El lliure pensament a Catalunya (1868-1923): cultures, identitats i militàncies anticlericals en transformació
| Autor: | Palà Moncusí, Albert |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Tavera, Susanna, 1945, Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, Tavera, Susanna |
| Rok vydání: | 2015 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Dipòsit Digital de la UB Universidad de Barcelona TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) TDR. Tesis Doctorales en Red instname |
| Popis: | [cat] La present tesi analitza el lliure pensament a Catalunya durant els anys del Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Restauració (1874-1923). Es parteix de la premissa de considerar el moviment lliurepensador com una creació cultural gràcies a la qual un conjunt d'individus construïren unes eines comunes d'interpretació de la realitat i les utilitzaren per crear unes identitats compartides i mobilitzar-se conjuntament. La tesi s'inicia amb un capítol introductori que analitza la historiografia sobre el lliure pensament -a nivell internacional i català- per fonamentar metodològicament la investigació. Així mateix, s'analitza també la historiografia sobre anticlericalisme que proporciona algunes claus interpretatives per contextualitzar l'activisme anticlerical del moviment lliurepensador. El segon capítol, s'endinsa ja en l'anàlisi del lliure pensament català a partir d'un dels seus principals cavalls de batalla: la fonamentació filosòfica i científica de les doctrines lliurepensadores. Després d'aquests dos capítols inicials, que presenten el subjecte d'estudi i delineen les seves faccions principals, la tesi s'estructura en dos grans blocs. El primer analitza la morfologia del lliure pensament català i està format per quatre capítols que analitzen, respectivament, les confluències del moviment lliurepensador amb les heterodòxies espirituals i els moviments d'oposició al Sexenni i a la Restauració, les diferents xarxes lliurepensadores existents a Catalunya, les organitzacions lliurepensadores de Barcelona i municipis adjacents i les organitzacions lliurepensadores de la resta del Principat.El segon bloc analitza els principals camps d'actuació del lliure pensament: la lluita pel domini de les consciències femenines, l'educació laica i el ritualisme civil, que s'analitzen en tres capítols diferenciats. La investigació, doncs, té com a punts centrals l'anàlisi de l'estructura organitzativa del lliure pensament i els seus múltiples recursos i pràctiques culturals, que foren essencials en la configuració d'unes identitats lliurepensadores molt plurals que feren impossible la creació d'organitzacions unitàries mínimament permanents però, al mateix temps, ajuden a explicar la seva capacitat de concurrència i mobilització a finals del segle XIX i principis del segle XX. [eng] This investigation studies the freethought movement in Catalonia during the Democratic Sexennium (1868-1874) and the Bourbon Restoration (1874-1923). The first chapter analyses the historiography of freethought and the second one the philosophical and scientific basis of the Catalan freethought. After these two introductory chapters, the thesis is divided into two parts. The first one studies the structure and morphology of Catalan freethought. It is composed of four chapters that analyse, each one, the confluences of Catalan freethought with spiritual heterodoxies and movements of opposition, the different freethought networks that existed in Catalonia, the freethought organizations of Barcelona and its surroundings and also the freethought organizations of the rest of Catalonia. The second part analyses the main spheres of intervention of the Catalan freethought movement: the fight for controlling women's consciousness, the secular education and the civil ritualism, that are examined in three different chapters. The investigation, therefore, has, as main points, the analysis of the structure of the Catalan freethought movement and its cultural resources and practices. These resources were, in fact, essential to modelate very plural freethought identities that made almost impossible the creation of unitary organizations but, at the same time, explain the capacity of concurrence and mobilization of the Catalan freethought at the end of the 19th century and the start of the 20th |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|