CASTORF STAGING LIMONOV: TRANSGRESSION AND NEO-TOTALITARIANISM AT THE BERLINER VOLKSBÜHNE
Autor: | Korte, Christine |
---|---|
Rok vydání: | 2014 |
Předmět: | |
Zdroj: | 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 10 (2014): Teatre i Dictadura en el segle XX; 128-144 452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 10 (2014): Theatre and Dictatorship in the 20th Century; 128-144 452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 10 (2014): Teatro y Dictadura en el siglo XX; 128-144 452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 10 (2014): Antzerkia eta Diktadura XX. mendean; 128-144 RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona instname |
ISSN: | 2013-3294 |
Popis: | El 2008, el director alemany Frank Castorf va escenificar una adaptació de la novel·la de 1979 d'Eduard Limonov, Fuck Off, Amerika. La novel·la va escandalitzar el públic amb la seva descripció de l'excés capitalista i el nihilisme en detallar les proeses d'un dissident soviètic a Nova York. L'adaptació de Castorf s'alinea amb la crítica de Limonov dels projectes capitalista i socialista i reforça la línia política del seu propi teatre, el Volksbühne berlinès. La producció se centralitza en el protagonista de la novel·la, Eddie (àlter ego d'Eduard Limonov), maximitzant la biografia de la vida real de Limonov com a líder de l'extremista Partit Nacional Bolxevic. Tant Castorf com Limonov concreten les fantasies ideològiques dels primers règims socialistes com una representació postsocialista de la política. Com aquesta descripció depèn de la involucració política de Limonov en zones reals de guerra i conflicte, ambdós artistes utilitzen mitjans qüestionables per marcar terrenys geopolítics on l'"americanització" i el neoliberalisme no han arrelat de manera sòlida. Com a tal, la producció representa l'intent de perpetuar una lluita contra la "colonització" occidental de l'antic Est, que era molt més vibrant durant els anys immediatament posteriors a la caiguda del Mur. In 2008, German director Frank Castorf staged an adaptation of Eduard Limonov’s 1979 novel Fuck Off, Amerika. Limonov’s novel scandalized audiences with its description of capitalist excess and nihilism by detailing the exploits of a Soviet dissident in New York City. Castorf’s adaptation aligns itself with Limonov’s critique of both the socialist and capitalist projects, and reinforces the political line of his own theatre, the Berliner Volksbühne. The production centralizes the novel’s protagonist Eddie (Eduard Limonov’s alter-ego), maximizing on Limonov’s real-life biography as leader of the extremist National Bolshevik Party in Russia. Both Castorf and Limonov delineate the ideological fantasies of former socialist regimes as a postsocialist performance of politics. As this depiction is reliant on Limonov’s political involvement in real zones of war and conflict, both artists use questionable means to mark geo-political terrains where ‘Americanization’ and neo-liberalism have not firmly taken root. As such, the production represents the attempt to perpetuate a struggle against the Western ‘colonization’ of the former East, which was most vibrant in the immediate years after the fall of the Berlin Wall. En 2008, el director alemán Frank Castorf puso en escena una adaptación de la novela de Eduard Limonov Fuck Off, Amerika, publicada en alemán en 1979, y conocida en español como El poeta ruso prefiere a los negrazos. La novela de Limonov escandalizó a la audiencia con su descripción del exceso y nihilismo capitalista mediante la detallada narración de las aventuras de un disidente soviético en Nueva York. La adaptación de Castorf se alinea con la crítica de Limonov de los proyectos socialista y capitalista por igual, y refuerza la tendencia política de su propio teatro, el Volksbühne de Berlín. La producción se centra en Eddie, el protagonista de la novela (un álter ego de Eduard Limonov), y se potencia a partir de la biografía real de Limonov como líder del extremista Partido Nacional Bolchevique ruso. Tanto Castorf como Limonov delinean las fantasías ideológicas de los antiguos regímenes socialistas como performance postsocialista de la política. Como esta representación se basa en la participación política de Limonov en zonas de guerra y conflicto reales, ambos artistas utilizan métodos cuestionables para señalar aquellos territorios geopolíticos donde la «americanización» y el neoliberalismo no se han establecido con firmeza. De esta forma, la producción representa un intento de perpetuar la lucha contra la «colonización» occidental del antiguo este, que tuvo su máximo apogeo en los años inmediatamente posteriores a la caída del muro de Berlín. 2008an, Frank Castorf zuzendari alemanak Eduard Limonoven 1979ko Fuck Off, Amerika eleberriaren moldapena taularatu zuen. Limonoven eleberriak irakurleak asaldatu zituen, kapitalismoaren gehiegikeriak eta nihilismoa deskribatuz, New Yorken disidente sobietar baten zapalkuntza zela medio. Castorfen egokitzapena bat dator Limonovek proiektu kapitalista eta sozialistari egiten dion kritikarekin, eta bere antzoki propioaren, ―Berlingo Volksbühne― lerro politikoa indartzen du. Ekoizpenaren mamia eleberriko pertsonaia nagusia da, Eddie (Eduard Limonoven alter-egoa), eta aldi berean Limonoven benetako bizia maximizatzen du, Errusiako ezker muturreko Alderdi Boltxebikearen burua izanik. Bai Castorfek bai Limonovek, fantasia ideologikoa irudikatzen dute, lehengo erregimen sozialista batetik sozialismoaren ondoko politika batera. Deskribapen hau Limonovek gerra eta gatazka lekuetan duen benetako loturan oinarritzen denez, bi artistek esanahi zalantzagarriak erabiltzen dituzte esparru geopolitikoak markatzeko, non “amerikanizatzea” (Americanization) eta neoliberalismoa oraindik guztiz errotu ez diren. Honela, ekoizpenak Mendebaldeak eginiko lehenengo Ekialdearen kolonizazioaren kontrako borroka betikotzeko saioa irudikatzen du, Berlingo Harresia erori eta lehenengo urteotan biziago izan zelarik. |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |