| Popis: |
Al Paraguai, el context accelerat de canvi de la metodologia de l’aprenentatge presencial a l’aprenentatge en línia va ser establert pel Consell Nacional d’Educació Superior (CONES) en una situació en la qual la majoria d’institucions d’educació superior del món va aplicar l’ensenyament a distància d’emergència (ERT, de l’anglès emergency remote teaching). La ràpida implantació d’aquesta modalitat paŀliativa va generar reptes pel que fa al desenvolupament d’habilitats digitals, pràctiques pedagògiques, polítiques educatives i inversió relacionada amb les infraestructures i la bretxa digital. Aquesta investigació pretén avaluar l’impacte de la implementació de l’aprenentatge en línia en l’educació superior paraguaiana adoptada en un context d’emergència i la seva sostenibilitat al Paraguai. Així, es van dur a terme tretze entrevistes obertes per videotrucada (n 13) a professors que treballen en quinze institucions diferents. Les dades recollides es van analitzar qualitativament amb Atlas-ti. Els resultats van fer emergir vuit categories relacionades entre si, de diferents maneres d’influir en les relacions entre els tres actors principals: les institucions, els estudiants i els seus professors. Les principals categories sorgides van ser l’adaptació i la implementació, les deficiències en competències digitals, l’accés a la infraestructura, l’autoregulació, el desenvolupament d’habilitats, la manca de política institucional, els problemes emocionals i els problemes socioeconòmics. Algunes d’aquestes qüestions interactuen amb altres i són rellevants per poder permetre, mantenir o oferir diferents tipus de metodologies d’aprenentatge en línia, i assenyalen requisits que la societat educativa paraguaiana ha de reforçar des de la veu dels seus actors. |
