La contribució del Parlament al procés de consolidació i desenvolupament de l'autogovern de Catalunya i a la defensa de la seva identitat nacional

Autor: Viver Pi-Sunyer, Carles, Grau Creus, Mireia
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2013
Předmět:
Zdroj: Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, Iss 18, Pp 88-125 (2013)
Revista d'estudis autonòmics i federals; Núm. 18 (2013); p. 88-125
ISSN: 1886-2632
Popis: Amb l’objectiu de precisar la contribució del Parlament de Catalunya a la consolidació i desenvolupament de l’autogovern i a la defensa de la iden-titat nacional de Catalunya, aquest article analitza les resolucions, mocions i declaracions adoptades pel ple i per les comissions parlamentàries des del restabliment del Parlament l’any 1980 fins el gener de 2013 en relació a quatre qüestions fonamentals: l’ampliació i millora de la qualitat de les competències i l’establiment d’un sistema de finançament just per a Catalunya; la reivindicació del dret a l’autodeterminació o “dret a decidir”; la defensa del reconeixement de Catalunya com a nació i la del català com la seva llengua pròpia. Pel que fa a la primera qüestió, el treball constata l’antiguitat i permanència de la reivindicació i les seves diverses fases, des de les propostes de relectura, fins a la necessitat d’establir un nou marc constitucional, passant per les propostes de reforma estatutària i pacte fiscal. També en relació a la defensa del dret a l’autodeterminació s’observa la persistència de la seva reivindicació, en 11 resolucions que tenen el seu origen en les dels anys 1989 i 1991, i l’evolució del seu contingut des de les primeres que és limiten a proclamar l’existència d’aquest dret sense reclamar-ne el seu exercici fins a les darreres que declaren obert el procés adreçat a fer-lo efectiu. En tercer lloc s’analitzen els intents fallits d’assolir el reconeixement per part de l’Estat es¬panyol del caràcter nacional de Catalunya i de la plurinacionalitat de l’Estat. Finalment, es constata que el major nombre de resolucions del Parlament al llarg dels 33 anys analitzats fan referència a la defensa del català, entès com a llengua pròpia de Catalunya –fet finalment negat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de 2006– i element essencial de la identitat catalana.
Con el objetivo de precisar la contribución realizada por el Parlamento de Cataluña en la consolidación y desarrollo del autogobierno y en la defensa de la identidad nacional de Cataluña, este artículo analiza las resoluciones, mociones y declaraciones adoptadas por el pleno y por las comisiones parlamentarias desde el restablecimiento del Parlamento en el año 1980 hasta enero de 2013, en relación a cuatro cuestiones fundamentales: la ampliación y mejora de la calidad de las competencias y el establecimiento de un sistema de financiación justo para Cataluña; la reivindicación del derecho a la autodeterminación o “derecho a decidir”; la defensa del reconocimiento de Cataluña como nación y del catalán como su lengua propia. Por lo que se refiere a la primera cuestión, el trabajo constata la antigüedad y permanencia de la reivindicación y sus diversas fases, desde las propuestas de relectura, hasta la necesidad de establecer un nuevo marco constitucional, pasando por las propuestas de reforma estatuaria y la de pacto fiscal. También en relación a la defensa del derecho a la autodeterminación se observa la persistencia de su reivindicación, en 11 resoluciones que tienen su origen en los años 1989 y 1991, y la evolución de su contenido desde las primeras que se limitan a proclamar la existencia de este derecho sin reclamar su ejercicio hasta las últimas que declaran abierto el proceso destinado a hacerlo efectivo. En tercer lugar se analizan los intentos fallidos para conseguir el reconocimiento por parte del Estado español del carácter nacional de Cataluña y de la plurinacionalidad del Estado. Finalmente, se constata que el mayor número de resoluciones del Parlamento a lo largo de los 33 años analizados se refieren a la defensa del catalán, entendido como la lengua propia de Cataluña – hecho que fue negado finalmente por la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía de 2006– y elemento esencial de la identidad catalana.
This article analyses the specific contribution of the Catalan Parliament to the development and consolidation of self-government and national iden-tity in Catalonia. In this sense, the article examines the resolutions, mo-tions and declarations which have been adopted by the Plenary and the committees of the Catalan Parliament since its re-establishment in 1980, on four fundamental topics: first, the enlargement and improvement of the quality of the competences, as well as the establishment of a fair financial regime for Catalonia; second, the right to self-determination and the “right to decide”; third, the defence of the recognition of Catalonia as a nation and fourth, the defence of the Catalan language as the own language of Catalonia (“national language”). Regarding the first topic, the article shows that self-government demands and complaints about the recentralization trends exhibited by central government are both old claims which started by claiming reinterpretations of the Spanish Constitution (right in the 1980s) and followed by proposals of constitutional amendments, reform of the Catalan Statute, and by the proposal of new financial regime for Catalonia (the “Fiscal Pact Proposal”). On the second topic, that about the claim for self-determination, the article shows that it has been a persistent issue of parliamentary debates: it was included in 11 resolutions during the period 1989-1991. While the earlier resolutions were just expressing the existence of such right, the most recent ones are the expression of a political will and establish the course of action for its actual implementation. On the third topic, that referred to the “national recognition of Catalonia”, the article analyses the failed attempts to obtain the recognition of Catalonia as a nation from the Spanish Government. Regarding the defence of the Catalan language as the “national” language, the article shows how the Parliament has extensively devoted a large part of its non-legislative activity to it, although its effects have been weak given the fact that the Constitutional Court of Spain ruled against it.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: