Valoració funcional i bioenergètica en jugadors de basquetbol júniors d’alt nivell

Autor: Moreno Doutres, Daniel
Přispěvatelé: Rodríguez, Ferran A., Iglesias i Reig, Xavier, 1965, Universitat de Barcelona. Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) - Barcelona, Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (Barcelona)
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2016
Předmět:
Zdroj: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
TDR. Tesis Doctorales en Red
instname
Dipòsit Digital de la UB
Universidad de Barcelona
Popis: [cat] El basquetbol és un esport de caràcter intermitent amb esforços i pauses de durada variable. La present recerca intenta aportar coneixement sobre les demandes del joc i les característiques dels jugadors, i es va distribuir en sis parts: 1) anàlisi de les demandes del joc en situació quasi real (prova de joc) descripció de la potència aer bica m ima V O2max) mitjançant una prova incremental en pista (prova de 20 m); 3) comparació de les demandes de la situació de joc amb demandes obtingudes de la prova màxima; 4) determinació de la relació entre el PdFC (punt de deflexió de la FC) i els llindars ventilatoris (LiV1 i LiV2) i amb el V O2max; 5) valoració de la capacitat predictiva d’ambdues proves, per estimar el V O2joc mitjançant la freqüència cardíaca i 6) valoració de la capacitat predictiva d’ambdues proves per estimar les demandes energètiques en joc mitjançant la freqüència cardíaca. En l’estudi van participar 30 jugadors de basquetbol pertanyents a entitats esportives catalanes. Van ser dividits per nivell entre ‘internacionals’ i ‘no internacionals’, i per rol entre guards, forwards i centers. Els resultats de l’estudi mostren que durant la prova de joc, els jugadors assoleixen un V O2joc proper al V O2max, amb pics de sol·licitació màxima. S’aporten c lculs amb la metodologia dels TRIMPs per valorar la càrrega durant el joc a través de la FC. La prova de joc es demostra vàlida per estimar els valors de V O2 durant el joc real en base a l’equació de regressió individual FC– V O2 i el registre de la FC durant el joc real. Els jugadors de basquetbol júnior mostren un nivell elevat de resistència aeròbica, tot i que el nivell de potència aer bica m ima V O2max) és de nivell mitjà en comparació amb altres esports, especialment els de resistència. La prova de 20 m presenta una capacitat predictiva moderada del V O2joc. L’estudi de la cinètica de l’o igen ens acosta al conei ement de dos factors importants en els esports intermitents: l’activació i la recuperació. El PdFC es va situar entre el LiV2 i el V O2max. Comparant les dues proves utilitzades, es constata que tot i els pics de sol·licitació major, que poden arribar en algun punt al 100% del V O2max, la prova de joc no és del tot maximal, mentre que la prova de 20 m sí compleix els criteris de maximalitat. Els jugadors de nivell internacional rendei en més i tenen majors nivells de V O2max i de despesa energètica en ambdues proves. En funció del rol de joc, el grup de guards presenten els majors nivell de potència aeròbica, molt probablement per la major exigència física de la seva funció dins l’equip. Per la matei a raó, el menor rendiment el mostren el grup de centers. Els forwards, en canvi, són els jugadors amb un nivell més elevat de resistència aeròbica (LiV1 i LiV2 situats més a prop del V O2max).
[eng] Basketball is an intermittent sport with variable efforts and recovery periods. The aim of the present research is to provide insight about the game requirements and players’ characteristics, and is divided into six sections: 1) analysis of the game requirements in simulated game situation (game test); 2) description of the maximal aerobic power (VO2max) by using an incremental test (20 meters shuttle-run test); 3) comparative study of the in-game requirements and maximal test requirements; 4) determination of the relationship between the HRdP (heart rate deflection point), ventilatory thresholds (VT1 i VT2) and VO2max; 5) assessment of the predictive ability of both tests to obtain an estimation of the VO2game with the HR (heart rate) and 6) assessment of the predictive power of both tests to obtain an in-game estimation of the energy expenditure using the HR. Thirty basketball players, belonging to Catalan basketball organizations, participated in the study. The subjects were divided into ‘national team’ and ‘non-national team’ groups according to his performance level and into ‘guards’, ‘forwards’ and ‘centers’ in agreement with their playing role. The results showed that when using the simulated game test, players reached a high VO2game near to their VO2max, with peaks of maximum demands. We provided calculations to obtain the game load by using the TRIMPs methodology. The game test has proven to be valid to estimate VO2 values during game situations based on the HR–VO2 individual regression and the HR recordings performed during the actual game. Junior basketball players showed a high level of aerobic performance despite their intermediate level of aerobic power (VO2max). The 20 meters shuttle-run test showed a moderate predictive ability of VO2game. The study of the oxygen uptake kinetics provided knowledge of two key factors in intermittent activities: on and off-transient kinetics. The HRdP stood between the VT2 and the VO2max. Between tests comparison revealed that, despite some specific peaks that may at some point reach 100% of VO2max, game test is not maximal at all while 20 meters shuttle-run test really is. National team players performed better and showed better VO2max levels and higher energy expenditure profile in both tests. Based on the playing role, guards showed better aerobic power, more than probably due to the higher demands of this position during the game. For this reason worse performance was showed by centers whereas, forwards were the role with the better aerobic performance profile (VT1 and VT2 near VO2max).
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: