Falange, autarquia i crisi. La vaga general de 1951 a Barcelona
Autor: | Richards, Michael |
---|---|
Rok vydání: | 2014 |
Předmět: | |
Zdroj: | Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010); 95-124 Segle XX, Revista Catalana d’Història; No. 3 (2010); 95-124 Segle XX revista catalana d'història; Núm. 3 (2010); 95-124 RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona instname Segle XX, revista catalana d’història; Núm. 3 (2010); p. 95-124 |
ISSN: | 2339-6806 1889-1152 |
Popis: | La vaga de tramvies de 1951 va ser la protesta més important que es va aixecar a la ciutat de Barcelona des de la Guerra Civil fins a 1976. Va representar un punt d’inflexió en el franquisme, ja que va contribuir a un lent canvi en les formes de dominació imposades per la dictadura. L’article analitza les causes de la protesta, emfatitzant les desavinences internes a Falange i entre Falange i el governador civil, per explicar el suport inicial al boicot als tramvies per part de sectors afins al règim. Si bé els primers agents de la protesta van ser estudiants i alguns membres de Falange, la població treballadora s’hi va anar implicant cada vegada més. La infiltració d’antifranquistes entre els enllaços sindicals, i també d’alguns membres descontents de Falange, ajuden a explicar la convocatòria de vaga general el 12 de març de 1951, que va tenir un ampli seguiment a l’àrea de Barcelona i repercussions a diverses ciutats espanyoles. Entre les conseqüències d’aquesta vaga, es pot destacar una àmplia repressió, el relleu de nombroses autoritats polítiques a Barcelona, un canvi en les relacions entre Falange i el governador civil, i el qüestionament de la política econòmica autàrquica, amb la introducció de mesures liberalitzadores. La huelga de tranvías de 1951 fue la mayor protesta realizada en la ciudad de Barcelona desde la Guerra Civil hasta 1976. Representó un punto de inflexión en el franquismo, pues contribuyó a un lento cambio en las formas de dominación impuestas bajo la dictadura. En el artículo se analizan las causas de la protesta, enfatizando las desavenencias internas en Falange y entre Falange y el gobernador civil, para explicar el soporte inicial de sectores afines al régimen al boicot a los tranvías. Si bien los primeros agentes de la protesta fueron estudiantes y algunos miembros de Falange, la población trabajadora se fue implicando cada vez más. La infiltración de antifranquistas entre los enlaces sindicales, aunque también de algunos miembros descontentos de Falange, contribuyen a explicar la convocatoria de huelga general para el 12 de marzo de 1951, que tuvo un amplio seguimiento en el área de Barcelona y repercusiones en varias ciudades españolas. Entre las consecuencias esta huelga cabe destacar una amplia represión, el relevo de numerosas autoridades políticas en Barcelona, un cambio en las relaciones entre Falange y el gobernador civil, y el cuestionamiento de la política económica autárquica, con la introducción de medidas liberalizadoras. The Tram Strike of 1951 was the largest protest held in the city of Barcelona from the Spanish Civil War until 1976. It represented a turning point in the Franco’s regime, so it contributed to a slow change in the forms of domination imposed under the dictatorship. The article examines the causes of the protest, emphasizing the internal rifts in Falange and between Falange and the civil governor, to explain the initial support of related fields to boycott the regime trams. While the first officers of the protest were students and some members of the Falange, the workers became increasingly involved. The infiltration of anti-Franco among them union representatives, but also from some dissident members of the Falange, help to understand the call for general strike on March 12, which had a wide following in the Barcelona area and impact in several Spanish cities. Among the consequences the strike were an extensive repression, relief of many public offices in Barcelona, changes in the relations between civil governor Falange and the questioning of autarkic economic policy, with the introduction of liberalization measures. |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |