Implicación de las alteraciones capilaroscópicas basales y de seguimiento en el pronóstico y la progresión de la esclerodermia sistémica

Autor: Alonso Vila, Serafín
Přispěvatelé: Simeón Aznar, Carmen Pilar, Selva O'Callaghan, Albert, Guillén-Del-Castillo, Alfredo, Guillén del Castillo, Alfredo
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2022
Předmět:
Zdroj: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Universitat Autònoma de Barcelona
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
TDR. Tesis Doctorales en Red
instname
Popis: L’esclerodèrmia (ES) és una malaltia multisistèmica caracteritzada per la presència de símptomes clínics cutanis i viscerals relacionats amb la vasculopatia, l’autoimmunitat i la fibrosi. La videocapilaroscòpia (VCP) és una tècnica senzilla, barata i reproduïble que permet l’observació dels capil·lars, principalment al llit periungueal. A l’ES existeix una major correlació entre els canvis a la VCP i les diferents afeccions sistèmiques, però, són escassos els estudis longitudinals per definir el paper pronòstic de la VCP. L’objectiu del nostre treball va ser buscar, mitjançant tres estudis, la correlació entre les dades de la VCP basal amb les alteracions clíniques inicials així com amb la progressió de la malaltia, i posterior observació dels canvis evolutius a la VCP en relació a l’evolució de la patologia. Es va estudiar una cohort de l’Hospital Vall d’Hebron de 134 pacients a la qual se li va realitzar una VCP quantitativa i qualitativa al diagnòstic, juntament amb una ecocardiografia i proves de funció respiratòria (PFR), amb una mitjana de seguiment de 4 anys, repetint aquesta tècnica al llarg de l’evolució en 96 d’ells. Els resultats del primer estudi en relació a la VCP basal van mostrar que els pacients amb malaltia pulmonar intersticial (EPI) presentaven menor densitat capil·lar, més neoangiogènesi i més freqüència de patró tardà de Cutolo; els pacients amb hipertensió pulmonar (HAP) més neoangiogènesi, i el patró tardà es va correlacionar amb pitjors valors a la PFR basal (tant FVC com DLCO). A més, el nombre de neoangiogènesi basal i el patró tardà es van associar de forma independent a menors valors de FVC, i el nombre de megacapil·lars a una menor DLCO. En el segon estudi, de progressió de la malaltia en relació amb el patró de VCP basal, el patró tardà es va associar a més risc de progressió global de la malaltia, aparició de noves úlceres digitals (UD), a progressió pulmonar valorada de forma combinada variable que inclou el primer dels desenllaços següents: nova EPI, nova HAP, disminució relativa de la FVC > 10%, necessitat d’oxigenoteràpia domiciliària, trasplantament pulmonar o mort) i mort. La neoangiogènesi basal va ser factor de risc de progressió global de la malaltia, així com de progressió pulmonar segons la variable combinada i la mort. La densitat capil·lar basal era un factor protector de progressió global de la malaltia, d’aparició de noves UD, de la variable combinada de progressió pulmonar i de mort. La neoangiogènesi basal va ser l’únic factor capil·laroscòpic de risc independent de mort. Finalment, l’estudi de la VCP evolutiva va mostrar que l’aparició o l’empitjorament de neoangiogènesi era un factor de risc de progressió global i d’afecció pulmonar, i l’aparició o l’empitjorament de la pèrdua capil·lar o de neoangiogènesi es van identificar com a factors de risc independent de progressió global. Per això, podem concloure que la VCP a l’inici de la malaltia és una tècnica útil en el valor pronòstic d’algunes complicacions de l’ES inclosa la mort, i els canvis de la VCP durant el seguiment aporten valor pronòstic respecte de l’afecció pulmonar i la progressió global de la malaltia. La esclerodermia (ES) es una enfermedad multisistémica caracterizada por la presencia de síntomas clínicos cutáneos y viscerales relacionados con la vasculopatía, la autoinmunidad y la fibrosis. La videocapilaroscopia (VCP) es una técnica sencilla, barata y reproducible que permite la observación de los capilares, principalmente en el lecho periungueal. En la ES existe una mayor correlación entre los cambios en la VCP y las diferentes afecciones sistémicas, sin embargo, son escasos los estudios longitudinales para definir el papel pronóstico de la VCP. El objetivo de nuestro trabajo fue buscar, mediante tres estudios, la correlación entre los datos de la VCP basal con las alteraciones clínicas iniciales así como con la progresión de la enfermedad, y posterior observación de los cambios evolutivos en la VCP en relación a la evolución de la patología. Se estudió una cohorte del Hospital Vall d’Hebron de 134 pacientes a la que se le realizó una VCP cuantitativa y cualitativa al diagnóstico, junto con una ecocardiografía y pruebas de función respiratoria (PFR), con una mediana de seguimiento de 4 años, repitiendo dicha técnica a lo largo de la evolución en 96 de ellos. Los resultados del primer estudio en relación a la VCP basal mostraron que los pacientes con enfermedad pulmonar intersticial (EPI) presentaban menor densidad capilar, más