Evaluación del uso de servicios de salud y de patrones de multimorbilidad en supervivientes de cáncer de mama de larga duración
| Autor: | Jansana, Anna |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Sala i Serra, Maria, Castells, Xavier |
| Rok vydání: | 2021 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB Universitat Autònoma de Barcelona TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) TDR. Tesis Doctorales en Red instname |
| Popis: | Antecedents: La supervivència del càncer de mama ha augmentat de manera important en els últims anys gràcies als avanços en el diagnòstic i el tractament, les millores en els programes de cribatge poblacionals i l’augment de l’esperança de vida de la població general. Això es tradueix en un major nombre de supervivents de càncer de mama de llarga durada amb necessitats específiques pel seu risc de recidives i /o de desenvolupar comorbiditats cròniques a causa del tractament del càncer i de l’envelliment. No obstant això, s’ha avaluat poc l’atenció sanitària prestada a aquesta població i la seva adequació, així com la influència de la multimorbiditat en el maneig de la malaltia i en la mortalitat. Objectius: L’objectiu principal d’aquesta tesi és descriure el patró d’utilització de serveis sanitaris i les comorbiditats de les supervivents de càncer de mama de llarga durada a Espanya. En concret, i) analitzar l’evidència científica sobre l’ús de serveis de salut en les dones que sobreviuen el càncer de mama 5 anys o més a través d’una revisió sistemàtica; ii) descriure l’ús d’Atenció Primària i especialitzada en dones que han sobreviscut al càncer de mama segons el temps de supervivència (5-10 anys o > 10 anys) i comparar el seu ús amb el de dones sense història de càncer de mama; iii) identificar patrons de multimorbiditat associats a la llarga supervivència del càncer de mama i analitzar el seu impacte en l’ús de serveis sanitaris i en la mortalitat. Conclusions: L’ús de serveis sanitaris és heterogeni entre les supervivents de càncer de mama de llarga durada en relació a la freqüència de les visites i els professionals visitats. El metge d’atenció primària no era el principal professional sanitari visitat per les supervivents de càncer de mama de llarga durada en més de la meitat dels estudis inclosos a la revisió sistemàtica, tal com indiquen les recomanacions de seguiment. A Espanya, les supervivents de càncer de mama utilitzen més els serveis Atenció Primària, atenció hospitalària i se sotmeten a més proves diagnòstiques que les dones sense càncer de mama, independentment del temps de supervivència des del diagnòstic del càncer. L’ús de serveis sanitaris entre les supervivents disminueix a partir dels 10 anys de supervivència en tots els serveis analitzats, però es manté per sobre del de les dones sense història de càncer de mama. Els patrons de multimorbiditat identificats permeten identificar sub-grups de supervivents de càncer de mama de llarga durada amb necessitats específiques i contribueixen a l’adaptació de les guies de pràctica clínica dirigides a professionals que proporcionen atenció sanitària a aquest grup de dones. Finalment, és essencial incloure l’abordatge de la multimorbiditat per a promoure un seguiment òptim dirigit a les llargues supervivents. Antecedentes: La supervivencia del cáncer de mama ha aumentado de forma importante en los últimos años gracias a los avances en el diagnóstico y el tratamiento, las mejoras en los programas de cribado poblacionales y el aumento de la esperanza de vida de la población general. Esto se traduce en un mayor número de supervivientes de cáncer de mama de larga duración con necesidades específicas por su riesgo de recidivas y /o de desarrollar comorbilidades crónicas debido al tratamiento del cáncer y al envejecimiento. Sin embargo, se ha evaluado poco la atención sanitaria prestada a esta población y la adecuación de la misma, así como la influencia de la multimorbilidad en el manejo de la enfermedad y en la mortalidad. Objetivos: El objetivo principal de esta tesis es describir el patrón de utilización de servicios de salud y las comorbilidades de las supervivientes de cáncer de mama de larga duración en España. En concreto, i) analizar la evidencia científica sobre uso de servicios de salud en las mujeres supervivientes de cáncer de mama 5 años o más a través de una revisión sistemática; ii) describir el uso de Atención Primaria y especializada en mujeres que han sobrevivido al cáncer de mama según tiempo de supervivencia (5-10 años o > 10 años) y compararlo con el de mujeres sin historia de cáncer de mama; iii) identificar patrones de multimorbilidad asociados a la larga supervivencia del cáncer de mama y analizar su impacto en el uso de servicios de salud y en la mortalidad. Conclusiones: El uso de servicios de salud es heterogéneo entre las supervivientes de cáncer de mama de larga duración en relación a la frecuencia de las visitas y los profesionales visitados. El médico de atención primaria no fue el principal profesional sanitario visitado por las supervivientes de cáncer de mama de larga duración en más de la mitad de los estudios incluidos en la revisión sistemática, tal y como indican las recomendaciones de seguimiento. En España, las supervivientes de cáncer de mama utilizan más los servicios Atención Primaria, atención hospitalaria y se someten a más pruebas diagnósticas que las mujeres sin cáncer de mama, independientemente del tiempo de supervivencia desde el diagnóstico del cáncer. El uso de servicios de salud entre las supervivientes disminuye a partir de los 10 años de supervivencia en todos los servicios analizados, pero se mantiene por encima del de las mujeres sin historia de cáncer de mama. Los patrones de multimorbilidad identificados permiten identificar sub-grupos de supervivientes de cáncer de mama de larga duración con necesidades específicas y contribuyen a la adaptación de las guías de práctica clínica dirigidas a profesionales que proporcionan atención sanitaria a este grupo de mujeres. Por último, es esencial incluir el abordaje de la multimorbilidad para promover un seguimiento óptimo dirigido a las largas supervivientes de cáncer de mama. Background: Breast cancer survival has increased significantly in recent years due to advances in diagnosis and treatment, improvements in population- based screening programs, and the increased life expectancy of the general population. This translates into a greater number of long-term breast cancer survivors with specific needs because of their risk of recurrence and/or developing chronic comorbidities due to cancer treatment and aging. However, there has been little evaluation of the healthcare provided to this population and the adequacy of care, as well as the influence of multimorbidity on disease management and mortality. Objectives: The main objective of this thesis is to describe the pattern of health services utilization and comorbidities of long-term breast cancer survivors in Spain. Specifically, i) to analyze the scientific evidence on healthcare services use in women who have survived breast cancer 5 years or more through a systematic review; ii) to describe the use of Primary and specialized care in women who have survived breast cancer according to survival time (5-10 years or > 10 years) and compare it with that of women with no history of breast cancer; iii) to identify multimorbidity patterns associated with long survival of breast cancer and analyze their impact on health services use and mortality. Conclusions: Use of health services is heterogeneous among long-term breast cancer survivors in relation to frequency of visits and professionals visited. The primary care physician was not the main health professional visited by long-term breast cancer survivors in more than half of the studies included in the systematic review, as indicated by follow-up recommendations. In Spain, breast cancer survivors use more Primary care services, hospital care and undergo more diagnostic tests than women without breast cancer, regardless of survival time since cancer diagnosis. The use of healthcare services among survivors decreases after 10 years of survival in all services analyzed, but remains above that of women without a history of breast cancer. The multimorbidity patterns identified allow the identification of subgroups of long-term breast cancer survivors with specific needs and contribute to the adaptation of clinical practice guidelines aimed at professionals providing health care to this group of women. Finally, it is essential to include the multimorbidity approach to promote optimal follow- up for long-term breast cancer survivors. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|