Predictive factors of antibiotic prescribing in children with upper respiratory tract infections
| Autor: | Seguí Grivé, Anna |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2015 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname |
| Popis: | Upper respiratory tract infections (URTIs) are the most common infections in children, their aetiology is mostly viral and their evolution is self-limiting. Antibiotic prescription is still very high in these infections, increasing the risk of resistance and secondary effects. Several studies have shown that certain signs and symptoms, as well as features from the physician, the patient and their family, can influence in antibiotic prescription. Objectives: To determine if clinical criteria such as high fever or tonsillar exudate increase antibiotic prescription in children. Social and economical factors that could lead to higher prescription will also be assessed. Participants: Children from 0 to 14 years with an URTI, visited at any Primary Health Care Centre in Tarragona, Spain, from October 2015 to March 2016. Children diagnosed with epiglottitis, or children with either symptoms or a diagnosis of a lower respiratory tract infection will not be included. Methods: This is a cross-sectional study in which the physician uses a template to fill in the clinical criteria observed on each patient. Other questionnaires are also used, filled in by the child’s family and by the own physician. Expected results: A positive association between high fever, tonsillar exudate and higher antibiotic prescription is expected. Expectation of antibiotics by the child’s family and persistence of symptoms are other criteria expected to increase antibiotic prescription. Key words: Upper respiratory tract infection, antibiotics, antibiotic use, children, paediatrics. Les infeccions de vies respiratòries altes (IVRA) són les infeccions més freqüents en l’edat pediàtrica, d’etiologia majoritàriament vírica i d’evolució autolimitada. La prescripció antibiòtica segueix sent molt elevada en aquest grup d’infeccions, augmentant el risc de resistències i els efectes secundaris. Diversos estudis han mostrat que hi ha certs signes i símptomes, 4 així com característiques del metge prescriptor o del pacient i la seva família, que poden influir en que s’acabi prescribint un antibiòtic. Objectius: Determinar si certs criteris clínics com la febre alta o l’exudat amigdalar incrementen la prescripció antibiòtica en el pacient pediàtric. També s’analitzaran factors econòmics i socials que poguessin portar a un augment de la prescripció. Participants: Nens i nenes de 0 a 14 anys que presentin una IVRA, visitats a qualsevol Centre d’Atenció Primària de la ciutat de Tarragona entre octubre de 2015 i març de 2016. No s’inclouran a l’estudi els nens amb símptomes o diagnòstic d’infecció de vies respiratòries inferiors, o els nens amb diagnòstic d’epiglotitis. Mètodes: Es tracta d’un estudi transversal en el que el metge ha d’omplir una plantilla amb criteris clínics observats en cada pacient. També s’utilitzen un qüestionari pels familiars del nen i pel metge. Resultats esperats: S’espera trobar una associació positiva entre la febre alta i l’exudat amigdalar i l’augment de prescripció d’antibiòtics, així com un augment de prescripció amb altres criteris, com la demanda d’antibiòtic per part dels acompanyants o la persistència dels símptomes. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|