La diversitat liquènica del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Una eina per a l’avaluació d’impactes ambientals

Autor: Llop, Esteve, Muñiz Pérez, Diana
Rok vydání: 2017
Zdroj: Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
instname
Popis: La biota liquènica del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter consta a hores d’ara d’un catàleg de 177 espècies. D’aquestes, 38 són noves citacions per a la biota liquènica del parc. En destaquen dues espècies, Cladonia mediterranea i Parmotrema hypoleucinum, les quals, juntament amb Acarospora nodulosa i Roccella phycopsis, trobades a les Medes i al massís del Montgrí en estudis anteriors, es troben incloses en el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya com a vulnerables, i per tant caldria considerar les gestions oportunes per conservar aquestes espècies i el seus hàbitats. La diversitat dels líquens està dominada per espècies amb tal·lus crustaci, amb Trebouxia com a fotobiont i amb una reproducció majoritàriament per ascomes. Aquesta composició de la biota liquènica respon a unes condicions ambientals sotmeses a alteració, sobretot a un estrés hídric. L’anàlisi de la biota liquènica dels alzinars ens mostra que la comunitat epifítica dels ambients més madurs a nivell de successió està dominada per espècies de líquens amb tal·lus foliaci que es reprodueixen de manera asexual, fet que indica que les condicions ambientals d’aquestes masses forestals són força estables. Les comunitats dels sòls de les masses forestals, ja siguin pinedes o alzinars, es troben dominades per espècies del gènere Cladonia, que acostumen a formar catifes ben desenvolupades a les clarianes dels boscos, mentre que a les timonedes i garrigues de coscoll esclarissades hi trobem una interessant comunitat de líquens crustacis amb tal·lus placodioides com Acarospora schleicheri (única localitat coneguda a Catalunya), Acarospora nodulosa, Diploschistes diacapsis i Toninia toepfferi entre d’altres. Les comunitats de líquens terrícoles serien les més sensibles a la intervenció humana, i sobretot al trepig, tant de vehicles com de persones, que sovint afecten aquestes àrees més exposades del parc.
Databáze: OpenAIRE