La obra de arte en la era postfotográfica : fotografías de esculturas clásicas en Instagram
| Autor: | Monroy Galindo, Adriana |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Tresserras, Joan Manuel (Dir), Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació |
| Rok vydání: | 2018 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname |
| Popis: | Vivimos en la era postfotografica que se caracteriza por una sobre abundancia de imágenes y fotografías en la web. En este contexto es necesario detenerse a recapacitar acerca las imágenes y la manera en que influyen en la cultura y en los distintos ámbitos de la sociedad. En esta investigación se reflexiona sobre cómo se presentan las obras de arte en un contexto actual y desde un punto de vista semiológico. Se busca entender como los usuarios de las redes sociales utilizan la representación de obras mediante fotografías hechas para compartir en red, y cómo la producción de sentido pasa por una transformación. El sentido cambia gracias a la apropiación o re-significación de las fotografías y este proceso también es una característica de la Postfotografía. En un mundo de gran cantidad de imágenes, es necesario tratar de establecer un orden. Por lo tanto el trabajo también colabora clasificando y ordenando las fotografías en base a parámetros unificadores que nos ayudan a analizarlas. Este trabajo tiene como objetivo principal: Estudiar la producción de sentido o semiosis social de fotografías de obras de arte en la redes sociales. Caso: Presencia de estatuas clásicas en Instagram 2018. Para estudiar este fenómeno se utilizó el método cualitativo descriptivo. Se delimitó el análisis a simplemente cinco esculturas ‘clásicas’: la Venus de Milos, la Pietà, el Pensador, el David y Discóbolo. La investigación consta de dos fases: primero una recolección y clasificación de fotografías de estatuas en Instagram, y la siguiente fase consiste en el análisis semiótico de cinco fotografías que representen los géneros más repetidos de la primera fase. En base a este análisis se pretendió responder algunas preguntas como: ¿De qué manera ocurre una transformación de sentido de la obra en Instagram?, ¿existe una banalización del arte en Instagram? Y ¿qué condiciones (restricciones y posibilidades) activa Instagram en la cultura? We live in a post-photographic era where we have an over abundance of images and photographs on the Internet. In this context it is necessary to stop to think about these images and how they influence our culture and also different areas of society. This research reflects on how art pieces are presented in our current context, we use semiology as the principal point of view. We seek to understand how users in social media represent art with pictures made to be shared in the network, and how the production of meaning suffers transformation. This transformation is done by an appropriation or re-signification of the pictures, that is also a characteristic of Post-photography. In a world of abundance of images, it is necessary to try to establish an order. Therefore, this document also helps to classify and order photography’s based on come unifying parameters. The main objective of the work is to: Study the production of meaning of photographs of art pieces in social media. Case: Presence of classic statues in Instagram 2018. This study is qualitative and descriptive. We delimited the analyses by choosing only five 'classic' sculptures: the Venus of Milo, Pietà, The Thinker, The David and Discobolus. The research consists in two phases: first a classification of pictures of statues on Instagram, and then the next phase consists in a semiotic analysis of five photographs, that represent the most repeated genres found in the first phase. Based on this analysis, it is intended to answer questions such as: How does a transformation of the meaning of the work on Instagram occur? Is there a trivialization of art on Instagram? And what conditions (restrictions and possibilities) does Instagram active in ur culture? Vivim en l'era postfotografica que es caracteritza per la sobreabundància d'imatges i fotografies a la xarxa. En aquest context cal aturar-se a reflexionar sobre aquestes imatges i de quina manera influeixen en la cultura i en els diferents àmbits de la societat. En aquesta investigació es reflexiona sobre com es presenta l'obra d'art en el context actual des d'un punt de vista semiològic. Es busca entendre com l'usuari de les xarxes socials utilitza la representació de les obres en fotografies fetes per compartir en xarxa, i com la producció de sentit pateix una transformació. El sentit canvia gràcies a una apropiació o re- isgnificació de les fotografies, sent aquest procés també una característica de la postfotografia. En un món de molta quantitat d'imatges, cal tractar d'establir un ordre. Per tant el treball també hi contribueix, classificant i ordenant les fotografies en base a paràmetres unificadors que ens ajuden a analitzar les mostres. El treball té com a objectiu principal: estudiar la producció de sentit o semiosi social de fotografies d'obres d'art a les xarxes socials. Cas: la presència d'estàtues clàssiques a Instagram el 2018. Per estudiar aquest fenomen s'utilitza el mètode qualitatiu descriptiu. Es delimita l'anàlisi en cinc escultures 'clàssiques': la Venus de Milos, la Pietà, el Pensador, el David i Discòbol. La investigació consta de dues fases: primer una recol·lecció i classificació de fotografies d'estàtues a Instagram; la següent fase consisteix en l'anàlisi semiòtica de cinc fotografies que representin els gèneres més repetits de la primera fase. En base a aquesta anàlisi es pretén respondre algunes preguntes com: ¿de quina manera ocorre una transformació de sentit de l'obra d’art reproduïda a Instagram? Hi ha una banalització de l'art a Instagram? I quines condicions (restriccions i possibilitats) activa Instagram en la cultura? |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|