A la conquista de las masas. Los orígenes de la propaganda estatal en la España de entreguerras, 1917-1936

Autor: Morales Tamaral, José Manuel
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2016
Předmět:
Zdroj: Rúbrica Contemporánea, Vol 5, Iss 10 (2016)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Universitat Autònoma de Barcelona
ISSN: 2014-5748
Popis: El presente trabajo analiza el entramado legislativo e institucional que sentó las bases de la propaganda doméstica e internacional del Estado español entre 1917 y 1936. En directa relación con los debates sobre la legitimidad de la propaganda que se extendieron por Europa y Estados Unidos tras la Primera Guerra Mundial, se pretende contextualizar la honda transformación en la relación entre el Estado y los medios de comunicación de masas, en especial la prensa, que se produjo en España en los años de entreguerras; en otras palabras, un giro a largo plazo tendente hacia el recurso sistemático del condicionamiento de la opinión pública a través de la censura y, lo que es más, una voluntad consciente por influir en las masas mediante instrumentos tales como los gabinetes de prensa, la compra de periódicos o las agencias de noticias. La riqueza del caso español reside en el hecho de que estos cambios coincidieron con la sucesión de tres regímenes diametralmente opuestos -Restauración, dictadura de Primo de Rivera, Segunda República- que, sin embargo, compartieron parte de las motivaciones y respuestas institucionales ante el desafío que en adelante supuso la inserción de las masas en la forma de hacer política. El present treball analitza l'entramat legislatiu i institucional que va posar les bases de la propaganda domèstica i internacional de l'Estat espanyol entre 1917 i 1936. En directa relació amb els debats sobre la legitimitat de la propaganda que es van estendre per Europa i Estats Units després de la Primera Guerra Mundial, es pretén contextualitzar la profunda transformació en la relació entre l'Estat i els mitjans de comunicació de masses, especialment la premsa, que es va produir a Espanya en els anys d'entreguerres; en altres paraules, un gir a llarg termini tendent cap al recurs sistemàtic del condicionament de l'opinió pública a través de la censura i, el que és més, una voluntat conscient per influir en les masses mitjançant instruments tals com els gabinets de premsa, la compra de periòdics o les agències de notícies. La riquesa del cas espanyol resideix en el fet que aquests canvis van coincidir amb la successió de tres règims diametralment oposats -Restauració, dictadura de Primo de Rivera, Segona República- que, tanmateix, van compartir part de les motivacions i respostes institucionals davant el desafiament que d'ara endavant va suposar la inserció de les masses a la forma de fer política. This paper investigates the legislation and institutions which paved the way to the domestic and foreign state propaganda in Spain between 1917 and 1936. Amid the public debates on the legitimacy of propaganda that spread all over Europe and the United States after the First World War, our aim is to analyze the deep transformation in the relationship among the state and the mass media, specially the press, that also took place in Spain during the interwar period -in other words, a long-term turn towards an increase of the governmental constraint on the public opinion through the censorship and, more significantly, a conscious willingness to have a massive influence on the citizenship thanks to techniques such as official press cabinets, newspaper funding practices or news agencies. The main value of the Spanish case lies in the fact that this changing atmosphere overlapped with the succession of three totally different regimes -Restoration, Primo de Rivera's dictatorship, Second Republic- that, however, shared part of the motivations and institutional responses to the challenging inclusion of the masses in the way of making politics.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: