Exteriors habitables en entorns urbans: l’obra residencial de Juan de Haro
| Autor: | Izquierdo Esteban, Sonia |
|---|---|
| Jazyk: | Spanish; Castilian |
| Rok vydání: | 2022 |
| Předmět: |
Arquitectes -- Catalunya
Vivienda Contemporary architecture Juan de Haro Housing Arquitectura contemporánea Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges [Àrees temàtiques de la UPC] Architects -- Spain Arquitectura::Arquitectes [Àrees temàtiques de la UPC] Cases de pisos -- Espanya Apartment houses -- Spain |
| Zdroj: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| DOI: | 10.5821/ace.17.49.9636 |
| Popis: | Un dels exemples més significatius d’exteriors habitables en entorns urbans el trobem a l’obra residencial de Juan de Haro. Arquitecte català amb arrels mediterrànies que va demostrar un gran interès per la tradició oriental i l’arquitectura europea contemporània. L’objectiu d’aquest article és difondre els originals, però poc coneguts, exteriors habitables en tres dels seus edificis residencials madrilenys el denominador comú dels quals és el tancament metàl·lic. Un dels avantatges d’aquests espais exteriors és la seva flexibilitat ja que en obrir grans fusteries corredisses s’uneixen als espais interiors que queden protegits de l’entorn urbà mitjançant lamel·les i gelosies. La investigació ha estat basada en la metodologia inductiva i el dibuix analític comparatiu dels tres casos estudiats. Se n’ha consultat el llegat conservat al Servei Històric del COAM, les revistes dels anys seixanta i setanta i les escasses investigacions i crítiques sobre la seva obra, entre les quals podem destacar la de Maite Muñoz i Juan Daniel Fullaondo. A més, s’han visitat els habitatges i se n’ha comparat l’estat actual amb l’originalment construït. Juan de Haro es va avançar a situacions de confinament domiciliari creant exteriors habitables que afavoreixen la ventilació amb certa privadesa i, alhora, permeten el gaudi de l’aire lliure sense sortir del propi habitatge. One of the most significant examples of inhabited exterior places in urban environments, may be found in the residential work of Juan de Haro. Haro was a Catalonian architect with Mediterranean roots who showed great interest on eastern tradition and contemporary European architecture. The objective of this paper is to spread his original and unknown inhabited exterior places of three of his housing buildings in Madrid whose common denominator is the metallic enclosure. One of these exterior places main advantage is the flexibility. By means of large sliding carpentry they can be joined to the interior spaces while being protected through latticework and slats from urban environment. The paper is based on inductive methodology and comparative analytical drawing of the three study cases. His legacy at the historical department of COAM, magazines from the sixties and seventies and the little research and papers that exist about his work, among which we highlight one by Maite Muñoz and Juan Daniel Fullaondo, have been analysed. In addition, the three houses have been visited and their current condition has been compared with that originally built. Juan de Haro anticipated house confinements by designing collective housing with inhabited exterior places which allow ventilation with greater intimacy and at the same time, enjoyment of outdoor spaces without leaving home. Uno de los ejemplos más significativos de exteriores habitables en entornos urbanos lo encontramos en la obra residencial de Juan de Haro. Arquitecto catalán con raíces mediterráneas que demostró gran interés por la tradición oriental y la arquitectura europea contemporánea. El objetivo de este artículo es difundir los originales, pero poco conocidos, exteriores habitables en tres de sus edificios residenciales madrileños cuyo denominador común es el cerramiento metálico. Una de las ventajas de estos espacios exteriores es su flexibilidad ya que al abrir grandes carpinterías correderas se unen a los espacios interiores que quedan protegidos del entorno urbano mediante lamas y celosías. La investigación se ha basado en la metodología inductiva y el dibujo analítico comparativo de los tres casos estudiados. Se ha consultado su legado conservado en el Servicio Histórico del COAM, las revistas de los años sesenta y setenta y las escasas investigaciones y críticas sobre su obra, entre las que podemos destacar la de Maite Muñoz y Juan Daniel Fullaondo. Además, se han visitado las viviendas y comparado su estado actual con el originalmente construido. Juan de Haro se adelantó a situaciones de confinamiento domiciliario creando exteriores habitables que favorecen la ventilación con cierta privacidad y, al mismo tiempo, permiten el disfrute del aire libre sin salir de la propia vivienda. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|