Anàlisi del menorquí a Rondaies de Menorca d’Andreu Ferrer

Autor: Mascaró Triay, Núria
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2021
Předmět:
Popis: Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Helena Badell Giralt La rondalla és una forma de literatura que es caracteritza per transmetre’s oralment i, per tant, manté una llengua molt expressiva, del dia a dia i molt arrelada al lloc on s’explica. Rondaies de Menorca d’Andreu Ferrer Ginard és un bon exemple de la presència de la llengua popular en aquest tipus de textos. L’objectiu principal d’aquest treball és descriure els trets morfosintàctics i lèxics del menorquí trobats en el recull de rondalles. A més, com que l’autor era mallorquí, ens hem proposat analitzar la fidelitat al parlar menorquí i les possibles interferències amb el parlar de l’illa veïna. Per dur a terme aquesta anàlisi, hem fet un buidatge d’ítems significatius a partir de la lectura de totes les rondalles del llibre i els hem organitzat en diverses taules. Hem dividit les característiques en dos grans grups principals: la morfosintaxi i el lèxic. I, al seu torn, cada grup s’ha tornat a dividir en subgrups: d’una banda, la morfosintaxi està formada per la morfologia nominal, la morfologia verbal i la sintaxi; d’altra banda, el lèxic està dividit en paraules exclusives del menorquí, paraules compartides entre el menorquí i el mallorquí i paraules exclusives del mallorquí. Després d’haver fet l’anàlisi, hem arribat a la conclusió que Andreu Ferrer Ginard va ser molt fidel a les particularitats del menorquí i, per tant, podem afirmar que Rondaies de Menorca és una mostra perfecta de la riquesa lingüística de l’illa. Només hem trobat alguns casos aïllats, tant de morfosintaxi com de lèxic, en què l’autor utilitza expressions o construccions mallorquines, però no són suficients per afirmar que hi hagi una interferència significativa. El cuento es una forma de literatura que se caracteriza por transmitirse oralmente y, en consecuencia, mantiene una lengua muy expresiva, del día a día y muy arraigada al lugar donde se cuenta. Rondaies de Menorca de Andreu Ferrer Ginard es un buen ejemplo de la presencia de la lengua popular en este tipo de textos. El objetivo principal de este trabajo es describir los rasgos morfosintácticos y léxicos del menorquín encontrados en la recopilación de cuentos. Además, como el autor era mallorquín, nos hemos propuesto analizar la fidelidad al habla menorquina y las posibles interferencias con el habla de la isla vecina. Para llevar a cabo este análisis, hemos hecho un vaciado de ítems significativos a partir de la lectura de todos los cuentos del libro y los hemos organizado en varias tablas. Hemos dividido las características en dos grandes grupos principales: la morfosintaxis y el léxico. Y, a su vez, cada grupo se ha vuelto a dividir en subgrupos: por un lado, la morfosintaxis está formada por la morfología nominal, la morfología verbal y la sintaxis; por otro lado, el léxico está dividido en las palabras exclusivas del menorquín, las palabras compartidas entre el menorquín y el mallorquín y las palabras exclusivas del mallorquín. Tras haber hecho el análisis, hemos llegado a la conclusión de que Andreu Ferrer Ginard fue muy fiel a las particularidades del menorquín y, por tanto, podemos afirmar que Rondaies de Menorca es una muestra perfecta de la riqueza lingüística de la isla. Solo hemos encontrado algunos casos aislados, tanto de morfosintaxis como de léxico, en los que el autor utiliza expresiones o construcciones mallorquinas, pero no son suficientes como para afirmar que haya una interferencia significativa. A tale is a literary form characterized by its oral transmission and, thus, it maintains a very expressive, day-to-day language that is deeply rooted in the place where it is narrated. Rondaies de Menorca by Andreu Ferrer Ginard is a good example of the presence of the popular language in this type of texts. This paper aims to describe the main morphosyntactic and lexical traits of Minorcan found in the collection of tales. Furthermore, as the author was from Majorca, we have decided to analyze the accuracy of the Minorcan language and the possible interferences of the neighbouring island’s language. To carry out this analysis, we have collected the significant items after reading all of the tales from the book and we have organised them into several tables. We have divided the characteristics into two main groups: morphosyntax and lexicon. In addition, each group has been redivided into subgroups: on the one hand, morphosyntax is formed by nominal morphology, verbal morphology, and syntax; on the other hand, lexicon is divided into exclusive Minorcan words, words shared between Minorcan and Majorcan, and exclusive Majorcan words. The analysis has led us to the conclusion that Andreu Ferrer Ginard was remarkably accurate to Minorcan features and, therefore, we can state that Rondaies de Menorca is a perfect example of the island’s linguistic richness. We have only found some isolated cases, both in morphosyntax and lexicon, in which the author uses Majorcan expressions or constructions, but they are not numerous enough to state the existence of significant interference.
Databáze: OpenAIRE