Propuesta de aplicación del enfoque de educación inclusiva en instituciones educativas pertenecientes al distrito metropolitano de Quito
Autor: | Delgado Valdivieso, Karina Elizabeth |
---|---|
Přispěvatelé: | Essomba, Miquel Àngel, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada |
Rok vydání: | 2017 |
Předmět: | |
Zdroj: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) TDR. Tesis Doctorales en Red instname |
Popis: | L'educació inclusiva busca aconseguir un servei que atén a tots els estudiants sense cap discriminació per la seva condició d'origen, social, intercultural i personal. El descrit analitzat com a problemàtica a Equador, evidència encara l'existència de nens, nenes i adolescents que no han rebut aquest servei educatiu, agrupant-se en almenys quatre tipus: (a) alumnat de minories ètniques; (B) adolescents amb inici tardà de l'educació secundària; (C) estudiants amb alguna discapacitat no reben cap tipus de suport; i (d) estudiants del sistema intercultural bilingüe compten amb docents i materials que no satisfan la demanda de formació bilingüe, entre d'altres. Aquest estudi es desenvolupa segons la següent interrogant: Com i fins a quin punt les institucions educatives del Districte Metropolità de Quito compleixen amb les polítiques relacionades amb l'educació inclusiva? La metodologia per conèixer el nivell i qualitat de la gestió de l'educació inclusiva va utilitzar indicadors desenvolupats per Ainscow i Booth (1998). Es va aplicar com a instruments l'entrevista i el qüestionari a una mostra de representants de la comunitat educativa de nou institucions del Districte Metropolità de Quito. Els resultats es van mostrar segons tres enfocaments: (a) indicadors d'educació inclusiva puntuant-se en 3,20 sobre 4 que es categoritza com una mitjana gestió; (B) rols dels actors mesurats a través d'un qüestionari aplicat a estudiants i pares de família que acull de millor manera la gestió en relació amb els docents i directius, encara que tots van reportar un bon nivell de satisfacció; i (c) institucions educatives que reporten la necessitat de mesures de suport per a una educació inclusiva. Es pot arribar almenys a dues conclusions importants. Primer l'anàlisi indica que els actors no comprenen la fonamentació de la de l'educació inclusiva. Segon el nivell d'auto satisfacció alta reportat en el Districte Metropolità de Quito probablement no és el que succeeix en tot país, per tant, cal replicar aquest estudi en altres zones del país. La educación inclusiva busca lograr un servicio que atiende a todos los estudiantes sin ninguna discriminación por su condición de origen, social, intercultural y personal. Lo descrito analizado como problemática en Ecuador, evidencia aun la existencia de niños, niñas y adolescentes que no han recibido ese servicio educativo, agrupándose en al menos cuatro tipos: (a) alumnado de minorías étnicas; (b) adolescentes con inicio tardío de la educación secundaria; (c) estudiantes con alguna discapacidad no reciben ningún tipo de apoyo; y (d) estudiantes del sistema intercultural bilingüe cuentan con docentes y materiales que no satisfacen la demanda de formación bilingüe, entre otras. Este estudio se desarrolla según la siguiente interrogante: ¿Cómo y hasta qué punto las instituciones educativas del Distrito Metropolitano de Quito cumplen con las políticas relacionadas con la educación inclusiva? La metodología para conocer el nivel y calidad de la gestión de la educación inclusiva utilizó indicadores desarrollados por Ainscow y Booth (1998). Se aplicó como instrumentos la entrevista y el cuestionario a una muestra de representantes de la comunidad educativa de nueve instituciones del Distrito Metropolitano de Quito. Los resultados se mostraron según tres enfoques: (a) indicadores de educación inclusiva puntuándose en 3,20 sobre 4 que se categoriza como una mediana gestión; (b) roles de los actores medidos a través de un cuestionario aplicado a estudiantes y padres de familia que acoge de mejor manera la gestión en relación con los docentes y directivos, aunque todos reportaron un buen nivel de satisfacción; y (c) instituciones educativas que reportan la necesidad de medidas de apoyo para una educación inclusiva. Se puede llegar por lo menos a dos conclusiones importantes. Primero el análisis indica que los actores no comprenden la fundamentación de la de la educación inclusiva. Segundo el nivel de auto satisfacción alta reportado en el Distrito Metropolitano de Quito probablemente no es lo que sucede en todo país, por ende, es necesario replicar este estudio en otras zonas del país. Inclusive education seeks to achieve a public service that cares for all students without discrimination due to their origin, social, intercultural and personal backgrounds. What is problematic in Ecuador is the evidence of children and adolescents who do not yet receive this quality educational service who fall into four types: (a) students of ethnic minorities; (b) adolescents with late onset of secondary education; (c) students with a disability who do not receive any support; and (d) students in the intercultural bilingual system who have teachers and materials that do not meet the demand for bilingual training, among others. This study sought answer the following question: How and to what extent do the educational institutions in the Metropolitan District of Quito comply with policies related to inclusive education? The methodology applied to determine the level and quality of the management of inclusive education used the indicator system developed by Ainscow and Booth (1998). Interviews and the questionnaires were applied as instruments to a sample representatives of the educational community of nine institutions of the Metropolitan District of Quito. The results were presented in three ways: (a) inclusive education indicators, in which the institutions scored 3,20 out of 4, which is categorized as a median level management; (b) actors' roles as measured through a questionnaire applied to students and parents that judges teachers and managers, in which they expressed a good level of satisfaction with the teachers; (c) educational institutions’ reported needs for supportive measures for inclusive education. At least two important conclusions can be reached. First, the analysis indicates that the actors do not understand the definition, use, and importance of inclusive education. Second, the high level self-satisfaction reported in District is likely not what happens in every part of country meaning, therefore, that it is necessary to replicate this study in other provinces in future studies to gain a national perspective. |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |