Els orígens del socialisme històric a Mallorca (1892-1930)
| Autor: | Vidal Nicolau, Antoni |
|---|---|
| Přispěvatelé: | Ginard Feron, David, Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Història, Història de l'Art i Geografia |
| Rok vydání: | 2021 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) TDR. Tesis Doctorales en Red instname |
| Popis: | [cat] Introducció: Mallorca desenvolupà a partir de l'últim terç del segle XIX una activitat industrial orientada cap a la producció de béns de consum i els mercats exteriors. Els sectors més destacats foren el tèxtil, el calçat, l'adob de pells, la fusta, entre d'altres. Aquesta indústria feu ús d'una mà d'obra que tenia minsos salaris, llargues jornades laborals i unes males condicions higièniques. Davant aquesta situació a partir del Sexenni Democràtic (1868-1874) aparegueren entitats obreres que defensaven els interessos dels treballadors des d'opcions mutualistes i cooperativistes fins a altres de caràcter més reivindicatiu. A Mallorca aquestes entitats es desenvoluparen dins de l'entorn del republicanisme o de l'anarquisme de la Primera Internacional. Mentre en aquesta primera etapa el marxisme no tengué cap influència a Mallorca, a partir del 1890 amb l'impuls de la Segona Internacional i l'inici de la commemoració de la diada del Primer de Maig les idees socialistes d'influència marxista es desenvoluparen a Mallorca i el 1892 se constituïren les primeres agrupacions socialistes, les de Palma i Manacor. Contingut: El socialisme aparegué a Mallorca a partir de l'impuls que la Segona Internacional donà a la celebració de la diada del Primer de Maig amb la reivindicació de la jornada laboral de les vuit hores. El socialisme especialment a Palma es topà amb les actuacions d'elements anarquistes que posaven en qüestió l'estratègia sindical i política que el PSOE defensava. A la vegada, el socialisme també disputà amb el republicanisme els àmbits d'influència sobre la classe obrera. Mentre en el sindical els socialistes mallorquins aconseguiren que les societats obreres adoptassin un caràcter més reivindicatiu, en el polític les candidatures socialistes, tant en les municipals com en les generals, obtenien uns resultats decebedors, molt inferiors als dels republicans. Únicament aconseguiren algun regidor a Palma, Manacor, Llucmajor, Marratxí, entre d'altres pobles en els casos que majoritàriament s'aliaren o comptaren amb el suport dels republicans. A partir de 1914 els socialistes mallorquins aconseguiren una major rellevància per les seves campanyes contra l'encariment de les subsistències i el paper que tingué Llorenç Bisbal com a regidor a l'Ajuntament de Palma entre 1918 i 1922. A partir de 1919 els socialistes mallorquins patiren la crisi tercerista que acabà amb l'escissió d'una bona part dels membres de les Joventuts Socialistes i alguns dels seus principals dirigents que fundaren l'Agrupació Comunista de Palma. A la vegada, el 1923 el socialisme mallorquí patí una altra crisi amb l'expulsió de la major part del sector verguista que havia donat suport a la candidatura liberal de Joan March. Durant la Dictadura de Primo de Rivera els socialistes aconseguiren el retorn d'una bona part dels dirigents que havien abandonat la seva militància. Conclusions: El socialisme mallorquí es basà especialment en la seva actuació en l'àmbit sindical on aconseguí controlar una bona part de les societats obreres. Se seguia l'estratègia marcada per la UGT i eren partidaris d'assolir acords amb la patronal abans de convocar una vaga d'incerta solució. La seva actuació en l'àmbit polític fou molt més limitada per les dificultats per compaginar la llarga jornada laboral dels seus militants i dirigents amb les tasques polítiques que s'havien d'acometre. Tot i així, destacaren dirigents com Francesc Roca i Llorenç Bisbal. Per altra banda, Alexandre Jaume fou el primer intel·lectual que milità dins les files socialistes i també s'ha de reconèixer la influència que tengué Gabriel Alomar. Durant la dictadura de Primo de Rivera el socialisme es consolidà com a força hegemònica dins els moviment obrer a Mallorca a partir de la inauguració del nou edifici de la Casa del Poble i la constitució de la Federació Balear de la UGT. [spa] Introducción: Mallorca desarrolló a partir del último tercio del siglo XIX una actividad industrial orientada hacia la producción de bienes de consumo y los mercados exteriores. Los sectores más destacados fueron el textil, el calzado, el curtido de pieles, la madera, entre otros. Esta industria hacía uso de una mano de obra que tenía bajos salarios, largas jornadas laborales y unas malas condiciones higiénicas. Ante esta situación a partir del Sexenio Democrático (1868-1874) aparecieron entidades obreras que defendían los intereses de los trabajadores desde opciones mutualistas y cooperativistas hasta otros de carácter más reivindicativo. En Mallorca estas entidades se desarrollaron dentro del entorno del republicanismo o del anarquismo de la Primera Internacional. Mientras en esta primera etapa el marxismo no tuvo ninguna influencia en Mallorca, a partir de 1890 con el impulso de la Segunda Internacional y el inicio de la conmemoración de la fiesta del Primero de Mayo las ideas socialistas de influencia marxista se desarrollaron a Mallorca y el 1892 se constituyeron las primeras agrupaciones socialistas, las de Palma y Manacor. Contenido: El socialismo apareció en Mallorca a partir del impulso que la Segunda Internacional dio a la celebración de la fiesta del Primero de Mayo con la reivindicación de la jornada laboral de las ocho horas. El socialismo especialmente en Palma se topó con las actuaciones de elementos anarquistas que ponían en cuestión la estrategia sindical y política que el PSOE defendía. A la vez, el socialismo también disputó con el republicanismo los ámbitos de influencia sobre la clase obrera. Mientras en el sindical los socialistas mallorquines consiguieron que las sociedades obreras adoptasen