Memòria de metralla de bomba en Barcelona
| Autor: | Santos da Silva, Daniel Carlos |
|---|---|
| Rok vydání: | 2022 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 117-133 452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 26 (2022): Exile as a Site for Enunciation: Contemporary Intercultural and Transcultural Dialogues; 117-133 452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 26 (2022): El exilio como lugar de enunciación: diálogos interculturales y transculturales contemporáneos; 117-133 452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 117-133 RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona instname |
| ISSN: | 2013-3294 |
| Popis: | El present article té com a objectiu analitzar la construcció del cronotop en Ramona, adiós (1972)de Monterrat Roig per a discutir el procés d'exili derivat de la dictadura franquista. Per a això, assumeixo la possibilitat d'entendre l'exili com una condició en la qual es troben els que es van quedar a Espanya durant el franquisme, com proposa la novel·la Miguel Salabert El exilio interior. Examinaré fragments de l'obra de Roig en els quals els tres protagonistes deambulen pels carrers de Barcelona en diferents períodes de temps, creient que aquest mètode analític podria revelar la vida quotidiana d’aquelles persones asfixiades durant i enun espai-temps d'excepció. The present article aims to analyze the construction of the in Monterrat Roig’s Ramona, Adiós (1972) as a means of discussing the process of exile resulting from the Francoist dictatorship. In order to do so, I assume the possibility of understanding exile as a condition in which people who stayed in Spain during Franco’s regime found themselves, as proposed in the novel El exilio interior by Miguel Salabert. I will examine fragments of Roig’s work in which the three protagonists wander through the streets of Barcelona in different periods of time, believing this analytical method might disclose the daily life of persons suffocated during/in a time-space of exception. Esse artigo objetiva analisar a construção cronotópica de Ramona, adiós (1972), de Montserrat Roig, com vistas à discussão do processo de exílio decorrente da ditadura franquista. Para tanto, compreendo-o também como condição para os que permaneceram em território espanhol durante o franquismo, remetendo-me à noção impressa no romance de Miguel Salabert: El exilio interior. Analisarei passagens da obra de Roig nas quais as três protagonistas caminham pelas ruas de Barcelona em distintos períodos, considerando que esse percurso analítico pode lançar luz sobre o cotidiano de sujeitos sufocados durante e em um tempo-espaço de exceção. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|