació amb el primer objectiu, no es va poder demostrar clarament aquesta qüestió, en part degut a una sèrie de limitacions metodològiques. En relació amb el segon objectiu, es va trobar una tendència (P = 0,05) pel que fa a les diferències en els nivells de cortisol entre els grups. Concretament, el nivell de cortisol en pèl tendeix a ser més elevat en el grup de gats que mostraven canvis de comportament relacionats amb l'estrès (4,65±1,79 pg/mg) respecte al grup control (4,13±1,28 pg/mg). Tot i així, no es van trobar diferències significatives entre els grups a l'evolució dels nivells de cortisol en el temps (P = 0,59). Considerant aquests resultats, no sembla que la valoració dels nivells de cortisol en pèl sigui un mètode adequat per analitzar l'èxit de les intervencions utilitzades habitualment. Per altra banda, el color del pèl va tenir una influència significativa (P |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |