Millores en el tractament d'aigües residuals generades en un taller de pintura d'automòbils

Autor: Torrell Egea, Daniel
Přispěvatelé: Bernadó Ortega, Miguel, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2008
Předmět:
Zdroj: UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
instname
Popis: L'objectiu del present projecte és l'estudi de millores del sistema actual del tractament d'aigües residuals generades en el taller 5 de pintura de SEAT per tal de rebaixar despeses i de rebaixar l'impacte mediambiental. La metodologia utilitzada per aquest estudi consistirà, en primer lloc, en resumir els fonaments teòrics en que es basen els processos de sedimentació, floculació i coagulació. En segon lloc, analitzar el funcionament actual de la planta de tractament d'aigües residuals, posant de relleu les deficiències actuals i la malmesa freqüent de certs aparells. En tercer lloc proposarem algunes millores a implantar i dissenyarem algunes modificacions de la instal·lació que ens permetran acostar-nos al objectiu. El sistema utilitzat es basa en fer flotar els col·loides de pintura en els systemtanks afegint-hi reactius. La suspensió obtinguda, previ altres tractaments, arriba a una centrífuga on es pretén separa els residus sòlids del aigua. El problema principal actual és que l'aigua de retorn de la centrifuga de laca i vernís, té una gran concentració de partícules sòlides en suspensió. Aquesta aigua és aprofitada per reomplir el nivells dels Systemtancs i el que fa és embrutar-los més. Això comporta greus problemes ja no tant sols pel medi ambient sinó per l'excés de reactius que s'han d'utilitzar per el tractament de separació de l'aigua i la pintura. Si s'arribes a obtenir unes aigües més clares, els Systemtancs serien més nets i no caldria gastar tants reactius químics per el procés de separació. La causa de generar una aigua tant bruta és degut a que la centrifuga separa els components de la suspensió per diferencia de densitat. Els components més densos que l'aigua s'extreuen en forma de torta i els components menys densos surten amb l'aigua de retorn. S'ha obtingut experimentalment la densitat de la suspensió d'entrada a la centrifuga i s'ha demostrat que és menys densa que l'aigua, això implica que la major part de residus sòlids no és possible separar-los de l'aigua en una centrífuga. Donat aquest fet, s'ha estudiat la alternativa de filtrat la suspensió en un filtre-premsa en lloc de en una centrífuga. Hem fet un estudi comparatiu on considerem altres punts addicionals al fet que els filtres-premsa separen les partícules per la seva diferència de mida mentre que les centrífugues ho fan per la diferència de densitat. SEAT tenia un petit filtre-premsa que estava en desús. S'han fet proves amb ell, i el resultat és més satisfactori que el filtratge amb una centrifuga. Aquest filtre-premsa és petit i per poder tractar tots els fangs generats a la línia de laca i vernís ens faria falta un altre de més gran. A partir dels fonaments teòrics per filtres-premsa i de les dades experimentals obtingudes amb el filtre-premsa de proves, hem construït un simulador que serveix per preveure el funcionament de qualsevol filtre-premsa. També hem construït un simulador del funcionament de les centrifugadores i l'hem aplicat a les que actualment tracten els llots de laca i vernís.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: