Protegir per posar en valor : l’aproximació al riu al Ripoll des de l’aprofitament d’aigües pluvials a Sant Llorenç Savall
| Autor: | Barberán i Güell, Pau, Roca Panicot, Roser |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Ros Majó, Xavier, López Plazas, Fabian, Serra Permanyer, Marta, Castiñeira Palou, Isabel |
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2022 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Popis: | Els entorns fluvials i els urbanitzats comparteixen relacions complexes. Els cursos hídrics han estructurat el desenvolupament urbà del territori i han estat la principal font de recursos al llarg del temps; però aquesta relació va veure un punt d’inflexió durant l’època industrial en què el consum desmesurat, i no conseqüent, dels recursos naturals, degrada els ecosistemes fluvials convertint-los en espais residuals en procés de degradació. Actualment, les grans ciutats i els nuclis urbans de més envergadura del nostre territori estan actuant i donant-hi resposta. Però, com ha de ser aquesta resposta en els continus urbans més petits? És possible generar estratègies amb les que es retorni als medis hídrics la seva resiliència? Aquestes estratègies, poden esdevenir també un canvi pedagògic sobre la nostra relació amb els entorns naturals? La nostra proposta neix a partir d'aquestes preguntes, focalitzant-se allà on el que és construït dóna l’esquena al que és natural, i buscant la manera de capgirar aquesta situació. Ens situem a la conca alta del riu Ripoll, on dos nuclis urbans posen de manifest aquesta situació heretada d’un segle passat poc amable amb els recursos hídrics: Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Los entornos fluviales y los urbanizados comparten relaciones complejas. Los cursos hídricos han estructurado el desarrollo urbano del territorio y han sido principal fuente de recursos a lo largo del tiempo; pero esta relación ve un punto de inflexión durante la época industrial en que el consumo desmesurado y no consecuente de los recursos naturales que degrada los ecosistemas fluviales los convierte en espacios residuales y en proceso de degradación. Actualmente, las grandes ciudades y los cascos urbanos de más envergadura de nuestro territorio están actuando y dando respuesta. Pero, como tiene que ser esta respuesta en los continuos urbanos mas pequeños? Es posible generar estrategias con las que se devuelva a los medios hídricos su resiliencia? Estas estrategias, pueden significar también, un cambio pedagógico sobre nuestra relación con los entornos naturales? Nuestra propuesta nace en estas preguntas, focalizándose donde lo que es construido le da la espalda a lo que es natural y buscando la manera de cambiar esta situación. Nos situamos a la cuenca alta del río Ripoll, donde dos cascos urbanos ponen de manifiesto esta situación heredada de un siglo pasado poco amable con los recursos hídricos: Castellar del Vallès y Sant Llorenç Savall. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|