Using aspects of generative grammar in L1 and L2 grammar teaching

Autor: Georgiafentis, Michalis, Klidi, Sila, Tsokoglou, Angeliki
Rok vydání: 2021
Předmět:
Zdroj: Didacticae: Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques; No 8 (2020); 97-121
Didacticae: Journal of Research in Specific Didactics; No. 8 (2020); 97-121
Didacticae: Revista de Investigación en Didácticas Específicas; Núm. 8 (2020); 97-121
RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona
instname
ISSN: 2462-2737
Popis: Proposem que els conceptes i troballes de la Lingüística Teòrica han de comunicar-se amb l’ensenyament de la llengua, tant L1 com L2. En particular, pel que fa a l’ensenyament de la gramàtica, suggerim que els marcs de la Gramàtica Generativa (Chomsky, 1986, 1995, 2000) s’adoptin per a la descripció dels sistemes de llengua a l’escola, ja que ofereixen la base teòrica adequada, o sigui, d’una banda, l’existència de principis universals, comuns a totes les llengües naturals, i de l’altra, els paràmetres que els diferencien respecte de les seves característiques específiques. Considerant la diferenciació significativa en la descripció dels sistemes de llengua que apareixen en les gramàtiques descriptives/de referència de la llengua i, per tant, en l’ensenyament de la gramàtica que es troba als llibres de cursos de llengua estrangera, així com en els de primeres llengües, el nostre objectiu és superar aquesta discrepància (adoptant principis i conceptes bàsics de Gramàtica Generativa), de manera que l’ensenyament de la llengua/gramàtica adquireix un caràcter constant, sistemàtic i translingüístic. En aquest sentit, destaquem tres fenòmens representatius: a) la realització (o no) del subjecte pronominal, b) l’estructura de les clàusules i c) la formació de preguntes, en grec (L1), anglès (L2) i alemany (L3). In this paper we propose that the concepts and findings of Theoretical Linguistics should inform language teaching, for both L1 and L2. In particular, with respect to grammar teaching, we suggest that the Generative Grammar framework (Chomsky, 1986, 1995, 2000) should be adopted for the description of language systems at school, given that it offers the appropriate theoretical background, i.e. the existence of universal principles, on the one hand, common across all natural languages, and parameters, on the other, which differentiate them with respect to their specific characteristics. Taking into consideration the significant differentiation in the description of language systems, which appears in descriptive/reference grammars of languages and consequently in grammar teaching, found in first and foreign language course books, we aim to overcome this discrepancy (by adopting basic principles and concepts of Generative Grammar), so that language/grammar teaching acquires a uniform, systematic and cross-linguistic character. In this respect, we draw our attention to three representative phenomena, namely a) the realisation (or not) of the pronominal subject, b) clause structure and c) question formation, in Greek (L1), English (L2) and German (L3). Proponemos que los conceptos y hallazgos de la Lingüística Teórica deben comunicar con la enseñanza de las L1 y L2. Con respecto a la enseñanza de la gramática, sugerimos que los marcos de la Gramática Generativa (Chomsky, 1986, 1995, 2000) se adopten para la descripción de los sistemas de lengua en la escuela, dado que ofrecen la base teórica adecuada, o sea, tanto la existencia de principios universales, comunes en todas las lenguas naturales, como los parámetros que los diferencian respecto a sus características específicas. Considerando la diferenciación significativa en la descripción de los sistemas de lengua que aparecen en las gramáticas descriptivas/ de referencia de la lengua y, por consiguiente, en la enseñanza de la gramática que se encuentra en los libros de cursos de lengua extranjera así como en los de lenguas primeras, nuestro objetivo es superar esta discrepancia (adoptando principios y conceptos básicos de Gramática Generativa), por lo que la enseñanza de la lengua/gramática adquiere un carácter constante, sistemático y translingüístico. A este respecto, destacamos tres fenómenos representativos: a) la realización (o no) del sujeto pronominal, b) la estructura de las cláusulas y c) la formación de preguntas, en griego (L1), inglés (L2) y alemán (L3).
Databáze: OpenAIRE