un carácter más reivindicativo, en el político las candidaturas socialistas, tanto en las municipales como en las generales, obtenían unos resultados decepcionantes, muy inferiores a los de los republicanos. Únicamente consiguieron algún concejal en Palma, Manacor, Llucmajor, Marratxí, entre otros pueblos, en los casos que mayoritariamente se aliaron o contaron con el apoyo de los republicanos. A partir de 1914 los socialistas mallorquines consiguieron una mayor relevancia por sus campañas contra el encarecimiento de las subsistencias y el papel que tuvo Llorenç Bisbal como concejal en el Ayuntamiento de Palma entre 1918 y 1922. A partir de 1919 los socialistas mallorquines sufrieron la crisis tercerista que acabó con la escisión de una buena parte de los miembros de las Juventudes Socialistas y algunos de sus principales dirigentes que fundaron la Agrupación Comunista de Palma. A la vez, en 1923 el socialismo mallorquín sufrió otra crisis con la expulsión de la mayor parte del sector verguista que había apoyado la candidatura liberal de Juan March. Durante la Dictadura de Primo de Rivera los socialistas consiguieron el retorno de una buena parte de los dirigentes que habían abandonado su militancia. Conclusiones: El socialismo mallorquín se basó especialmente en su actuación en el ámbito sindical donde consiguió controlar una buena parte de las sociedades obreras. Se seguía la estrategia marcada por la UGT y eran partidarios de alcanzar acuerdos con la patronal antes de convocar una huelga de incierta solución. Su actuación en el ámbito político fue mucho más limitada por las dificultades para compaginar la larga jornada laboral de sus militantes y dirigentes con las tareas políticas que se habían de acometer. Sin embargo, destacaron dirigentes como Francesc Roca y Llorenç Bisbal. Por otra parte, Alexandre Jaume fue el primer intelectual que militó dentro de las filas socialistas y también hay que reconocer la influencia que tuvo Gabriel Alomar. Durante la dictadura de Primo de Rivera el socialismo se consolidó como fuerza hegemónica dentro de los movimiento obrero en Mallorca a partir de la inauguración del nuevo edificio de la Casa del Pueblo y la constitución de la Federación Balear de la UGT. [eng] Introduction: Mallorca developed from the last third of the 19th century an industrial activity oriented towards the production of foreign markets. The most prominent sectors were textiles, footwear, leather tanning, wood, among others. This industry made use of a workforce that had low wages, long working hours and poor hygienic conditions. Faced with this situation, from the Sexenni Democràtic (1868-1874), workers' organizations appeared that defended the interests of the workers from mutual and cooperative options to others of a more vindictive nature. In Mallorca these entities developed within the environment of republicanism or anarchism of the First International. While in this first stage Marxism did not have any influence in Mallorca, from 1890 with the impulse of the Second International and the beginning of the commemoration of the May Day festival, socialist ideas of Marxist influence developed in Mallorca and the In 1892 the first socialist groups were formed, those of Palma and Manacor. Content: Socialism appeared in Mallorca from the impulse that the Second International gave to the celebration of the May Day festival with the demand for the eight-hour working day. Socialism, especially in Palma, ran into the actions of anarchist elements that questioned the union and political strategy that the PSOE defended. At the same time, socialism also disputed with republicanism the spheres of influence over the working class. While in the trade union the Mallorcan socialists managed to make the workers' societies adopt a more demanding character, in the political the socialist candidacies, both in the municipal and in the general ones, obtained disappointing results, much lower than those of the republicans. They only got a councilor in Palma, Manacor, Llucmajor, Marratxí, among other towns, in the cases that mostly allied with or had the support of the Republicans. Starting in 1914, the Mallorcan socialists achieved greater relevance for their campaigns against the rising cost of subsistence and the role that Llorenç Bisbal played as councilor in the Palma City Council between 1918 and 1922. From 1919 the Mallorcan socialists suffered the comunist crisis that ended with the split of a good part of the members of the Socialist Youth and some of its main leaders who founded the Communist Group of Palma. At the same time, in 1923 Mallorcan socialism suffered another crisis with the expulsion of most of the Verguista sector that had supported the liberal candidacy of Juan March. During the dictatorship of Primo de Rivera the socialists obtained the return of a good part of the leaders who had abandoned their militancy. Conclusions: Mallorcan socialism was based especially on its performance in the union sphere where it managed to control a good part of the workers' societies. The strategy set by the UGT was followed and they were in favor of reaching agreements with the employers before calling a strike with an uncertain solution. Its performance in the political sphere was much more limited due to the difficulties in combining the long working hours of its militants and leaders with the political tasks that had to be undertaken. However, leaders such as Francesc Roca and Llorenç Bisbal stood out. On the other hand, Alexandre Jaume was the first intellectual who was active within the socialist ranks and we must also recognize the influence that Gabriel Alomar had. During the dictatorship of Primo de Rivera, socialism was consolidated as a hegemonic force within the workers' movement in Mallorca from the inauguration of the new building of the House of the People and the constitution of the Balearic Federation of UGT. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|