neoangiogénesis y mayor frecuencia de patrón tardío de Cutolo; los pacientes con hipertensión pulmonar (HAP) más neoangiogénesis, y el patrón tardío se correlacionó con peores valores en la PFR basal (tanto FVC como DLCO). Además el número de neoangiogénesis basal y el patrón tardío se asociaron de forma independiente a menores valores de FVC y el número de megacapilares a una menor DLCO. En el segundo estudio, de progresión de la enfermedad en relación al patrón de VCP basal, el patrón tardío se asoció a mayor riesgo de progresión global de la enfermedad, aparición de nuevas úlceras digitales (UD), a progresión pulmonar valorada de forma combinada (variable que incluye el primero de los siguientes desenlaces: nueva EPI, nueva HAP, disminución relativa de la FVC >10%, necesidad de oxigenoterapia domiciliaria, trasplante pulmonar o muerte) y muerte. La neoangiogénesis basal fue factor de riesgo de progresión global de la enfermedad, así como de progresión pulmonar según la variable combinada y muerte. La densidad capilar basal era un factor protector de progresión global de la enfermedad, de aparición de nuevas UD, de la variable combinada de progresión pulmonar y de muerte. La neoangiogénesis basal fue el único factor capilaroscópico de riesgo independiente de muerte. Finalmente, el estudio de la VCP evolutiva mostró que la aparición o empeoramiento de neoangiogénesis era un factor de riesgo de progresión global y de afección pulmonar y la aparición o empeoramiento de la pérdida capilar o de neoangiogénesis se identificaron como factores de riesgo independiente de progresión global. Por ello podemos concluir que la VCP al inicio de la enfermedad es una técnica útil en el valor pronóstico de algunas complicaciones de la ES incluida la muerte, y los cambios de la VCP durante el seguimiento aportan valor pronóstico respecto de la afección pulmonar y la progresión global de la enfermedad. Systemic sclerosis (SSc) is a multisystemic disease characterized by the presence of cutaneous and visceral clinical symptoms related to vasculopathy, autoimmunity, and fibrosis. Nailfold videocapillaroscopy (NVC) is a simple, cheap and reproducible technique which permits the observation of capillaries in the nailfold. SSc has a great correlation between nailfold changes and the different systemic affections, however, there are few longitudinal studies to define the prognostic role of NVC. The aim of our three studies was to search for the relation between baseline NVC data and the initial clinical alterations and, also, with disease progression; as well as to observe the evolutionary changes in NCV and its relationship with the evolution of this pathology. A total of 134 patients from Hospital Vall cohort underwent quantitative and qualitative NCV at disease diagnosis, along with echocardiography and respiratory function tests (PFT), with a median follow-up of 4 years, repeating this technique throughout disease evolution in 96 of them. Results from the first study showed that baseline NVC identified that patients with interstitial lung disease (ILD) had lower capillary density, higher neoangiogenesis, and a higher frequency of late Cutolo pattern; patients with pulmonary hypertension (PAH) had increased neoangiogenesis, and the late pattern correlated with worse values at baseline PFTs (both FVC and DLCO values). Moreover, the number of basal neoangiogenesis and the late pattern were independently associated with lower FVC values and the number of megacapillaries with lower DLCO values. The second study, related to disease progression in relation to the baseline NCV pattern, showed that the late pattern was associated with greater risk of overall disease progression, new episodes of digital ulcers (DU), pulmonary progression assessed with a combined variable (that includes the first of the following events: new ILD, new PAH, relative drop on FVC > 10%, need for home oxygen therapy lung transplantation, or death) and death. Baseline neoangiogenesis was a risk factor for overall disease progression throughout follow-up, as well as for pulmonary progression according to the combined variable and death. Baseline capillary density was a protective factor for global progression of the disease, new episodes of DUs, pulmonary progression according to the combined variable and death. Baseline neoangiogenesis was the only capillaroscopic independent risk factor for death during follow-up. Finally, regarding the evolutionary NCV, it was shown that the new-onset or worsening of neoangiogenesis in the NCV was a risk factor for global progression and for pulmonary disease and, both the new-onset or worsening of capillary loss or neoangiogenesis, were identified as independent risk factors for global progression. Therefore, we can conclude that NCV performed at baseline is a useful technique for the prognostic value of some complications of SSc, including death, and NVC changes during follow-up, apport prognostic value regarding lung involvement and global disease progression. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: